La revàlida de Draghi
Notícies relacionades
El nou supervisor europeu ha de demostrar una independència a prova
de qualsevol complicitat
Aprovat general a l'Estat espanyol, una pluja de suspensos a la banca de la resta del sud d'Europa –Itàlia, al capdavant, seguida de Xipre i Grècia–, la que no ha fet els deures, i un únic suspens a Alemanya –el Münchener Hypothekenbank–, el teòric alumne exemplar de totes les assignatures a la zona euro. Aquests eren els punts essencials que es destacaven ahir a Frankfurt del que, en realitat, no era només un test de solvència als 130 grans bancs que quedaran sota custòdia del Banc Central Europeu (BCE), a partir del 4 de novembre. També era, sobretot, una mena de revàlida per a l'entitat que presideix l'italià Mario Draghi.
Un any ha dedicat el BCE i el seu exèrcit de sis mil supervisors a escorcollar la banca abans de poder fer pronòstics de quin pot ser el seu comportament en els pròxims tres anys i des d'un doble prisma. D'una banda, el positiu: si tot va bé, hi ha el creixement que s'espera i s'aconsegueix domesticar la inflació fins a encaixonar-la en l'objectiu declarat del BCE, prop del 2%, autèntic maldecap actual de Draghi. De l'altra, el negatiu: si es torna a produir una crisi, si no es recupera la confiança dels mercats, si es cau en recessió o si, l'altre maldecap del president del BCE, ni Roma ni París es comprometen amb les reformes i, a sobre, si Berlín continua fent el ronsa pel que fa a les inversions.
Aquests eren els paràmetres de les proves de solvència dissenyades per Draghi en l'esprint final per assumir la supervisió única de la banca de la zona euro. Ha estat una cursa que va arrencar de la crisi del 2008 i que arrossega molta batalla política a les espatlles. Molta tensió, també, amb la primera economia del grup, Alemanya. Durant mesos, Berlín va alentir o va posar pals a les rodes a la unió bancària, teòricament gelosa que algú pogués examinar la seva banca més feble.
Draghi i la cancellera Angela Merkel han estat, en el conjunt del procés que ha de conduir a la supervisió única, una mena de contrincants silenciosos: poques vegades han aixecat la veu per dir clarament el que pensen, però se'ls entén tot. Ara han entrat en la recta final cap a l'esprint, amb un Draghi cada cop més directe i aliat del clam generalitzat –de la CE a la resta dels socis de la UE– que reclama a Alemanya que inverteixi més, en comptes de continuar anquilosada en la doctrina de l'austeritat, el seu senyal d'identitat.
S'ha d'estressar Draghi davant la seva imminent nova funció de supervisor general? Aquesta és la gran pregunta que s'obre ara per al BCE. Els tests de solvència no són miralls absoluts, perquè en les anteriors proves sobre la banca europea es van repartir aprovats a instituts que després van haver de ser rescatats, recordaven ahir alguns analistes a Alemanya. La gran revàlida que ha de superar el gran supervisor és la de la transparència i la independència. És a dir, demostrar que no continuarà passant, a escala de la zona euro, el que passava amb els supervisors nacionals: que es tapaven les misèries de la banca domèstica en una barreja de patriotisme barroer i complicitats inconfessables.