Musulmans. islam i pau al cor de Berlín
Per un cop, la classe política es va posar d'acord a cedir el
protagonisme d'un acte gairebé d'estat als altres, els representants de
les religions i molt especialment el del col·lectiu musulmà, amb quatre
milions de membres a Alemanya. Plegats, sota la Porta de Brandenburg, es
van trobar els caps de pràcticament tots els partits i els
representants de les màximes institucions del país, encapçalats per
Angela Merkel i la seva gran coalició en ple.El pes de les paraules, però, va ser a càrrec del Consell de Musulmans d'Alemanya, en una jornada que havia de ser de solidaritat amb les víctimes del terrorisme islàmic de París i també de rebuig als fanatismes. “Els terroristes no han guanyat ni guanyaran […] No tolerarem que els radicals malversin la nostra fe”, va dir el president del consell, Aiman Mazyek, per recordar tot seguit que entre els disset morts de París hi havia un policia musulmà, que un altre musulmà va salvar la vida d'uns quants jueus segrestats al supermercat i que hi va haver víctimes també d'aquesta religió. “Nous sommes juifs, nous sommes musulmans”, va dir, en francès, des de la tribuna de la Porta de Brandenburg i davant un auditori on hi havia gent amb banderes d'Israel al costat d'altres amb la de l'Iran.
Va ser un acte que mirava cap a França i les seves víctimes, amb la frase “Je suis Charlie” encara reflectida a la façana de l'ambaixada francesa, a la mateixa plaça que el monument berlinès. Però també s'adreçava als brots islamòfobs representats per Patriotes Europeus Contra la Islamització d'Occident (Pegida), el corrent marginal i sense plataforma política que dilluns va aconseguir un altre rècord d'assistents a Dresden, amb 25.000 persones. “Tots som Alemanya”, deia el president Joachim Gauck, independent i, en certa manera, representant també de la veu de les religions, ja que cadascun dels seus discursos –com el d'ahir– té perfils de missatge de pastor protestant, el seu ofici d'origen. Sense esmentar Pegida, Gauck va expressar el seu agraïment a tots els “patriotes” que aquests dies han sortit al carrer contra l'exclusió, el fanatisme i la islamofòbia. I va criticar, tot seguit, els centenars de ciutadans –500, segons els serveis d'espionatge alemanys–, homes o dones, que han deixat Alemanya per sumar-se al terrorisme islàmic.
Un acte amb un fort component de catarsi, amb la classe política, present o passada, agafada de bracet dels representants de col·lectius religiosos i estrangers. Una escenografia impecable, però amb menys ciutadans a la plaça dels que segurament esperava la classe política: uns quants milers, sí, però cap multitud, ni tan sols una xifra comparable a les que la bèstia negra d'aquestes setmanes a Alemanya, Pegida, fa sortir al carrer cada dilluns a una capital regional com és Dresden.