Merkel se sent de nou “traïda” per Obama
“Si son certes les sospites, realment ja en tenim prou. I cal que els ho diguem clar”, va dir el president alemany, Joachim Gauck, entre el munt de reaccions d'indignació que se sentien tant en les files de la cancellera Angela Merkel com dels socis de govern socialdemòcrates pel cas de la detenció d'un agent doble alemany que treballava al mateix temps per als serveis secrets del seu país i per als dels EUA. Stephan Mayer, portaveu d'Interior del grup conservador al Bundestag (Parlament federal), resumia el cas com “un abús de confiança gegantí”.
La detenció d'un agent dels serveis secrets alemanys, que, teòricament, va transferir a l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) 218 documents relacionats amb les investigacions empreses a Alemanya sobre l'espionatge massiu dels EUA, és més que un episodi propi de pel·lícules de contraespionatge: és una nova bufetada a les relacions entre Berlín i Washington, prou malmeses des que es va descobrir que els serveis secrets de Barack Obama havien punxat un dels telèfons mòbils de Merkel, un dels capítols dels documents difosos por Edward Snowden. El president dels EUA va prometre l'any passat que, mentre ell fos en el càrrec, la cancellera no tornaria a passar una cosa així; els departaments d'Interior i Justícia respectius es van posar a negociar un tractat de “no espionatge” entre aliats –de moment, sense resultats–, i al Bundestag es va crear una comissió per investigar les activitats de la NSA dins territori alemany –on té la central europea.
En context, la història del doble agent –de 31 anys i, segons s'afirmava ahir a Berlín, sense una funció clara dins l'espionatge alemany, ja que més aviat és un “assistent tècnic”– compromet les relacions entre els serveis secrets dels dos aliats. Ja no es tracta de pecats passats, com ara el tema del mòbil de Merkel, sinó d'espiar les investigacions de la comissió parlamentària.
El jove assistent, pel que afirmen alguns mitjans alemanys, va cobrar per aquestes informacions 25.000 euros –quantitat que sembla indicar que, efectivament, era un ajudant sense grans responsabilitats i que era més aviat una transferència de rutina. Probablement, el material no era ni tan sols tan confidencial o comprometedor, sinó més aviat escrits de treball dels que s'intercanvien els membres de la comissió, integrada per tots els partits parlamentaris, que es reuneixen periòdicament a porta tancada sense que, fins ara, hagin presentat conclusions ni tan sols parcials dels seus treballs.
És clar que els Estats Units volen saber-ho tot, encara que siguin detalls aparentment intranscendents. Aquesta mateixa setmana, un extècnic de l'NSA, William Binney, comparava davant la comissió els mètodes de treball de l'espionatge dels Estats Units amb els d'una dictadura que vulgui tenir controlats tots els seus ciutadans.
L'ordre de detenció del doble agent va venir del fiscal federal, Harald Range, que, el mes passat, va obrir sumari contra membres “desconeguts” de l'NSA per l'espionatge al telèfon de Merkel. Aquesta setmana passada, des de la comissió parlamentària se li va demanar que ampliés el sumari amb el cas d'un jove estudiant, identificat com a Sebastian Hahn, que l'NSA també estava espiant perquè havia desenvolupat un sistema capaç d'esborrar les petjades deixades a internet i fer-se invisible als serveis secrets.