Les bases del SPD i el dret a decidir sobre Merkel
Alemanya, el país on es concentren totes les mirades de Mariano Rajoy, està pendent de la consulta entre els prop de 474.000 militants del Partit Socialdemòcrata (SPD), que ha de donar, o no, el vistiplau a una nova gran coalició liderada per la conservadora Angela Merkel. Es tracta del primer cop en la història d'Alemanya en què se sotmet a un col·lectiu així la formació de l'equip que governarà un país de 82 milions d'habitants.
Els resultats se sabran avui i, només si ho aproven els militants rivals, Merkel podrà encetar la seva tercera legislatura al front d'una gran coalició, gairebé tres mesos després d'haver guanyat les eleccions generals amb un 41,5% dels vots, davant els 21,5% de l'SPD.
Europa sencera s'ha estat demanant com serà la Merkel de la tercera legislatura, mentre els seus compatriotes –i la pròpia cancellera– han assistit sense posar-se nerviosos a una mena de postcampanya electoral reservada als qui van ser els perseguidors directes de la cancellera en la lluita pel poder. El pacte va quedar signat a finals de novembre entre els líders de les tres formacions implicades –la CDU de Merkel, la seva agermanada CSU de Baviera, presidida per Horst Seehofer, i l'SPD de Sigmar Gabriel. A la militància socialdemòcrata se li ha concedit, però, el dret a decidir abans que Merkel pugui ser investida cancellera, dimarts vinent.
Alemanya no és país amant de les consultes –hi ha un cert recel contra la democràcia directa, per por als efectes dels populismes–, però tampoc no hi estan prohibides ni es consideren anticonstitucionals, com ho mostren exemples recents de referèndums celebrats a Berlín –sobre la privatització de la xarxa d'aigua– o a Munic –sobre una nova candidatura olímpica, per als Jocs d'Hivern del 2022.
A la consulta a la militància no li passarà com a la de l'aigua de Berlín (invàlida, per manca de quòrum) ni es preveu que acabi com la de Munic (on va guanyar el no). Fins la mitjanit de dijous, hi havien participat uns 350.000 militants, votant per correu, mentre que el mínim per ser vinculant era del 20%. El resultat serà un sí a la gran coalició, però si sortís que no Merkel hauria d'idear un pla B: tornar a negociar amb els Verds, governar en minoria o convocar noves eleccions.
Es considera que la militància donarà el sí, per sentit de la responsabilitat i perquè el pacte de govern té un clar segell socialdemòcrata. Merkel hi ha hagut d'incloure el que Gabriel qualifica de “correctius socials”, com ara la introducció d'un salari mínim interprofessional com a eina contra la precarietat laboral, millores en les jubilacions (serà possible retirar-se als 63 anys, en lloc de fer-ho als 67, si s'han cotitzat 45 anys) i inversions en matèria social que augmentaran la despesa pública entre 20.000 i 23.000 milions d'euros, segons estimacions.