Dresde manté la bandera islamòfoba
Dresde va mantenir ahir de nou la bandera de la islamofòbia, com un
desafiament als clams contra el fanatisme tant d'Angela Merkel com de
desenes de milers de ciutadans de tot el país. La capital saxona va ser
de nou escenari d'una convocatòria del moviment Patriotes Europeus
contra la Islamització d'Occident (Pegida), amb uns 15.000 assistents,
aquest cop suposament de “dol” pels morts en l'atemptat contra la
revista Charlie Hebdo. Paral·lelament, 20.000 ciutadans de Múnic,
10.000 de Leipzig i a altres llocs d'Alemanya feien sentir la seva veu
contra de la xenofòbia i els propòsits de Pegida d'instrumentalitzar la
matança de París.Pegida es va apropiar, un cop més, del crit de Nosaltres som el poble“ -Wir sind das Volk-, el lema de la Revolució Pacífica de 1989 que va precedir a la caiguda del Mur. De nou, va ser el lema més sentit al cor de Dresde, entre centenars de banderes alemanyes i cartells clarament xenòfobs, contra el govern d'Angela Merkel i contra els mitjans de comunicació que, diuen, els difamen.
No es va apropiar, en canvi, del Je suis Charlie, ja que per molt que volien fer passar la seva concentració com de “condol“ les al·lusions a les víctimes eren clarament minoritàries a la plaça de Dresde.
El d'ahir va ser un altre dilluns de polarització a Alemanya, dividida entre el pretesos “ciutadans del carrer”, a qui a cada dos per tres se'ls escapa una consigna xenòfoba; i la resta del país.
“Sóc la cancellera de tots els ciutadans, independentment del seu origen o religió“, afirmava ahir Merkel, en una compareixença amb el cap del govern turc, Ahmed Davatoglu. La visita del primer ministre de Turquia, evidentment programada, li va venir a mida a Merkel. Un dia abans, a París, del bracet amb François Hollande, exemplificava el no d'Alemanya, i d'Europa, als fanatismes. I ahir, amb Davatoglu, intentava neutralitzar la bufetada islamòfoba que, setmana rere setmana, dóna Pegida a la imatge del país.
Merkel i la plana major de la política alemanya, inclòs el seu president, Joachim Gauck, seran avui a la concentració convocada pel Consell Musulmà d'Alemanya com a resposta a l'atemptat de París. Molt abans d'aquests atacs terroristes al gran aliat europeu de Merkel, la cancellera ja havia expressat el seu rebuig a Pegida, ja fos per convicció o perquè en el fons pressentia que alguna cosa terrible havia de passa. El moviment islamòfob alemany havia anat creixent, imparable, i també les alertes dels cossos de seguretat respecte al terrorisme islàmic.
A Alemanya hi viuen tres milions de persones “d'origen turc”, deia diplomàticament Merkel, conscient que aquest terme inclou els ja nacionalitzats, els nascuts a Alemanya, els acabats d'arribar i els de tercera generació. La majoria dels quatre milions de musulmans del país formen part d'aquests ciutadans “d'origen turc”. A tots ells s'hi referia Merkel amb la seva proclamació com a “cancellera de tots“ els ciutadans del país, 80 milions, un 10 % dels quals són estrangers.
L'impacte de l'atemptat de París ja va fer sortir dissabte al carrer 35.000 ciutadans a Dresde a favor de la tolerància. Aquest dilluns, les múltiples marxes contra Pegida o els seus variants locals -Legida a Leipzig i Bärgida a Berlín- eren una mena d'aperitiu davant la que avui recorrerà la capital alemanya, amb Merkel al capdavant del gruix dels seus ministres.