El BCE guanya 1.100 milions prestant a països perifèrics

L'organisme tenia l'any passat més de 44.000 milions en deute sobirà de l'Estat espanyol. El volum total dipositat en països amb problemes arriba als 218.000 milions. El banc obté beneficis de 998 milions el 2012

22/02/13 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

El deute dels països perifèrics genera beneficis, com a mínim al Banc Central Europeu (BCE). L'organisme que presideix l'italià Mario Draghi va fer públics ahir els seus comptes corresponents a l'exercici de l'any passat. Segons la comptabilitat de la casa, el BCE acumula un volum de 218.000 milions d'euros en deute sobirà procedents d'Irlanda, Grècia, l'Estat espanyol, Itàlia i Portugal. Un total de 44.300 milions corresponen al deute sobirà espanyol, amb un venciment mitjà de 4,1 anys. Es tracta d'un volum fins i tot mòdic, comparat amb els 102.000 milions que corresponen a Itàlia, i per damunt dels 33.900 milions d'euros de Grècia.
Els ingressos nets de l'organisme en concepte d'interessos del deute van ser de 2.289 milions d'euros –l'any anterior havien estat de 1.999 milions–. D'aquest total d'ingressos, 1.108 milions d'euros procedien de la compra de deute sobirà dels països perifèrics que estava “rescatant”. Les compres de deute als perifèrics han tingut, a més, com a comú denominador els resultats que s'avaluaran a mitjà termini: cadascun d'aquests programes d'ajuda ha estat condicionat als durs ajustaments que han implantat els governs dels països respectius.
És el primer cop que el Banc Central Europeu publica les dades del seu programa de compra de deute, implantat l'any 2011 i reactivat el 2012, quan es temia l'enfonsament del sistema de la zona euro enmig de les pressions dels mercats i la important alça de la prima de risc espanyola.
Les injeccions de Draghi –l'última de les quals, pel que fa a l'Estat espanyol i Itàlia, va ser el 16 de gener del 2012, mentre que a Portugal n'hi va correspondre una altra, el febrer d'aquell mateix any– han apaivagat la pressió que semblava imparable i ha fet que la prima de risc hagi baixat una mitjana de 100 punts bàsics. En part, gràcies a la compra de deute. I, en part, gràcies a la famosa frase de “farem el que calgui per sostenir l'euro. I, cregui'm, serà suficient”, pronunciada per Draghi l'estiu passat.
La mobilització extraordinària del BCE, monetària o psicològica, per impedir l'enfonsament dels estats perifèrics –el que s'ha anomenat fins i tot un rescat encobert– no ha afeblit el regulador bancari europeu, sinó que fins i tot ha augmentat els guanys.
El còmput de beneficis nets el 2012 va ser de 998 milions d'euros, un augment del 7% respecte del 2011.

Draghi guanya 374.000 euros

En qualitat de president del BCE, Mario Draghi va guanyar l'any passat 374.124 euros. La xifra suposa una millora del 0,8% respecte del salari que va cobrar el 2011 el seu predecessor, Jean Claude Trichet. Des que va començar la crisi financera, el president del Banc Central ha vist augmentar el seu salari un 8,3%, ja que al 2007 Trichet cobrava 345.252 euros, xifra que es va incrementar un 1,9% el 2008, un 2,5% el 2009 i un 2% el 2010.
La retribució de Draghi està en línia amb la percebuda pel seu homòleg al capdavant del Banc d'Anglaterra, Mervyn King, que va cobrar 350.997 euros, però és més del doble del salari del president de la Reserva Federal nord-americana, Ben Bernanke, que el 2012 va rebre 151.288 euros.
El que va ser conseller del BCE el 2012, José Manuel González Páramo, va cobrar 111.345 euros, i quan va sortir del banc va rebre una pensió d'1,2 milions d'euros.