Evo aconsegueix el seu tercer mandat a Bolívia
“I què voleu que hi faci, si el poble vota l'Evo?”, va respondre ahir Evo Morales quan un corresponsal estranger li va preguntar sobre una suposada tendència autocràtica del seu lideratge i la seva gestió de govern. Va ser en la seva primera roda de premsa després de la reelecció, sense símptomes de cansament del líder bolivià. La nit abans, a Evo Morales no li havia calgut ni esperar els resultats oficials per sortir al balcó de la seva seu, a la Plaza Murillo de La Paz, i proclamar la seva victòria. Les televisions, públiques i privades, havien difós un resultat gairebé clònic al dels sondejos, un 59,5%, en contraposició amb el 24% del seu adversari directe, l'empresari Samuel Doria Medina, un dels homes més rics del país. El tercer lloc va ser per a l'expresident conservador Jorge Quiroga, amb un 9%, i ja en percentatges mínims van quedar Juan de Granado i el verd Fernando Vargas. Morales va sortir al balcó sense esperar resultats oficials. I va fer bé, perquè el Tribunal Suprem Electoral, després de dos anuncis frustrats, va marxar a mitja nit sense haver donat ni una xifra, per problemes informàtics. Tots, vencedors i vençuts, van donar per bons els resultats mediàtics, en una Bolívia acostumada al fet que els òrgans judicials no rutllin i on, a més, ningú no dubtava de la victòria de Morales. El 2005 va guanyar la seva primera elecció presidencial amb un 53%, el 2009 va ser reelegit amb un 64% i ara hauria quedat una mica per sota, però amb el regal afegit de la victòria a Santa Cruz, el departament identificat amb l'oposició i el poder econòmic. El Moviment al Socialisme (MAS) de Morales només va perdre en un departament, Beni, i probablement conservarà la majoria de dos terços al Parlament, cosa que gairebé li permet el control absolut. Des del seu balcó, Morales va retre homenatge a Hugo Chávez i a Fidel Castro, com no podia ser d'una altra manera. Però no va citar els successors dels seus líders espirituals i personals, Nicolás Maduro i Raúl Castro. No només perquè amb aquests mandataris no té els vincles que tenia amb ells –“Yo soy el macaco menor de Chávez”, deia–, sinó també perquè es distancia del marasme econòmic que viu Veneçuela.
“Abans els inversors venien a Bolívia a treure'ns les matèries primeres. Ara vénen com a socis”, deia Morales en la primera conferència de premsa des de la reelecció. L'èxit electoral del líder socialista no es deu només al seu carisma i a la lleialtat del votant indígena, sinó també a l'embranzida econòmica del país sota la seva gestió. El pròxim pas és la industrialització per tal que aquest creixement econòmic actual –més d'un 5%– no desaparegui si baixa el preu del gas, el seu motor exportador.
LES CLAUS
G. C. S
L'alternança en el poder i l'oposició raquítica
Simpatitzants d'Evo Morales celebren la victòria Foto: EFE.
El tercer mandat d'Evo Morales arrossegarà el segell de la concentració del poder que du des que va ser reelegit el 2008, després d'aprovar una nova Constitució que li permetrà governar fins al 2020. El president bolivià responia amb la broma “què voleu que hi faci?” a la pregunta del corresponsal estranger sobre els perills de governar dominant el Parlament.
Perills
És una qüestió que plana sobre Evo Morales, ja que teòricament podria estar temptat de fer una segona reforma que li permeti una nova reelecció. Morales es va estendre a comparar aquesta presumpta dictadura tenyida de democràcia amb altres països on es formen grans coalicions que acaparen tant o més poder i que redueixen l'oposició a mínims. “Què voleu què hi fem, si a més tenim l'oposició que tenim?” Això no ho va dir així, però era l'esperit que volia transmetre amb relació als seus rivals. Un empresari ric i conservador, Samuel Doria, i l'expresident Quiroga, també conservador. Tots dos derrotats abans per Morales. No és responsabilitat del MAS si l'oposició, en comptes de presentar un candidat sòlid i unitari, en presenta de desgastats.