L'SPD alemany accelera en direcció a Merkel
Peer Steinbrück, l'aspirant a la cancelleria alemanya que va quedar gairebé vint punts per sota d'Angela Merkel, va tirar ahir la tovallola i va presentar la dimissió de tots els càrrecs mentre el partit discutia si anar o no cap a la gran coalició amb la cancellera i, en cas que sí, com s'havia de plantejar una consulta als 470.000 militants del Partit Socialdemòcrata (SPD). De cop, la notícia ja no era com es posava en marxa aquest mecanisme, sinó la retirada del tercer derrotat en sèrie del partit contra Merkel –després del canceller Gerhard Schröder, el 2005, i de Frank-Walter Steinmeier, el 2009.
La retirada de Steinbrück treu un dels obstacles –ell mateix– a la formació d'una gran coalició, ja que al llarg de la campanya havia insistit que no es posaria de nou a les ordres de Merkel –va ser-ne ministre de Finances en la primera legislatura–. El dia havia començat amb uns quants globus sonda en direcció a un acostament a Merkel. Primer es va filtrar a la premsa que el president de l'SPD, Sigmar Gabriel, proposaria en la convenció del partit, al vespre, obrir converses informals amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Després, que es buscaria una fórmula per consultar les bases ràpidament per aconseguir segellar un sí o un no clar abans o en paral·lel al congrés de l'SPD, el 14 de novembre. Amb la consulta a la militància, el partit vol curar-se en salut, però hi ha el perill d'entrar en un procés excessivament llarg.
De moment, el govern de centredreta de Merkel –amb els liberals, que han quedat fora del pròxim Parlament– continua plenament actiu. El 22 d'octubre està prevista la sessió constituent del nou Parlament, on ja no hi haurà escons per als liberals, però sí que continuaran al govern els seus cinc ministres –inclosos el d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, i el d'Economia, Philipp Rösler.S'entrarà en un període indeterminat on aquest executiu quedarà en funcions, fins a la sessió d'investidura de Merkel. Des de l'executiu s'ha insistit a garantir l'“operativitat” del govern, tant a escala interna com en l'àmbit de la UE. El cert, però, és que mantindrà una agenda limitada, especialment pel que fa als ministres lliberals, cosa que pot resultar complicat, si s'allarga la transició, especialment a escala de les decisions pendents de la UE.
Amb la consulta als prop de mig milió de militants, l'SPD vol assegurar-se la legitimitat de les bases, tant si acaben signant el pacte de coalició com si el procés s'estronca. L'anterior experiència en gran coalició, en el primer mandat de Merkel, va costar als socialdemòcrates una caiguda electoral sagnant –van baixar del 33,3% del 2005 al 23% del 2009–. Ara es volen assegurar que l'electorat no se sentirà traït.Mentrestant, els sondeigs apunten que una majoria dels ciutadans –un 48%– volen una gran coalició com a nova fórmula de govern. L'SPD no es podia negar a fer el pas d'obrir negociacions, perquè això s'entendria com una manca de responsabilitat política en un país obsessionat per buscar governs estables i on no es governa en minoria.
Els Verds també es posen les piles
Mentre l'SPD accelera les seves decisions, els altres nous socis potencials de Merkel, els Verds, es proposen renovar la direcció en un congrés d'aquí a unes setmanes –el 19 i el 20 d'octubre–, com a primer pas per a la regeneració interna després de la clatellada rebuda en les eleccions, en què van baixar del 10,4% al 8,4 %. De la constel·lació d'aquesta nova direcció dependrà que siguin més o menys “propers” a la CDU de la cancellera. Un dels que pensa continuar al capdavant del partit, el copresident Cem Özdemir –l'altra copresidenta, Claudia Roth, no es presentarà a la reelecció– es mostrava ahir “disposat” a emprendre el diàleg amb la cancellera, però aclaria que tota decisió se sotmetrà a les bases (uns 61.000 militants).