25 anys després
Berlín avança en la seva metamorfosi, a Alemanya hi governa una dona de l'Est i la UE ha passat de 15 a 28 membres
Al mapa de l'Europa que es creia perfecta li han sortit dos nyaps i un munt de retrets sobre els seus “autors materials”: la precarietat laboral i la crisi ucraïnesa
Berlín ha passat de ciutat màrtir de la Guerra Freda a capital del país de referència d'Europa. A Alemanya hi governa una dona crescuda a territori comunista, Angela Merkel, mentre que la presidència del país l'ocupa un home de l'Est, l'independent Joachim Gauck. I l'Europa dels 15 membres s'ha ampliat a 28, principalment amb la incorporació de països que havien estat a l'altre cantó del Teló d'Acer.
“Tindríem al davant el mapa d'una Europa perfecta, si no fos pel conflicte d'Ucraïna”, explicava el director de la Fundació el Mur de Berlín, Axel Klausmeier, a punt d'inaugurar aquest diumenge l'exposició ampliada del centre de documentació que hi ha a la Bernauer Strasse, el carrer on la divisió alemanya va reflectir-se de manera més sagnant. Va ser el carrer d'algunes de les fugides més espectaculars i dramàtiques, ja que parts dels seus edificis van quedar partits per la divisió urbana el 13 d'agost del 1961, el diumenge en què Berlín es va llevar travessat pel mur. “Un entrava per la porta des de l'est i si saltava per la finestra anava a parar a l'oest. O a la presó”, continua Klausmeier.
Les històries entorn aquest carrer o altres fórmules de fugida per les qual uns 5.000 ciutadans de l'Est van aconseguir burlar la Franja de la Mort –uns altres 135 van morir a trets de la policia comunista i uns 50.000 van acabar a la presó– omplen aquests dies els reportatges de premsa local i internacional. Són casos semblants als que es documenten en els 400 metres quadrats d'exposició de la Bernauer Strasse, un dels llocs al Berlín d'avui on recordar la nit en què va caure el mur, el 9 de novembre del 1989. En els 25 anys passats des d'aquella nit Berlín ha viscut una metamorfosi més que espectacular. La cara menys bonica d'aquesta transformació –o el seu preu– és l'especulació immobiliària. De ser una capital “barata” ha passat a “normalitzar-se” cap a amunt, sense arribar als nivells de París o Londres, però sí amb efectes dolorosos per al ciutadà, perquè ha coincidit amb la creixent precarització laboral i social.
Que Alemanya tingui al seu front dos polítics crescuts en territori de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA) és, sens dubte, evidència que no tot es deu haver fet tan malament en el procés de reunificació. Cal no oblidar, però, que ni Merkel ni Gauck representen la classe política del país que ja no existeix: la cancellera va fer carrera a l'ombra de Helmut Kohl, el canceller conservador i patriarca de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que va liderar la reunificació; i Gauck, tot i ser independent, va formar part de la dissidència contra la RDA. Vint-i-cinc anys després de la caiguda del mur, el postcomunisme continua estigmatitzat per a la classe que es diu políticament correcta.
El fet que L'Esquerra, el partit que aglutina els reformistes de la RDA més els exsocialdemòcrates, es prepari per liderar el govern d'un “Land” –Turíngia– es “difícil d'acceptar”, va admetre Gauck, que es va saltar així el precepte de la neutralitat inherent al seu càrrec.
El got està mig ple o mig buit? L'expedient sembla mostrar més cares que creus. Però justament sobre aquest 25 aniversari ha sorgit una ombra impossible d'ignorar: Ucraïna. El conflicte ha vingut a recordar que no tot està segellat en la Guerra Freda que va partir el món en dos blocs.
Kohl, el patriarca de la CDU de Merkel, veu perillar el seu llegat. No estava prevista cap intervenció seva en aquest aniversari. Però ni els 84 anys, ni el fet de tenir molt mermades les facultats per parlar li han impedit expressar-se, per criticar la postura occidental davant Rússia. El món no entén la rellevància i la sensibilitat de Moscou, va dir en la presentació del seu últim llibre. Des de la preocupació per Europa és el títol més que eloqüent del llibre del patriarca
.