Berlín obre la porteta
18/06/12 02:00 - Gemma C. Serra
“Hem posat 40.000 milions d'euros a disposició de Grècia. S'hauria d'estar agraït al contribuent alemany”, afegia el ministre. De la dinàmica intimidatòria dels dies passats, en contra del vot a Syriza, Berlín ha passat a reclamar l'agraïment d'Atenes.
Les paraules de Westerwelle, del Partit Liberal (FDP), no semblaven gaire oportunes, per al teòric cap de la diplomàcia alemanya, però reflectien l'ànim de molts alemanys, que se senten dolguts perquè se'ls titlla d'insolidaris, malgrat que són els primers contribuents al rescat –grec o qualsevol altre–. La victòria conservadora és, per a Berlín, un alleujament, però no la solució, ja que es preveuen llarguíssimes noves negociacions i moltes possibilitats d'atacs de pànic.
La conjuntura era delicada per a Merkel, fos quin fos el resultat a Atenes, sense oblidar l'enfortiment de les files de François Hollande, a París. Grècia continuarà sent el maldecap persistent a la zona euro i els socialistes francesos consoliden el seu domini, amb un discurs advers a la línia d'austeritat de Merkel, cada cop més sola en el context dels que volen no només parlar d'activar el creixement, sinó també d'aplicar mesures convincents en aquesta direcció.
També cada cop més solitari sona el seu “no” als eurobons, mentre se succeeixen les especulacions des de Brussel·les sobre diverses fórmules d'emissió de deute conjunt acceptables per la cancellera. És a dir, com batejar uns eurobons light perquè no semblin una capitulació de Merkel.
La cancellera té el suport majoritari de l'elector alemany, però està sotmesa a fortes pressions, internes i externes, derivades de la successió de derrotes de la seva coalició als lands i la consegüent erosió del seu poder al Bundesrat (la cambra de representació territorial). Els ànims estan malmesos al seu govern i ahir mateix el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, amenaçava amb una ruptura de coalició si no s'aprova una nova llei que incentivi les dones que es quedin a casa a cuidar els fills, en comptes d'enviar-los a la guarderia.
Que enmig d'una tempesta global es plantegi una crisi de govern a l'únic motor econòmic europeu per petiteses de política familiar sembla forassenyat, però reflecteix la mala maror que envolta Merkel, també a casa.
La cancellera arriba avui a Mèxic, a la cimera del G-20, com la dolenta de la pel·lícula. És a dir, com la representant de la potència exportadora que més profit ha tret de l'euro –com ella mateixa admet– i que alhora posa el dogal al coll dels socis més empobrits.
Les paraules de Westerwelle, del Partit Liberal (FDP), no semblaven gaire oportunes, per al teòric cap de la diplomàcia alemanya, però reflectien l'ànim de molts alemanys, que se senten dolguts perquè se'ls titlla d'insolidaris, malgrat que són els primers contribuents al rescat –grec o qualsevol altre–. La victòria conservadora és, per a Berlín, un alleujament, però no la solució, ja que es preveuen llarguíssimes noves negociacions i moltes possibilitats d'atacs de pànic.
La conjuntura era delicada per a Merkel, fos quin fos el resultat a Atenes, sense oblidar l'enfortiment de les files de François Hollande, a París. Grècia continuarà sent el maldecap persistent a la zona euro i els socialistes francesos consoliden el seu domini, amb un discurs advers a la línia d'austeritat de Merkel, cada cop més sola en el context dels que volen no només parlar d'activar el creixement, sinó també d'aplicar mesures convincents en aquesta direcció.
També cada cop més solitari sona el seu “no” als eurobons, mentre se succeeixen les especulacions des de Brussel·les sobre diverses fórmules d'emissió de deute conjunt acceptables per la cancellera. És a dir, com batejar uns eurobons light perquè no semblin una capitulació de Merkel.
La cancellera té el suport majoritari de l'elector alemany, però està sotmesa a fortes pressions, internes i externes, derivades de la successió de derrotes de la seva coalició als lands i la consegüent erosió del seu poder al Bundesrat (la cambra de representació territorial). Els ànims estan malmesos al seu govern i ahir mateix el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, amenaçava amb una ruptura de coalició si no s'aprova una nova llei que incentivi les dones que es quedin a casa a cuidar els fills, en comptes d'enviar-los a la guarderia.
Que enmig d'una tempesta global es plantegi una crisi de govern a l'únic motor econòmic europeu per petiteses de política familiar sembla forassenyat, però reflecteix la mala maror que envolta Merkel, també a casa.
La cancellera arriba avui a Mèxic, a la cimera del G-20, com la dolenta de la pel·lícula. És a dir, com la representant de la potència exportadora que més profit ha tret de l'euro –com ella mateixa admet– i que alhora posa el dogal al coll dels socis més empobrits.