Merkel, els 60 anys d'una campiona
El primer a felicitar públicament Angela Merkel va ser Udo van Kampen, el veterà corresponsal de la televisió pública ZDF, que es va posar a cantar elHappy Birthday de matinada, a Brussel·les, en la cloenda de la cimera de la UE. Després va venir una felicitació que ocupava tota una plana al popular diari Bild, de l'excanceller Helmut Kohl, l'home que la va descobrir entre el planter de polítics de l'Alemanya comunista. I a partir d'aquí es va desfermar l'allau de missatges: des de l'exseleccionador alemany de futbol Jürgen Klinsmann, per qui Angela Merkel és la “cancellera del futbol”, al miler de convidats de la gala de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), procedents de tot l'espectre polític i àmbit públic, acadèmic o privat.
Merkel va arribar als 60 anys amb un peu a Brussel·les i l'altre a Berlín, convertida en paradigma de poder. Per si algun estel li mancava, és una mena de mascota de la selecció campiona del món que, quan ella va arribar al poder –el 2005–, dirigia Klinsmann i ara ho fa Joachim Löw. La copa recollida diumenge a l'estadi de Maracanã era una mena de regal avançat en aquest aniversari rodó de la dona més poderosa del món, que ha seguit la Mannschaft –la selecció– per tres mundials i les corresponents eurocopes, fins a obtenir el trofeu mundial.
Nascuda a Hamburg el 17 de juliol del 1954, filla d'un pastor protestant i crescuda en territori comunista, Merkel és una figura atípica, capaç d'adaptar-se a totes les circumstàncies i que ha imposat un estil propi, en l'àmbit privat i el públic. La seva carrera està envoltada dels cadàvers polítics d'homes que van cometre l'error de menysprear-la, perquè la creien una rival fàcil de batre –des del seu antecessor al càrrec, Gerhard Schröder, fins a un munt de companys de files–. L'únic home que s'escolta de debò és el catedràtic Joachim Sauer, amb qui es va casar el 1998 després d'uns anys de convivència i que continua sent el seu millor company de confidències, segons ha dit ella mateixa.
La festa a la CDU havia de ser inicialment un acte acadèmic, com a record del passat científic d'una cancellera que va arribar a la política amb 35 anys, després de doctorar-se en ciències físiques. Aquellanoieta de l'Est, com l'anomenava Kohl, és des de fa vuit anys la cap del govern de la primera economia de la UE i, per tant, ningú no es volia perdre la festa. Sobretot si, com afirmava Der Spiegel, és cert que pensa retirar-se al final de la legislatura, qüestió que costa de creure, vista la seva capacitat de treball.
Ministres i polítics de tot l'espectre parlamentari, gent de la faràndula i de l'esport van fer cua per encabir-se a la festa. Merkel havia dit que no volia regals, sinó donatius a la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, el que a Berlín s'interpretava com un senyal de solidaritat a un amic que no era entre els convidats: l'exministre d'Afers Estrangers Guido Westerwelle, amb qui la cancellera va mantenir una relació estreta i còmplice i a qui un mes enrere, als seus 52 anys, se li va diagnosticar leucèmia.