L'ajut genera molts dubtes a Alemanya
Els experts no confien en que sigui una solució definitiva per a la zona euro
Merkel insisteix que és el camí correcte
Teòricament, el rescat de la banca espanyola és una “victòria” de la cancellera Angela Merkel, entossudida a no permetre un ajut al sector que no vingués precedit d'una “sol·licitud” del govern de Madrid. Ahir, però, a Alemanya hi va haver més senyals d'escepticisme que aquesta sigui la solució definitiva, que no aplaudiments.
El portaveu del govern de la cancellera, Steffen Seibert, va reproduir la consigna de les últimes setmanes i va repetir que Berlín confia que Mariano Rajoy ha emprès el “camí correcte”. Des de l'oposició socialdemòcrata, el seu líder, Sigmar Gabriel, parlava del senyal de solidaritat, alemany i europeu, en una compareixença conjunta amb el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, de visita a Berlín.
Des del govern alemany, com des del primer partit de l'oposició, es va insistir en la necessitat de donar suport a Espanya i els ciutadans castigats per la crisi, però ni els mercats ni els analistes semblaven prendre's el rescat com la recepta de l'èxit que vol vendre Rajoy.
Vigilància extrema
El Dax, l'índex selectiu de la Borsa de Frankfurt, va obrir a l'alça, però va tancar en un gairebé neutre 0,17 % positiu, mentre els comentaris generals apuntaven que només s'han desplaçat les incerteses temporalment a altres “malalts coneguts”. La preocupació imminent és Grècia, i la possibilitat que abandoni l'euro si guanya l'esquerra radical, però també Itàlia i Xipre.
La Comissió Europea haurà de seguir amb lupa l'ajut a la banca espanyola per saber si compleix totes les condicions jurídiques establertes: és el que va reclamar la Federació de la Banca Pública (VÖB) alemanya, que no vol tractes de favor per al sector financer espanyol.
Des del Commerzbank s'advertia de la possibilitat d'un altre “efecte contagi”, en direcció a Roma, i de la possibilitat que la tercera economia de la zona euro, Itàlia, optés per seguir el camí de la quarta economia, Espanya, per evitar l'enfonsament del seu sector financer.
La Comissió Europea haurà de seguir amb lupa l'ajut a la banca espanyola per saber si compleix totes les condicions jurídiques establertes: és el que va reclamar la Federació de la Banca Pública (VÖB) alemanya, que no vol tractes de favor per al sector financer espanyol.
Des del Commerzbank s'advertia de la possibilitat d'un altre “efecte contagi”, en direcció a Roma, i de la possibilitat que la tercera economia de la zona euro, Itàlia, optés per seguir el camí de la quarta economia, Espanya, per evitar l'enfonsament del seu sector financer.
Rato, l'eminència grisa defenestrada
Tal com es van sabent els detalls de l'operació i l'abast del forat de Bankia, augmenten també els perfils difosos als mitjans alemanys sobre la teòrica eminència grisa del sector financer espanyol, Rodrigo Rato, l'home que va ser ministre d'Aznar –com Rajoy–, cap visible de l'FMI i que va acabar fusionant entitats amb peus de fang. Tot el que es critica des de l'FMI, que dirigeix Christine Lagarde. Els perfils del responsable del desastre de Bankia es complementen amb tota mena de paral·lelismes i pronòstics respecte a Espanya. Ja no es parla d'una “nova Grècia” sinó que des el prestigiós Suddeutsche Zeitung recordava ahir el cas del corralito argentí, que de la submissió als dictats de l'FMI es va passar a la desobediència i al clam “que marxin tots” d'un poble fart de ser castigat pels errors de polítics còmplices del sector financer.