La reconciliació colombiana arrenca a Oslo

18/10/12 02:00 - Gemma C. Serra email protegit

“A Oslo, arrenca una negociació plena d'obstacles entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'estat colombià. “Serà un procés complexe, que es pot trencar en qualsevol moment, perquè no hi ha un alto el foc, implicarà concessions a la guerrilla i no tothom a Colòmbia vol la impunitat a canvi de pau”, diu Yann Basset, politòleg colombià d'origen francès, doctorat per la Sorbona, que observa el procés que ahir arrencava a Oslo, amb esperança i por. “El clima és ara més favorable que en ocasions anteriors, perquè les FARC estan afeblides i el govern de [Juan Manuel] Santos ha entès que no se la pot derrotar per la via militar. El problema és que molts colombians veuen la guerrilla com un grup de lladres i no en volen permetre la reintegració a la vida civil, i no diguem la política”, continua Basset.

Oslo va ser escenari ahir, amb dos dies d'endarreriment per qüestions logístiques, de l'arribada de les dues parts: la delegació del govern, encapçalada per l'exvicepresident Humberto de la Calle; i la de les FARC, comandada per Luciano Marín, Ivan Márquez, número dos de la guerrilla. La primera venia de Bogotà, en un avió de les forces aèries; i la segona, de L'Havana, on va haver-hi els primers contactes fa sis mesos.
Van arribar en el més absolut hermetisme, d'acord amb la consigna del ministeri d'Afers Estrangers noruec, país que actua de mediador. L'única manera que hi havia de saber que la delegació de les FARC era efectivament a Oslo era via el twitter de Radio Caracol. El govern noruec tampoc va anunciar les arribades. El mateix secretisme envolta la conferència de premsa prevista per a avui, a un hotel a 50 km d'Oslo. Menys encara s'ha de saber on són els membres de les delegacions, que després d'aquesta arrencada oficial es tancaran altre cop separadament per continuar les negociacions, si res no s'espatlla, a Cuba, un país on la manca d'informació és el pa de cada dia.
“No hi pot haver més transparència. Qualsevol filtració pot ensorrar els esforços d'anys”, explica Veslemøy Lothe Salvesen, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers noruec. Aconseguir que guerrillers en actiu aterressin a Europa, amb garanties de no ser detinguts, ja ha estat un èxit diplomàtic. Però no ha estat possible la incorporació de la guerrillera d'origen holandès, la mediàtica Tanja Nijmeijer, com havia volgut la cúpula de les FARC. “Ho farà més endavant, probablement a Cuba“, diu Radio Caracol.
“Mentre estem aquí, a Colòmbia continuen els combats. Dilluns passat van morir quatre persones, una d'elles un nen, en un atemptat de les FARC”, diu Jan Egeland, director a Europa de Human Rights Watch (HRW), qui alerta que el procés de pau no pot “oblidar“ els crims monstruosos dels més de 50 anys d'història de la guerrilla, la més antiga de l'Amèrica Llatina. HRW no és a les converses, com tampoc hi són els col·lectius de víctimes. Es una negociació entre les FARC i el govern, per decisió de Santos. Com ho va ser la seva decisió de portar endavant una doble estratègia: obrir la negociació sense deixar de combatre la guerrilla.
Des que Santos va arribar al poder, el 2010, han caigut, un rere l'altre, un seguit de líders de les FARC. Inclòs Alfonso Cano, qui va saludar-ne la investidura com a president mitjançant una carta en la qual proposava obrir converses.