L'estaca' i cues per votar enmig del 9-N berlinès
Canals relacionats
L'estaca va sonar ahir al cor de Berlín, enmig de les celebracions del 25è aniversari de la caiguda del Mur i com a expressió d'una altra voluntat col·lectiva d'enderrocar dictats polítics aliens, com va ser la revolta pacífica que va posar fi a la divisió de Berlín.
Eren prop de les dotze del migdia, davant del Konzerthaus de la Gendarmenmarkt berlinesa, on unes hores més tard havia de tenir lloc l'acte d'estat de l'aniversari berlinès, amb la cancellera, Angela Merkel; el president del país, Joachim Gauck, i la resta de la plana major de la política alemanya, més algun convidat il·lustre –com ara Martin Schulz, president del Parlament Europeu–. Un centenar i escaig de catalans residents a Berlín, i alguns que estaven de pas per visitar la capital alemanya, es van concentrar a uns 100 metres de la façana de l'auditori, amb banderes independentistes o no, per recordar que a Catalunya també es volia que aquest 9-N fos un diumenge “històric”.
La combativa cançó de Lluís Llach va ser una de les accions reivindicatives de la concentració, en què es van desplegar pancartes, en alemany i en català, que reclamaven el dret a decidir. “Katalonien neuer Staat Europa [‘Catalunya, un nou estat d'Europa']”, es llegia en una pancarta, mentre els concentrats repetien les seves consignes, tant en català com en l'idioma local.
“D'aquí anirem tots a votar”, comentava en Pol, un noi barceloní de 23 anys, de pas per Berlín coincidint amb aquest cap de setmana històric –des de la perspectiva alemanya i, potser, des de la catalana–. La policia berlinesa observava a certa distància la concentració davant l'auditori de la Gendarmenmarkt, una de les places més boniques de la capital alemanya, en l'antic sector comunista. Ahir hi havia un dispositiu de seguretat especial, atès que a les 16 hores havia de començar l'acte institucional.
A quarts de tres, el grup dels manifestants, ja amb les pancartes plegades, va començar a circular Charlotten Strasse avall, un dels carrers que surten de la plaça. A dues illes i mitja, hi ha la delegació de la Generalitat per a Àustria i Alemanya, un dels llocs habilitats per dipositar el vot exterior en aquest 9-N català. En aquells moments, allà hi havia una cua de catalans al carrer –gairebé tan nombrosa com la manifestació– que esperaven el seu torn per formar part del procés participatiu.
“Portem les paperetes de casa. Quan vam comprar els bitllets per passar el cap de setmana a Berlín, no ens van adonar que coincidia amb la data de la consulta catalana”, explicava en Miquel, un noi de 20 anys, acompanyat de la seva noia, Joana, de 26, tots dos de visita turística a Berlín.
“Poden votar els catalans registrats com a residents a Alemanya, però també els ciutadans de pas que demostrin amb el carnet d'identitat que viuen a Catalunya”, explicava una representant de la delegació de la Generalitat. La representació del govern català, a la segona planta de l'edifici de Charlotten Strasse, número 18, estava completament desbordada per l'allau de gent. La cua baixava els dos pisos i continuava fins al carrer, mentre anaven arribant per votar altres catalans berlinesos de debò amb les seves bicicletes.
Una noia de Badalona que just ahir complia 25 anys –els mateixos que fa de la caiguda del Mur– era a la cua amb tota la família, arribada per passar uns dies a Berlín, per celebrar el “doble aniversari” amb uns parents amb residència fixa a la capital alemanya.
A les onze del matí, dues hores després d'obrir, ja hi havien votat 170 persones. A quarts de set del vespre, el nombre de participants s'elevava a 970. A partir de mitja tarda, va començar a baixar l'allau de catalans arribats per votar. La delegació de la Generalitat és a una illa del famós Checkpoint Charlie, l'antic pas fronterer entre el sector comunista i el dels Estats Units. És un imant turístic per a la ciutat, on hi ha el Museu del Mur –privat–, el més visitat de la capital alemanya.
Per allà hi passava ahir la filera de globus blancs instal·lats per recordar la nit més feliç de la capital alemanya. “Tenim paperetes per a 3.000 votants”, explicaven a la delegació catalana. Ni els més optimistes haurien sospitat que en farien servir una tercera part. A punt de tancar-se la votació catalana, se sentien les notes de l'Himne a l'alegria, la novena simfonia de Beethoven, interpretada per la Staatskapelle de Daniel Barenboim a la Porta de Brandeburg, el punt més emotiu de l'històric 9-N berlinès.