Obama invoca l'esperit de Berlín per fer un món més just i pacífic
Barack Obama en mànegues de camisa sota el sol, amb una Porta de Brandenburg tan fotogènica com l'home més poderós del “món” protegit darrere una vitrina blindada i amb un discurs fet a mida per a la campanya de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a la reelecció: aquest podria ser el resum d'una jornada programada com a “històrica”, en què el president dels Estats Units va prometre gairebé de tot: lluitar per la reducció de l'arsenal nuclear i perquè els joves d'arreu del món –“de Chicago a Madrid”– vegin complert el seu dret a trobar feina, sense oblidar la promesa amb què va arribar a la Casa Blanca, el 2008: tancar Guantánamo.
El món no ha de viure “sota l'estat mental de guerra permanent”, va dir Obama, en un d'aquells dies en què tot semblava preparat pel millor guionista de cine. “No sempre tenim bon temps, però avui l'hem triat bé”, havia obert el seu discurs Merkel, davant els milers de convidats acuradament seleccionats perquè res no fallés –inclosos els alumnes d'una escola alemanya-nord-americana de Berlín, en estat d'eufòria continuada, i una “fila zero” de polítics del govern i l'oposició vermells, a 32 graus, amb ampolles d'aigua mineral i barrets de paper–.
La visita d'Obama a Berlín havia de ser històrica per molts motius. Coincidia amb el 50 aniversari de la de John F. Kennedy, quan va donar ànims als berlinesos de la ciutat dividida pel Mur amb el seu “Ich bin ein berliner” (“Sóc un berlinès”). Tenia, a més, caràcter d'assignatura pendent, després que Merkel va negar-se a deixar-lo parlar el 2008 allà mateix, quan al “candidat” Obama se li va acudir fer un míting de campanya a Berlín. A Obama li agraden les grans escenografies i els discursos precuinats com a històrics. Merkel, d'acord amb el comportament alemany, és més discreta. Entre tots dos van trobar el punt mig per no sortir dels papers respectius.
A la conferència de premsa conjunta, abans del discurs a la vitrina blindada de la Porta de Brandenburg, Merkel li va reclamar allò que més preocupa ara els seus compatriotes: que busqui l'equilibri entre el ciberespionatge i la seguretat. Obama va incloure un paràgraf calcat a les paraules de la cancellera en el seu discurs posterior. També va insistir, en tots dos llocs, que no ha oblidat el seu compromís de tancar Guantánamo. I que buscarà amb Moscou la reducció “en una tercera part” de l'armament nuclear mundial –malgrat el recital de dissonàncies de la cimera del G-8 amb el president Vladímir Putin–.
No hi va aparèixer una frase històrica comparable a la de Kennedy –el 26 de juny de 1963, a un ajuntament del sector occidental berlinès–, ni a la de Ronald Reagan, el 12 de juny de 1987, “Mr. Gorbatxov, tear down this wall” (“Mr Gorbatxov, enderroqui aquest mur”). Però la fotogènia d'Obama va omplir forats. Fins i tot se li va perdonar que Michelle Obama i les seves dues filles no hi fossin –“han preferit veure aquesta meravellosa ciutat a escoltar un altre discurs meu”, va dir, en una de les seves acostumades ironies–.
El més important per a Merkel, però, és que no va eclipsar-la, en plena campanya per a la reelecció del 22 de setembre. A la cancellera li venia bé la foto de la Porta de Brandenburg, sempre que se li hagués donat oportunitat abans de deixar clar que havia parlat “en profunditat” del tema del ciberespionatge que tant preocupa els alemanys, país on la defensa de la privacitat és dogma. Un dia perfecte, doncs, sota la Porta de Brandenburg.