viernes, 19 de octubre de 2012

Primer acto público


 

Les FARC i el govern fan un pas ple de dubtes cap a la pau

 

Guerrilla i executiu colombians creen la mesa de diàleg a Oslo

El procés es reprendrà el 15 de novembre a l'Havana

1
El primer acte públic del procés de pau entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el govern del país, la constitució de la mesa negociadora a Oslo, es va sintetitzar en un compromís per la pau, enmig de denúncies, amb noms i cognoms, de la guerrilla contra el “terrorisme d'estat”. El discurs de Luciano Marín, conegut pel sobrenom d'Iván Márquez, el número dos de les FARC, va durar 33 minuts, el doble de temps que el de l'exvicepresident Humberto de la Calle, cap de la delegació governamental. El desequilibri no va ser només temporal, sinó també en el to, entre la part institucional i la guerrillera. De la Calle, amb un llenguatge moderat, va admetre “les desigualtats” de la Colòmbia d'avui, va explicar que el procés se centrarà en el “programa de restitució de terres”, una concessió a la guerrilla, i va convidar les FARC a fer “un esforç mutu” per la pau.
Tot seguit, Márquez va desplegar un discurs encetat en to poètic. “Venim als fiords des del tròpic remot amb el somni col·lectiu de la pau”, deia a l'hotel Hurdalsjoen, a la vora d'un llac, a 70 km d'Oslo. Poc després, però, va llançar un allau d'atacs als latifundistes, al programa de restitució de terres del govern de Juan Manuel Santos, a les oligarquies colombianes i a les transnacionals.

Vampirs transnacionals

“Volem desemmascarar aquest assassí metafísic que és el mercat”, deia, per denunciar les “hampes financeres” i els “vampirs transnacionals”, a més d'anomenar els responsables d'aquesta situació, inclòs l'actual vicepresident, Francisco Santos, com a presumpte impulsor d'un bloc paramilitar. “ No som la causa, sinó la resposta a la violència de l'estat”, va afegir-hi Márquez, per definir la guerrilla com a una “força bel·ligerant”, que busca una pau que no sigui “la dels vençuts”, sinó la de la justícia social.
“Si les converses no avancen, el govern no serà ostatge del procés”, va advertir Humberto de la Calle, sorprès pel to de Márquez, per afegir-hi que les FARC hauran de “mirar a la cara les seves víctimes” en el procés.
El de Márquez va ser un discurs dur, en una mesa per la pau que s'havia encetat amb una escenificació perfecta. A la dreta, els delegats del govern; a l'esquerra, la guerrilla. Enmig, una representant del ministeri d'Afers Estrangers noruec, Tone Allers, i un del govern cubà, Carlos de Cossío.
A Cuba van arrencar les reunions secretes, el febrer, i queda com a seu del procés, que es reprendrà el 15 de novembre a l'Havana. A Oslo, capital del Nobel de la Pau, es va fer el primer acte públic d'un diàleg que De la Calle va definir de “volàtil