El BCE continua passiu
Ni baixada del tipus d'interès ni mesures extraordinàries contra el perill reconegut de deflació: el president del Banc Central Europeu (BCE), l'italià Mario Draghi, va fer bons els pronòstics dels qui apuntaven a la passivitat, com a resultat de la sessió mensual del Consell Executiu. Draghi va mantenir els tipus immòbils en el 0,25%. “Hi ha una recuperació moderada que es manté”, va afirmar el president del BCE.
El que va deixar clar és que els pronòstics de creixement per al conjunt de la zona euro per aquest 2014 no transmeten gaire alegria: una mitjana de l'1,2% –amb oscil·lacions que van de l'1,7% que la majoria d'experts preveuen per a Alemanya fins al 0,7% per als països del sud, com ara l'Estat espanyol–. I també sembla clar que la inflació es mantindrà molt per sota de l'objectiu oficial del BCE del 2%, després d'haver-se situat des del desembre passat en el 0,8%. “Pel que fa a la inflació, les nostres expectatives són que a mitjà i llarg terminis continuarà per sota d'aquest nivell”, va afirmar Draghi.
Malgrat això –i malgrat admetre, també, que en la sessió s'havia parlat dels perills de deflació–, el BCE no va veure cap motiu per tocar el seu instrument preferit, els tipus d'interès, ni tampoc per abocar-se a altres mesures d'estímul menys ortodoxes, segons el manual de la institució que presideix l'italià. Draghi preveu la possibilitat de mantenir els tipus en els baixos històrics actuals, i prou, amb la perspectiva que aquesta fórmula de donar accés al diner barat sigui suficient per activar l'economia.
Veure-les a venir
Els nous pronòstics de creixement de l'1,2% per al conjunt de la zona euro suposen una correcció a l'alça respecte a les previsions del desembre passat, que el situaven en l'1,1%. Una millora mínima, si es vol, però indicativa, segons va subratllar Draghi, que no cal anar més enllà.
El discret ritme ascendent es mantindrà l'any que ve, amb un pronòstic de creixement de l'1,5%, fins a arribar a l'1,8% el 2016, calcula ara el BCE.
Els pronòstics d'inflació per aquest any, en sentit contrari, han tingut una nova correcció a la baixa i se situen ara en l'1% –en lloc de l'1,1% de fa alguns mesos–. Pel 2015 es preveu que se situï en l'1,3% i pel 2016, en l'1,5%, lluny del sostre del 2% observat pel BCE com a toc d'avís oficial per decidir-se a bellugar fitxes.
N'hi ha prou amb aquest creixement moderat per asseure's amb l'esperança de veure discórrer l'activació econòmica per les seves pròpies forces? Això sembla defensar Draghi, potser perquè l'ànim actual als mercats està pendent d'“un nou perill global de conseqüències imprevisibles” –va dir referint-se a la situació a Ucraïna–, com si no volgués cremar tota la dinamita, ara que la zona euro sembla una mica calmada.
Els riscos sobre el creixement a la zona euro provenen tant de la situació dels països emergents com dels esdeveniments geopolítics, segons va explicar Draghi. Va emprar un llenguatge prou clar perquè s'entengués que de l'amenaça assumible que suposava la minoració del creixement dels emergents observada els últims mesos s'ha passat a una nova situació sobtada, l'esclat de la crisi ucraïnesa.
Joc perillós
La decisió del BCE d'ahir complau les economies més fortes, com ara l'alemanya, que fins i tot amb tipus més alts podria continuar rutllant sense problemes. Des de les economies del sud, però, es reclamava a Draghi mesures més agosarades per estimular l'activitat.
La línia del diner barat de Draghi no s'ha traduït en l'arribada del crèdit que necessiten les empreses d'aquests països per tornar a rutllar, ja que la banca s'ha estimat més invertir en bons estatals.
La prudència del president del BCE podria acabar sent un joc perillós, sobretot en cas de noves amenaces globals, que podria deixar en no res aquests símptomes de recuperació de les economies més castigades del sud de la zona euro.