Merkel proposa crear “zones especials” a països perifèrics

Dissenya un pla de creixement “a la mida d'Alemanya” per portar inversió estrangera als PIGS

‘Der Spiegel' parla d'un programa governamental de sis punts contra l'atur per reactivar l'economia

26/05/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

El govern d'Angela Merkel es vol treure del damunt l'etiqueta de soci exigent i egoista amb un pla de creixement per a la UE que faci callar François Hollande, a fora, i l'oposició socialdemòcrata, a casa. Ho vol aconseguir sense haver de sacrificar la disciplina fiscal i d'acord amb els models que a Alemanya ja van funcionar: amb una reforma laboral que flexibilitzi (encara més) les lleis de l'acomiadament i afavoreixi les minifeines i amb la implantació d'unes “zones especials” que atreguin els inversors estrangers cap als països perifèrics (els PIGS) amb incentius fiscals. És a dir, repoblar els estats de la zona euro en situació crítica amb inversors atrets per condicions privilegiades i abaratir, a més, el seu mercat laboral.
Aquesta és la recepta que el setmanari Der Spiegel va filtrar ahir del teòric pla de sis punts de Merkel per salvar Europa i, també, la seva credibilitat. El rotatiu, que ahir va fer un avançament de l'edició de dissabte, assegura que el programa és en estudi dins el Ministeri d'Economia. Dels sis punts teòrics en detallava dos, el referit al mercat laboral i el de les zones especials.
El cas del mercat laboral es basa en la reforma empresa pel seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, que va fer baixar l'atur de la quantitat rècord dels cinc milions d'aturats del 2005 als actuals tres milions. Una baixada miracle que ha implicat, però, l'extensió de la pràctica de les minifeines com a treballs a sous mínims –fins a 400 euros al mes– i amb jornades mínimes –unes 40 hores mensuals.

Beneficis fiscals

Són feines amb costos socials i fiscals pràcticament inexistents, que d'alguna manera hipotequen la generació actual de treballadors a jubilacions, de nou, mínimes. La creació de zones especials voldria dir atreure inversors mimats fiscalment cap a aquests estats problemàtics, on podran treballar en uns mercats laborals de sous i costos socials baixos.
Der Spiegel va filtrar el pla i el portaveu del govern, Steffen Seibert, no va voler ni desmentir-ho ni confirmar-ho. Es va limitar a afirmar que l'equip de Merkel treballa “intensament” en un pla de creixement que presentarà a l'oposició i als socis de la UE “al seu moment”. Són propostes que ara mateix no es poden quantificar ni en sis punts ni en cap altra xifra, ja que impliquen molts ministeris –no només Economia– que treballen en paral·lel.

L'oposició no se la juga amb la petició d'eurobons

Angela Merkel no vol perdre el títol de dona més poderosa del món, per molt que ara mateix no ho sigui. El seu pacte fiscal europeu, el gran projecte de l'última fase de l'era Merkozy, aprovat per 25 dels 27 socis de la UE, necessita el vistiplau de l'oposició. La coalició de centre-dreta de Merkel no té la majoria necessària de dos terços perquè el pacte passi la ratificació del Bundestag i el Bundesrat (cambres baixa i alta). Així doncs, s'ha de guanyar l'oposició.

Per sort per a Merkel, els socialdemòcrates sembla que es conformaran amb la inclusió dels termes creixement i creació d'ocupació en l'agenda. Les afinitats amb el partit germà de François Hollande acaben en la paraula eurobons, que com a mínim a Alemanya no gosa defensar ni el primer partit de l'oposició. Un 79% dels ciutadans rebutja l'emissió de bons comuns, perquè això posaria en perill la solvència dels bons alemanys. Com a mínim en aquest punt, Merkel no ha de témer pressions internes. L'oposició no vol jugar amb la sensibilitat de l'electorat.