Passat el perill, torna el ‘nein'

19/06/12 02:00 - Gemma C. Serra

Merkel va descartar qualsevol flexibilització del programa grec

Les declaracions de diumenge del ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, parlant de flexibilitzar els terminis a Grècia semblaven dilluns, al mateix Berlín on les havia pronunciades, una mena d'il·lusió acústica. No, aquí ningú no ha parlat de flexibilitzar res, deia dilluns el viceportaveu del govern, Georg Streiter, davant la perplexitat dels periodistes.
Ja a la tarda, des de Los Cabos, a Mèxic, la cancelle-ra Angela Merkel ho deixava encara més clar, i amb veu pròpia, en descartar categòricament qualsevol flexibilització del programa grec.
Va relliscar el ministre o es va tractar d'un nou globus sonda, llançat poc després de tancar els col·legis electorals grecs, quan encara es pensava que podia guanyar l'esquerra radical de Syriza? A Berlín ahir circulaven conjectures de tots colors. Fins i tot que Westerwelle, que es quedava “sol a casa” mentre Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, viatjaven a la reunió del G-20, hagués tirat pel dret en un intent d'anar en consonància amb el que diu des de Brussel·les la UE, partidària ara d'alleugerir els terminis a la nova gran coalició grega.
El cas és que, passada “la por del pànic” –dels mercats, si hagués guanyat Syriza–, Alemanya ha tornat a la via del nein. No només en contra de les reclamacions d'Atenes, sinó també en contra de l'opinió cada cop més generalitzada entre els seus socis, europeus i transatlàntics.
Jakob Augstein, columnista de Der Spiegel, descrivia ahir, des de l'edició digital del setmanari, la posició de Merkel com la d'un conductor que va en direcció contrària per una autopista. De cop en el toc d'alerta per la ràdio avisant del perill d'un conductor “fantasma” i en comptes d'adonar-se del seu error conclou que són els centenars de cotxes que li vénen al damunt els que circulen per la via equivocada.
Merkel i el popular diari Bild, el tradicional aliat dels conservadors alemanys des de temps de Helmut Kohl, volen convèncer els alemanys que el món sencer pretén treure'ls els diners, afirmava Augstein. La cancellera té, encara, una gran popularitat entre els seus compatriotes, que entenen la seva línia com protectora dels seus interessos com a primers contribuents al pot de la UE. Però és una situació perillosa, generadora d'un nou egoisme destructiu, per a Alemanya, per a la resta d'Europa i per a la democràcia, diu Der Spiegel.