El temple wagnerià amb sobrepés històric
Magdolna Parditka i Alexandra Szemerédy, codirectores de ‘Rienzi’, amb Markus Kiesel, que s’ha encarregat de la dramatúrgia BAYREUTH FESTIVAL.
La primera desfilada de la temporada cap al “turó verd”, com s’anomena la muntanyeta de Bayreuth on va plantar el seu teatre Richard Wagner, serà aquest cop un passeig per presumir, veure i ser vist. Contràriament a la tradició, la temporada del Festival Richard Wagner no s’obre aquest 25 de juliol amb música d’aquest compositor, sinó amb la Novena de Beethoven.
L’elit política alemanya i els wagnerians d’arreu del món tindran així una obertura musicalment més lleugereta, en contrast amb el que els espera després. Diumenge s’hi estrena Rienzi, dirigida per Magdolna Parditka i Alexandra Szemerédy en la part escènica i Susanne Stutzmann en la musical, una òpera que fins ara no s’havia representat al festival i que va ser la preferida d’Adolf Hitler. A partir del dilluns es desplegarà el secret més ben guardat d’aquest festival, que celebra el seu 150 aniversari: un Anell del Nibelung amb imatges generades amb intel·ligència artificial, sota la direcció escènica de Marcus Lobbes i dirigida per Christian Thielemann, la màxima batuta de l’univers wagnerià actual.
L’ortodòxia ja tremola i recorda el darrer experiment quant a innovacions tècniques: el Parsifal estrenat el 2023 de Jay Sheib i amb Pablo Heras-Casado a la direcció. S’hi incorporaven unes ulleres de realitat virtual que, per sort, no eren d’ús preceptiu, sinó opcional. L’ocurrència de Sheib va ser acollida amb més queixes que entusiasme. Els anys següents es van llimar asprors. Heras-Casado s’ha consolidat dins l’elitista nòmina de la casa. Ara hi torna, tant per a la reposició de Parsifal com per als dos concerts gratuïts a l’aire lliure.
Katharina Wagner, la besneta del compositor i directora del festival des del 2008, se la juga amb Rienzi. Introduir una òpera inèdita en un festival que mima els seus rituals, és una aposta arriscada. Més, si està relacionada amb Hitler, qui va veure en Wagner el compositor ideal per a l’antisemitisme que va practicar i va deixar palès, en un assaig titulat El judaisme i la música. Cinquanta anys després de la mort del compositor, el Tercer Reich va passar de l’antisemitisme en abstracte wagnerià a un genocidi amb sis milions de jueus assassinats als camps d’extermini.
“Som conscients de la controvèrsia que es pot generar. Però precisament per això creiem necessari confrontar-nos amb aquesta òpera i destacar-ne la paraula enfonsament amb què relacionem aquella dictadura monstruosa”, va explicar Katharina, en una conferència virtual prèvia a l’estrena. Del repertori preferit per Hitler ja es continua representant de forma habitual a Bayreuth els Mestres Cantaires de Nuremberg. Que justament en l’aniversari rodó s’ampliï el panorama amb Rienzi no podia passar desapercebut. La comunitat jueva, per la via d’una de les seves figures més visibles a Alemanya, Michel Friedmann, va reclamar la inclusió d’una matinée en record de les “veus silenciades” dels músics víctimes del nazisme. Katharina Wagner primer va negar-s’hi per raons de seguretat. Després, vista l’allau de crítiques a la decisió, va rectificar. El resultat n’és aquesta sessió de matí, que servirà per recordar no només aquestes víctimes, sinó també la submissió de Bayreuth al règim de Hitler des de la seva arribada al poder, el 1933. A Hitler se’l rebia com un membre de la família. S’allotjava a la residència dels Wagner, convertida ara en la Casa Museu Wahnfried. Bayreuth no amaga aquestes fidelitats monstruoses del passat. Recórrer la Casa Wahnfried i la seva documentació sobre els lligams dels descendents de Wagner amb el règim nazi forma part dels rituals dels visitants de Bayreuth .
