Tsipras no traurà Grècia de l'euro si arriba al poder

El líder de l'esquerra radical grega reitera a Berlín que un govern encapçalat pel seu partit tornarà a negociar els compromisos assumits pels seus predecessors

Gemma C. Serra

Si algú s'esperava que Alexis Tsipras, el jove i atractiu líder de l'esquerra radical grega, passaria per Berlín com un llop disposat a assetjar la cancellera Angela Merkel es va equivocar. El líder de Syriza es va presentar a la capital alemanya convidat pel seu partit germà a Alemanya, Die Linke (L'Esquerra), tal com ho havia fet el dia abans a París, amb el Front d'Esquerra de Jean-Luc Mélenchon.
Portava, però, un discurs moderat, com si realment pensés que d'aquí a unes setmanes es pot trobar negociant amb Merkel un nou menú per al rescat grec. Syriza es va convertir en la segona força en les eleccions del 6 de maig passat –després de la Nova Democràcia d'Andonis Samaràs– i els sondejos li vaticinen, fins i tot, la victòria a les noves eleccions, convocades per impossibilitat de formar un govern sòlid. Que Syriza pugui guanyar les eleccions del dia 17 de juny que ve no vol dir que Grècia hagi de sortir de la zona euro, va afirmar. Un govern liderat pel seu partit renegociarà, és clar, els termes dels compromisos assumits pels seus predecessors. Però no busquen una ruptura. “Necessitem la solidaritat europea, alemanya i francesa. No volem la destrucció d'Europa, sinó una solució comuna per a tota la zona euro”, va insistir, una i altra vegada, en una conferència de premsa que havia despertat gairebé tanta expectació –però només gairebé– com la primera trobada entre el flamant president francès, François Hollande, i Merkel.
Els convocants, Die Linke (L'Esquerra), són un partit minoritari i en crisi, però la visita de Tsipras era la cita del dia d'una jornada col·locada enmig d'una tanda de cimeres internacionals –G-8 i l'OTAN, el cap de setmana passat, i la de la UE, demà– que han posat de relleu l'aïllament de Merkel. La seva via del rigor pressupostari s'ha convertit en una mena de gàbia per a la cancellera.
Merkel sent les pressions de totes bandes –del seu partit, per la sèrie de derrotes electorals als Länder, i de l'exterior, des de la victòria d'Hollande– i en aquest context arriba a Berlín Tsipras, el nou líder que potser acabarà de primer ministre a Atenes.
Syriza vol “vendre” aquesta possibilitat no com la gota que farà vessar el got de la paciència dels socis de la UE, sinó com l'oportunitat d'obrir una nova via. Si té propostes concretes, no les va explicar a Berlín. L'únic que va deixar clar és que reclama la “solidaritat” del “germà gran” alemany. I que vol un canvi radical en la dinàmica de les relacions amb els socis, allunyada de la paraula austeritat i concentrada en el creixement, encara que això vulgui dir –com admet, sense concretar d'on pensa treure'ls– buscar més diners per a Atenes.