El BCE, again

Draghi promet tipus baixos a canvi que es facin els deures

Gemma C. Serra 

El Banc Central Europeu (BCE) va refermar ahir el seu compromís amb la política del diner barat “per temps perllongat”, en paraules del seu president, Mario Draghi. Aquesta línia es mantindrà sempre que l'evolució de la inflació ho permeti, va afegir, per insistir en la consigna de la UE que ni tan sols aquests senyals de distensió no permeten abaixar la guàrdia ni afluixar en el ritme de reformes.

No hi ha perill de deflació a cap país ni tampoc cap símptoma que les mesures fins ara adoptades no hagin donat fruit. Cal, però, mantenir el ritme assolit en la implantació de les mesures adoptades i compromeses per als diversos països de la zona euro, perquè el contrari seria posar en perill aquesta millora “global”. Els efectes de la relaxació de la crisi s'han començat a transmetre a l'economia real, va dir Draghi, després de la reunió mensual del consell del BCE que va deixar els tipus rectors en el 0,5%. Un percentatge que sembla mínim, però que encara es pot abaixar en el futur, va afegir Draghi, en una mena de repetició del que havia anunciat un mes enrere.

Hi ha encara símptomes de feblesa, sobretot en el flux de crèdit, però s'ha aconseguit controlar la volatilitat dels mercats, la gran bèstia negra per a tota la UE des que la crisi global va començar a castigar l'àmbit del que es considerava zona vip mundial, la zona euro.

Els riscos persistents que no permeten desviar-se de la línia marcada són les xifres de l'atur, que es manté en percentatges estables a la UE –un 12,1%–, però continuen estant un punt per damunt que un any enrere.

La decisió del BCE de mantenir els tipus en els mínims s'esperava, i eren minoria els que pronosticaven que la nova baixada insinuada es faria efectiva el primer dia d'agost. Malgrat que no hi va haver sorpresa, l'euro i la borsa de Frankfurt van reaccionar d'acord amb els costums: la divisa europea, amb una caiguda fins a situar-se momentàniament per sota dels 1,32 dòlars; la borsa de Frankfurt, amb una pujada de l'1,6%, animada per la perspectiva del diner barat a curt, mitjà o fins i tot llarg termini.