La locomotora es contagia
Gemma C. Serra
Als alemanys els agraden les teories de la conspiració, escrivia fa uns dies
el diari Süddeutsche Zeitung, en relació amb la predegradació de Moody's
pel que fa al deute alemany, i recordant que les grans agències de qualificació
que tant d'enrenou provoquen enmig de la crisi de la zona euro han ignorat fins
ara les evolucions negatives dels EUA i el Japó.
Una d'aquestes teories de la conspiració especialment populars és la que diu que les agències nord-americanes volen ensorrar l'euro, gràcies a l'arma gens secreta de les sentències sobre la solvència. Alemanya ha defensat, fins ara, la triple A o màxima nota, que li permet, entre altres coses, recapitalitzar-se amb interessos negatius, neutres o mínims, mentre Espanya es dispara per damunt del 7% en els bons a deu anys.
Tres cops de Moody's en una mateixa setmana han reactivat la teoria de la conspiració. Primer, col·locant al deute alemany –i luxemburguès i holandès– l'afegitó de “perspectives negatives”, mantenint les tres A. Després, revisant a la baixa la nota de sis dels setze lands –inclosos els dos models de prosperitat, Baviera i Baden-Württemberg, on tenen les seves seus els principals consorcis del país–. I, finalment, “advertint” també de l'evolució negativa disset bancs alemanys.
Mentre la macroeconomia comença a tastar la crisi, el ciutadà fa temps que ha deixat de sentir-se part de la primera potència. Darrere del miracle del bon funcionament del mercat laboral alemany hi ha molta lletra petita que explica com es va reduir el nombre de cinc milions d'aturats del 2005 –última etapa del govern socialdemòcrata-verd, de Gerhard Schröder– fins als tres milions actuals.
La reforma del mercat laboral empresa per Schröder, en format de retallades
semblants a les que ara aplica el govern espanyol, ha donat com a resultat una
nova precarietat. Un 11% de la població activa treballen per menys del que es
considera sou mínim –8,5 euros l'hora– i uns set milions de treballadors
perceben menys de 400 euros al mes. La quantitat de minifeines s'ha disparat en
els últims deu anys. La propera generació de jubilats ja no serà la dels vellets
al sol d'Alacant, sinó la dels pensionistes de rendes baixíssimes, perquè la
minifeina vol dir, a més, cotitzar sota mínims al sistema de Seguretat
Social.
Una d'aquestes teories de la conspiració especialment populars és la que diu que les agències nord-americanes volen ensorrar l'euro, gràcies a l'arma gens secreta de les sentències sobre la solvència. Alemanya ha defensat, fins ara, la triple A o màxima nota, que li permet, entre altres coses, recapitalitzar-se amb interessos negatius, neutres o mínims, mentre Espanya es dispara per damunt del 7% en els bons a deu anys.
Tres cops de Moody's en una mateixa setmana han reactivat la teoria de la conspiració. Primer, col·locant al deute alemany –i luxemburguès i holandès– l'afegitó de “perspectives negatives”, mantenint les tres A. Després, revisant a la baixa la nota de sis dels setze lands –inclosos els dos models de prosperitat, Baviera i Baden-Württemberg, on tenen les seves seus els principals consorcis del país–. I, finalment, “advertint” també de l'evolució negativa disset bancs alemanys.
Tres dies, tres avisos
Tres avisos en tres dies, derivats, en primera línia, de la forta vinculació
del sistema banquer europeu. És a dir, si la banca espanyola està afectada de la
sobredosi monumental d'actius tòxics, l'alemanya no en pot quedar al marge. La
banca alemanya és, després de la francesa, el segon creditor d'Espanya, segons
s'ha insistit en els darrers dies per justificar la necessitat d'aprovar un
rescat bancari en què Alemanya haurà de respondre de gairebé una tercera part
dels fins a 100.000 milions d'euros. Tot això, sense entrar en la hipòtesi del
rescat global de 300.000 milions que es manega aquests dies.
Estem parlant de conspiració transatlàntica contra l'euro, la moneda amb menys de vint anys d'història, nascuda per trasbalsar l'hegemonia del dòlar? O d'una evolució negativa lògica, en un context de terratrèmols persistents en què cada economia està amenaçada de contagi, sigui qui sigui el soci que s'ha refredat? És a dir, tant és que sigui una economia petita com la grega, o la quarta de la zona euro, com l'espanyola, o pitjor encara, la italiana.
La zona euro no va organitzar un pla de vacunació efectiu per a la moneda única, com faria qualsevol bon pare amb un nadó. De la por del contagi s'ha passat als primers símptomes i aquests es reflecteixen de cop en les xifres macroeconòmiques.
El Ministeri de Finances admetia aquesta setmana un “refredament” econòmic: el segon trimestre de l'any, el PIB alemany va créixer només un 0,5% i el percentatge per a tot l'any s'ha corregit a la baixa i queda en un 0,6%.
Les exportacions alemanyes, motor tradicional de la locomotora, han perdut força i es tem fins i tot una caiguda en picat, ja que el seu primer client són els socis de la zona euro, que representen un 53% del total. Si l'economia dels socis s'enfonsa, baixen les exportacions. Alemanya ha accelerat la recerca de nous mercats a l'Àsia, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, però els resultats seran a mitjà i a llarg termini.
Estem parlant de conspiració transatlàntica contra l'euro, la moneda amb menys de vint anys d'història, nascuda per trasbalsar l'hegemonia del dòlar? O d'una evolució negativa lògica, en un context de terratrèmols persistents en què cada economia està amenaçada de contagi, sigui qui sigui el soci que s'ha refredat? És a dir, tant és que sigui una economia petita com la grega, o la quarta de la zona euro, com l'espanyola, o pitjor encara, la italiana.
La zona euro no va organitzar un pla de vacunació efectiu per a la moneda única, com faria qualsevol bon pare amb un nadó. De la por del contagi s'ha passat als primers símptomes i aquests es reflecteixen de cop en les xifres macroeconòmiques.
El Ministeri de Finances admetia aquesta setmana un “refredament” econòmic: el segon trimestre de l'any, el PIB alemany va créixer només un 0,5% i el percentatge per a tot l'any s'ha corregit a la baixa i queda en un 0,6%.
Les exportacions alemanyes, motor tradicional de la locomotora, han perdut força i es tem fins i tot una caiguda en picat, ja que el seu primer client són els socis de la zona euro, que representen un 53% del total. Si l'economia dels socis s'enfonsa, baixen les exportacions. Alemanya ha accelerat la recerca de nous mercats a l'Àsia, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, però els resultats seran a mitjà i a llarg termini.
També pateixen
Mentre la macroeconomia comença a tastar la crisi, el ciutadà fa temps que ha deixat de sentir-se part de la primera potència. Darrere del miracle del bon funcionament del mercat laboral alemany hi ha molta lletra petita que explica com es va reduir el nombre de cinc milions d'aturats del 2005 –última etapa del govern socialdemòcrata-verd, de Gerhard Schröder– fins als tres milions actuals.
La reforma del mercat laboral empresa per Schröder, en format de retallades
semblants a les que ara aplica el govern espanyol, ha donat com a resultat una
nova precarietat. Un 11% de la població activa treballen per menys del que es
considera sou mínim –8,5 euros l'hora– i uns set milions de treballadors
perceben menys de 400 euros al mes. La quantitat de minifeines s'ha disparat en
els últims deu anys. La propera generació de jubilats ja no serà la dels vellets
al sol d'Alacant, sinó la dels pensionistes de rendes baixíssimes, perquè la
minifeina vol dir, a més, cotitzar sota mínims al sistema de Seguretat
Social.BCE: definint el full de ruta
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, es reunirà en els
pròxims dies amb el seu homòleg del Bundesbank, Jens Weidmann, per concretar els
plans de compra de bons per part de l'eurobanc. Referint-se a aquesta compra, el
ministre d'Economia alemany, Philip Roesler, va advertir que el BCE no ha
d'intervenir en el finançament dels estats membres com a “solució permanent”.
Però potser el camí serà un altre. Segons va publicar ahir el diari
Süddeutsche Zeitung, el que farà el BCE serà comprar deute espanyol a
través d'institucions financeres i a altres inversors per pressionar a la baixa
els tipus d'interès dels bons. Mentrestant, el ministre de Finances alemany,
Wolfgang Schäuble, indicava la “profunda inseguretat” dels inversors com a causa
de l'interès pràcticament nul dels bons alemanys en els mercats.