Draghi s'arrisca al divorci amb Merkel pels desacords en la gestió del cas espanyol
El BCE defensa l'operació de compra de deute que angoixa els alemanys
La cancellera insisteix que no es pot anar amb presses amb la supervisió bancària
“Comencem a veure els primers indicis positius”, va sostenir. El mer anunci de l'activació del programa ha donat fruits, segons Draghi, ja que s'ha afluixat el setge dels mercats. “El màxim perill que afronta la zona euro no és l'actuació, sinó la falta d'actuació”, va continuar. És a dir, al contrari del que faria la cancellera.
“No veig possible que es posi en funcionament la supervisió bancària ja a principis d'any”, va dir Merkel davant un auditori més receptiu a allò que la cap del govern defensa que no pas al que proposa tirar endavant Draghi, ho vulgui o no el president del Bundesbank, Jens Weidmann. Les crítiques a la línea de Draghi han estat massives a Alemanya, perquè de cop se'l veu com un traïdor al mandat del BCE.
Merkel no vol anar amb presses amb la supervisió del BCE de tota la banca europea. “Hem d'anar pas a pas”, va dir la cancellera, que s'oposa al fet que pugui entrar en funcionament aquest control supranacional a principi del 2013, tal com ho volen la Comissió Europea i l'Estat espanyol, entre altres. D'aquesta supervisió comuna en depèn que s'obri la via d'una recapitalizació directa de la banca –és a dir, sense passar pels estats i sense carregar, per tant, l'endeutament.
La cancellera s'ha entossudit a no accelerar el ritme, i alhora recorda que els mals que ara pateix la banca “dels països amb problemes” ve del fet que les supervisions estatals no van fer la seva feina.
“No som una illa i ho sabem”, va dir Merkel, en relació a l'impacte sobre les exportacions alemanyes de la crisi dels seus principals socis comercials. Això no vol dir, en la doctrina de la cancellera, que s'hagi d'anar a corre-cuita per tapar forats.
El deute espanyol, a Alemanya
Els bancs alemanys i francesos sumen una exposició a l'economia espanyola de 197.560 milions d'euros, segons dades del Banc Internacional de Pagaments corresponents al primer trimestre. D'aquesta manera, les entitats alemanyes i franceses concentren el 40% del deute total de l'Estat espanyol en mans estrangeres, que arriba als 529.131 milions d'euros.
En el cas d'Alemanya,
l'exposició a Espanya és de 108.158 milions d'euros, i amb França, en canvi, és de 89.356 milions.
La xifra total es va reduir d'un 1,4% el primer trimestre de l'any. La reducció va estar motivada per la retirada de part de les inversions dels bancs alemanys en aquest període, xifrat en un 4% respecte al tancament del 2011. Les entitats franceses van mantenir la seva exposició pràcticament estable.
El deute és encara més alt, de 709.500 milions d'euros, en deute d'Itàlia.