Merkel i l'alemany bo
Martin Schulz, alemany i socialdemòcrata, va ser dels primers entre els noms de pes de les institucions europees a felicitar Alexis Tsipras per la victòria, diumenge passat, del seu partit. La química entre el president de l'eurocambra i el líder de Syriza funciona, i el seu perfil és l'idoni per fer d'home pont amb el nou poder a Atenes. No és estrany, doncs, que ahir es convertís en el primer representant de “la casta” –com diria el líder de Podem– a ficar-se a la gola del llop grec.
És l'alemany bo, amb múscul i avesat a esquivar situacions com la que va tenir lloc el 2003, quan Silvio Berlusconi va sortir amb una de les seves i el va “recomanar” per interpretar el paper de caponazi d'un camp de concentració.
La missió d'ahir a Grècia s'interpretava a Berlín com “exploratòria”. Es tractava d'esbrinar sobre el terreny si Tsipras té un pla B, si trenca la baralla amb la troica. I, a més, fer-ho sense que el líder de Syriza s'ensumi el pla B que deu tenir l'Europa que percep com adversària.
Quatre dies enrere, Syriza havia espantat fins i tot l'esquerra europea més contenta amb la seva victòria aliant-se amb els ultraconservadors. Immediatament després, va incomplir el dogma de la incorporació de dones al seu govern. Tsipras va donar les primeres clatellades als que es pensaven que suavitzaria el seu perfil radical. Les següents van arribar immediatament després, quan es va desmarcar de la tònica comunitària de “rebuig” a Rússia. Mentre que el coreligionari de Schulz i ministre d'Afers Estrangers de Merkel, Frank-Walter Steinmeier, no descartava “endurir” les sancions, Atenes recordava que ells també són socis a consultar.
La missió exploratòria del socialdemòcrata Schulz va coincidir amb els primers símptomes clars d'impaciència del govern d'Angela Merkel i del Banc Central Europeu (BCE). Insistir, dia rere dia, que Grècia ha de complir els compromisos adquirits és el reflex d'aquesta impaciència. “Volem que Grècia continuï a l'euro, però també volem que compleixi els compromisos”, deia ahir el ministre d'Economia, vicecanceller i líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), Sigmar Gabriel, davant del Parlament de Berlín. En un sentit semblant es va expressar el membre del BCE Benoît Coeuré al Corriere della Sera.
“Evidentment, un govern elegit democràticament està en el seu dret de canviar de rumb respecte als seus antecessors. Però els ciutadans de la resta d'Europa també tenen dret a estar segurs que no hauran d'assumir els costos d'un canvi de rumb”, afegia Gabriel. Berlín ha començat a endurir el to, enmig de la missió exploratòria i l'estrena de Schulz amb el nou poder d'Atenes.
Tsipras sembla que està decidit a demostrar que no li fa por plantar cara a la casta, sigui pel rescat, sigui davant Moscou o sigui perquè, en el fons, ja està començant a negociar la reestructuració del deute grec en termes de “Si no voleu un soci permanentment incòmode, heu de moure fitxa”.
La missió exploratòria es va resoldre entre somriures i encaixades de mans. Res a veure amb la virulència amb què es rep Angela Merkel quan visita Grècia. La cancellera ni tan sols necessita viatjar a Atenes perquè la seva imatge n'ompli els carrers, en forma de caricatura de perfils nazis o altres al·lusions.
Merkel és sinònim de retallades i humiliació. Schulz té una cama a cada banda. Al capdavall, l'SPD en què milita forma part de la gran coalició de Merkel. I dos dels ministres socialdemòcrates de la cancellera, Gabriel i Steinmeier, recorden a Grècia, dia rere dia, que ha de complir els compromisos adquirits.