Merkel i la bomba grega
Grècia torna avui a les urnes per elegir entre la dreta tradicional i l'esquerra antirescat
Alemanya tem les eleccions gregues tant com l'esclat de la banca espanyola
La cancellera diu que la potència europea està al límit de les seves forces
Dijous passat, quan Angela Merkel advertia des del Bundestag (Parlament federal) que les forces d'Alemanya no són il·limitades es referia, segurament, a les seves. Lluitar contra els efectes de la bombolla immobiliària, a Espanya, la bomba de rellotgeria de les eleccions gregues d'avui i la recessió italiana, amb un savi encara per conèixer a París –François Hollande–, és massa per a la dona més poderosa del món.
Les eleccions d'avui a Grècia poden ser el punt final d'un drama grec que dura massa i, a més a més, no se sap quins seran els mecanismes a emprar si surt de l'euro. Totes les mirades estan centrades en el comportament dels grecs, com si una victòria avui de Syriza, la coalició de l'esquerra, hagués de ser la guillotina per a l'euro, i com si les dècades d'alternança entre els conservadors d'Andoni Samaràs i el PASOK no fossin les responsables del desastre grec. Merkel no ha gestionat bé la crisi, critiquen ara, més o menys obertament, alguns socis europeus i l'oposició alemanya. I la cancellera respon, no se sap si en un atac de sinceritat, que Alemanya no pot fer-ho tot sola.
Les eleccions d'avui poden ser determinants per fer passar Grècia per la guillotina, però a Merkel se li reclamen forces per a molt més. Dilluns marxa cap a la cimera del G-20 a Mèxic, on es trobarà amb Barack Obama, una de les veus crítiques transatlàntiques a la via d'austeritat. De retorn a Berlín, haurà de lligar amb socialdemòcrates i verds el consens per al pacte fiscal europeu, ja que si no ho aconsegueix tampoc no veurà ratificat al Bundestag i al Bundesrat (cambra alta) el mecanisme d'estabilització europeu (MEDE). Totes dues qüestions van a Alemanya dins el mateix paquet i han de ser aprovades per dos terços de totes dues cambres. Si no hi ha consens, no hi ha pacte ni MEDE, per molt que segons el calendari de la UE entri en vigor al juliol. La votació al Bundestag i al Bundesrat ha quedat ajornada al 29 de juny. És a dir, enmig de la cimera de la UE, anunciada com a clau per al rescat espanyol. A Merkel comencen a fallar-li les forces enmig d'una moneda única en permanent estat de crisi.
La intimidació entra a la recta final
Un dels paràmetres de les missions d'observació electoral internacional de la UE per avaluar si unes eleccions han estat netes és la garantia que el ciutadà ha pogut votar sense intimidacions. En el cas de Grècia, un observador de la UE, amb el formulari a la mà, hauria de posar una creu a la casella del no i precisar que aquestes intimidacions no provenen de les autoritats o altres actors interns, sinó de l'exterior. Els missatges gens subliminars enviats, tant des del govern d'Angela Merkel com des de Brussel·les, en contra del vot a Syriza han estat la constant en la campanya, animada amb tota mena de filtracions interessades del que pot arribar a passar si guanya l'esquerra radical. Es parla d'accions concertades dels bancs centrals internacionals per evitar “pànic” als mercats, a més
de controls fronterers per evitar fugues massives de capital, etc. Berlín i Brussel·les han buscat intimidar sense miraments l'elector fins a la jornada de reflexió. Aquest dissabte, Merkel insistia a expressar la seva “confiança” que els grecs escolliran un govern “determinat a acomplir els seus compromisos”. En paral·lel, des del setmanari alemany Focus s'enviava un darrer globus sonda per afirmar que l'eurogrup estudia “relaxar” les condicions de l'ajustament a Grècia, molt en la línia del que demana ara el conservador Andonis Samaràs.