Silenci, flors, emoció i festa al 9-N berlinès
Merkel diu que la desaparició de la tanca entre les dues Alemanyes és un signe d'esperança per als pobles oprimits
Enlairament de milers de globus blancs
Ahir va ser un dia intens a Berlín, amb espai per a moltes expressions. El silenci, en record dels ciutadans de l'Est que van perdre la vida intentant passar el mur els 28 anys que va durar la divisió entre el sector est i l'oest. Roses a les escletxes del fragment de la franja que es conserva a la Bernauer Strasse, símbol de la traumàtica partició de Berlín, d'Alemanya i el món. També emoció, recordant el miracle de la nit del 9 de novembre del 1989, la del retrobament nacional enmig de la inesperada apertura de les tanques policials entre l'est i l'oest. I una gran festa a la Porta de Brandenburg.
Hi va haver moments per recordar que el 9 de novembre no només és l'aniversari “del dia més feliç de la nostra història”, com va dir la cancellera alemanya, Angela Merkel. També ho és d'un dels capítols més foscos del nazisme: la Nit dels Vidres Trencats, el 1938, en què les sinagogues de tot el país van cremar i milers de jueus van ser detinguts, com un senyal dels plans d'extermini d'Adolf Hitler.
Es va reconèixer el mèrit i coratge de Mikhaïl Gorbatxov, el més aplaudit dels convidats a l'acte de l'Estat de la Konzerthaus. Sense la voluntat política de l'aleshores president soviètic, la nit màgica hauria pogut acabar en tragèdia, va recordar l'alcalde de Berlín, el socialdemòcrata Klaus Wowereit, en el seu últim gran acte, després de 14 anys en el càrrec, que deixarà el mes que ve. L'altre gran homenatjat en la sessió solemne al Konzerthaus hauria estat l'excanceller Helmut Kohl, l'home que va conduir el procés de reunificació que va seguir a la caiguda del Mur, amb Gorbatxov i la resta dels líders de les grans potències. Però Kohl, de 84 anys i en cadira de rodes (a més d'enrabiat amb la classe política actual), no hi era “per raons de salut”, va dir Wowereit.
“La caiguda del Mur és un signe d'esperança per als pobles oprimits”, havia afirmat, una mica abans, a la Bernauer Strasse, la cancellera Merkel. La dona crescuda a l'Est que porta les regnes de l'Alemanya poderosa d'avui, no formava part de la dissidència que va pressionar al carrer fins a fer caure el Mur. Era, aleshores, una científica de 35 anys que no pensava en política. Però, d'alguna manera, el fet que 25 anys després d'aquell 1989 la primera potència europea estigui liderada per aquesta dona de l'Est i el president Joachim Gauck –ell sí, dissident en temps de la República Democràtica Alemanya (RDA)– es veu com un senyal que no tot s'ha fet malament en el procés de reunificació.
Hi va haver moltes advertències contra la guerra freda, que no s'ha superat i que fins i tot ha revifat, així com al·lusions al cisma amb Moscou arran de la crisi ucraïnesa. Però també crides a no trencar el diàleg amb la Rússia de Vladímir Putin. Una postura compartida tant per la conservadora Merkel com pel president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata Martin Schulz.
Mentre els líders reflexionaven en veu alta als diferents punts on es van desenvolupar els actes, el carrer era una festa desafiant, en un dia fred i gris. El Checkpoint Charlie –antic pas fronterer i ara una mena de parc temàtic entre records i tota mena de parades de menjar– era ple de gom a gom. I a la Porta de Brandenburg milers esperaven, entre músiques de tota mena, que a les sis de la tarda hi arribessin la cúpula política i s'enlairessin els 6.900 globus blancs, amb missatges i desitjos escrits incorporats, repartits en una filera de 15 quilòmetres pel traçat més cèntric del que va ser el mur.
A l'hora marcada, els retrats de les víctimes del Mur es van reflectir davant la Porta, Peter Gabriel va interpretar Heroes i els globus es van envolar. N'havien de ser 8.000, però uns van petar i altres van desaparèixer. Potser no era una escenografia perfecta, però tenia un to real, com el dels alemanys i els seus líders, capaços de transmetre emocions, si més no, en l'aniversari de la nit més feliç de la seva història recent, mentre Barenboim interpretava la Novena de Beethoven.