Siempre nos quedará el "Bild"

“Obre la maleïda porta”

30/03/15 02:00 - Düsseldorf - Gemma C. Serra

Mentre als Alps els investigadors francesos avancen amb dificultats en la identificació de les restes de les víctimes del vol 4U 9525 –fins ahir a la tarda, s'havia aïllat l'ADN de 78 dels 150 ocupants de l'A320 de Germanwings–, a Alemanya se succeeixen les filtracions per la via de la premsa groga. Els quioscos de la conca del Ruhr, la regió del Rin del Nord-Westfàlia a la qual pertany Düsseldorf, oferien ahir un ventall de portades amb les últimes “revelacions” al voltant d'Andreas Lubitz, el copilot que presumptament va estavellar de manera intencionada l'avió que s'havia enlairat de Barcelona a les 10.01 h del dimarts fatídic, i que hauria ignorat l'ordre del pilot d'obrir “la maleïda porta”.
La seva havia estat fins aleshores una existència més entre les dels milions d'habitants d'aquesta regió, una de les més poblades d'Alemanya, no caracteritzada per la prosperitat de Baviera –al sud del país–, sinó pel desmantellament industrial i l'atur. Lubitz, el jove de 27 anys obsessionat per volar, coneixedor d'aquesta part dels Alps –perquè hi havia fet vols en parapent amb els seus pares– i amb 630 hores de vol amb Germanwings acumulades, estava rebent tractament preventiu per la possibilitat de tenir un despreniment de retina, segons l'edició dominical del Bild, el diari més llegit d'Europa.
Si dissabte aquest mateix diari mostrava declaracions d'una exparella de Lubitz, hostessa, que el retratava com un noi tendre però amb trastorns de temperament, ahir s'insinuava que la companya actual –Sabine, mestra en una escola de la regió– podria estar embarassada. Ho havia dit ella mateixa als seus alumnes, unes setmanes abans, sempre segons Bild.
S'havien conegut als divuit anys, quan tots dos treballaven en un Burger King de Montabaur, el poble dels pares de Lubitz. Tant la parella com el germà del copilot i els pares es van assabentar que ell era el presumpte culpable de la tragèdia mentre viatjaven al lloc de la catàstrofe amb els familiars de la resta de la tripulació.
Més morbositat, impossible. Feia gairebé deu anys que estaven junts, sembla que esperaven un fill i potser tenien plans de casar-se per posar fi a l'anar i venir entre la casa dels pares de Montabaur i l'apartament de Düsseldorf que compartia amb la noia.
De la parella no es publicava, de moment, cap fotografia, però el rostre de Lubitz era omnipresent en les diverses variants de la premsa groga nacional, regional i local. Els pares i la xicota són, sens dubte, víctimes de manera especial d'una tragèdia que els acompanyarà la resta de la seva vida.
“Per l'amor de Déu, obre la porta!”, cridava el pilot, a les 10.35 h, segons la gravació de la caixa negra trobada, que reprodueix el diari Bild. “Obre la maleïda porta!”, va tornar a cridar, 90 segons després. I aquesta és l'última frase que va quedar enregistrada abans que, a les 10.38 h, l'Airbus s'estavellés contra les roques dels Alps francesos.
Els trastorns psíquics, la por de perdre la llicència i les baixes ocultades a l'empresa omplen les pàgines de la premsa, tot i que cap dels ingredients d'aquest còctel, ni la combinació de tots, són explicació suficient per al que seria un exponent de bogeria extrema i assassina.
A Alemanya s'espera que avui la fiscalia de Düsseldorf doni informació sobre els documents, la informació de l'ordinador i altres materials decomissats als dos habitatges de Lubitz. També, potser, sobre les declaracions preses aquests dies a la família, la parella, els amics i col·legues i l'entorn de Lufthansa. En el seu últim comunicat, divendres, la fiscalia informava de la baixa mèdica feta miques que mai va arribar als seus caps de Germanwings i que l'hauria inhabilitat per pilotar l'avió que va sortir de Düsseldorf, va aterrar a Barcelona i després es va enlairar de nou des del Prat amb la mateixa tripulació.

Identificat l'ADN de 78 passatgers del vol sinistrat

Els investigadors francesos han identificat l'ADN de 78 dels 150 ocupants de l'A320 estavellat dimarts als Alps francesos. Així ho va explicar ahir el fiscal que dirigeix la investigació des de Sanha, Brice Robin. De moment, però, no s'ha identificat cap passatger, ja que això es farà posteriorment a París. El pas següent és comparar les mostres recollides al lloc de la tragèdia amb les gairebé 5.000 mostres que han aportat els familiars de les persones que viatjaven en l'avió que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf.
La gendarmeria ha instal·lat a Sanha, el municipi més pròxim al lloc de l'impacte, que és on es desplacen aquests dies alguns dels familiars de les víctimes per acomiadar-se'n, un lloc avançat amb material procedent del seu laboratori dels afores de París. En aquest centre provisional es fan les primeres anàlisis de les mostres que els equips de rescat van portant de la zona muntanyosa. Posteriorment, les dades s'encreuaran amb el perfil genètic ante mortem de les víctimes, que s'ha aconseguit gràcies a la col·laboració de les famílies. Tot plegat, per identificar cadascun dels 150 ocupants de l'aparell.
El fiscal va subratllar que, si finalment s'aconsegueix construir un camí per arribar molt més a prop de la zona de l'impacte amb tot terrenys, la investigació podrà anar molt més de pressa. Ara com ara, totes les restes que es van recuperant s'han de traslladar amb helicòpters.

De nuevo España, en la Funkhaus

Andalucía, arranque electoral en España. Para Estación Sur


http://www.funkhauseuropa.de/sendungen/estacionsur/estacionsur106.html

Mucha radiografía y ninguna autopsia

Alemanya mostra les seves malalties

29/03/15 03:00 - Düsseldorf - Gemma C. Serra

El país s'omple aquest cap de setmana de petites cerimònies de comiat a les víctimes. El land del Rin del Nord-Westfàlia –amb capital a Düsseldorf– i el land veí de Renània-Palatinat eren ahir un mosaic de petites cerimònies de dol en memòria dels 150 morts en el vol 4U 9525. El gran acte d'estat, amb la cancellera Angela Merkel, tindrà lloc el 17 d'abril a Colònia, d'acord amb el costum alemany de donar-se temps –setmanes o fins i tot algun mes– abans d'acomiadar els seus morts. En aquest dia de dol nacional, en cadascuna d'aquestes petites cerimònies, ja sigui al poblet on hi ha l'escola dels setze adolescents alemanys que tornaven d'un intercanvi a Llinars del Vallès (Haltern am See) o en un altre no gaire més gran com Montabaur (el de la família del copilot), hi conflueixen l'aflicció i la recerca de respostes.

Alemanya no és país d'escarafalls ni de persecució mediàtica dels familiars. La commoció s'expressa amb silencis o amb poques paraules. La portada ahir de Der Spiegel n'era un exemple: la finestreta d'un avió, els Alps nevats de fons i una frase: “Desemparament: un pilot, 149 víctimes.”
“[La tragèdia] depassa la nostra capacitat de comprensió”, deia Merkel fa uns dies. I això es plasma en titulars com aquest i amb reportatges a les pàgines interiors que ressegueixen els últims minuts fatídics del vol de Germanwings, el trencaclosques mental d'Andreas Lubitz i la davallada de tota una companyia aèria com Lufthansa, que, com moltes marques estendard del Made in Germany, fa temps que ha descobert les seves febleses.

Enmig de les moltes reflexions que aquests dies se succeeixen a Alemanya, hi ha també el redescobriment d'aquesta malaltia anomenada depressió, que molts pateixen obertament i d'altres intenten amagar, perquè, com en el cas d'un pilot, està castigada socialment i laboralment amb l'exclusió. Fa uns anys, els termes depressió i suïcidi ja van sacsejar el país teutó amb la mort del porter de la selecció alemanya Robert Enke. El 10 de novembre del 2009, aquest home jove, un gegant nascut per aturar gols, es va tirar a la via del tren perquè no podia continuar amagant durant més temps la seva tragèdia personal, enmig de les pressions d'un entorn futbolístic que no accepta les febleses. Ara, la combinació d'aquests dos termes ha cobrat una dimensió monstruosa, no només perquè ha destrossat 150 famílies i ha enfonsat en un mar de llàgrimes els països respectius, sinó perquè, com demostren aquests dies cronologies i anàlisis, el suïcidi d'un pilot amb el seu avió ni tan sols és un fet aïllat.
El copilot Lubitz tenia una malaltia psíquica. I no era un cas únic en aquest gremi professional, explicava l'Spiegel. La pressió a què estan sotmesos aquests professionals és enorme i sovint es troben en un ambient laboral dominat per la por. El president de Lufthansa, Carsten Spohr, insistia a declarar-lo “cas extrem únic”, però ell mateix ha de saber, com a expilot, que no ho és tant, argumentava aquest setmanari. És un col·lectiu professional altament elitista en què confessar depressions, addiccions o febleses és pecat mortal. Els aspirants a ser-ho aprenen a amagar-ho en els tests a què se'ls sotmet i els metges de les companyies aèries no sempre són capaços de detectar-ho.

Maratón en busca de Andreas

El copilot va amagar que estava malalt

28/03/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Els papers trobats confirmen que tenia problemes psiquiàtrics

Alemanya cau d'un daltabaix al següent, enmig d'una tragèdia amb 150 morts i, aparentment, un únic responsable, el copilot Andreas Lubitz. El noi de 27 anys, corredor de maratons i descrit pels seus veïns, companys i coneguts com un jove agradable i tranquil. Un jove agradable i tranquil que tenia a casa, però, un plec d'informes mèdics i una baixa que, si hagués arribat a la seva empresa, hauria evitat la catàstrofe dels Alps francesos.
Dimarts i dimecres Lufthansa es va esmerçar a demostrar que la seva filial de baix cost, Germanwings, té un funcionament impecable per esborrar del seu expedient l'ombra de la falla tècnica. D'allà va caure dijous en la teoria del pilot suïcida o assassí, capaç de tancar el company més experimentat, el capità, fora de la cabina de pilotatge per poder estavellar l'Airbus A320 contra els Alps.
Divendres, la fiscalia de Düsseldorf, la ciutat de destí del vol 4U 9525, va donar una nova sotragada al país sencer, en explicar que el jove perfecte tenia a casa un munt d'informes, alguns d'ells trencats a trossos, com la baixa, que demostraven que estava en tractament mèdic. No va emprar la paraula tractament psiquiàtric, però la maquinària periodística desplegada en aquesta tragèdia col·lectiva no va trigar a trobar qui no fes cas del precepte de la confidencialitat per apuntar en aquesta direcció: la baixa l'havia estesa un neuropsiquiatra de Renània, la regió on va néixer, estudiar, començar a volar i on encara vivia. Segons Süddeutsche Zeitung, un diari seriós i sinònim de periodisme d'investigació, Lubitz havia passat per moltes teràpies i per molts metges, totes en aquesta mateixa direcció.
Fora d'Alemanya pot semblar estrany que un pilot pugui volar amb una baixa mèdica. En aquest país, és facultat del treballador transmetre o no la baixa a l'empresa. També si aquest treballador és pilot i d'ell depenen les vides dels qui viatgen en un avió comercial de passatgers, com el que havia sortit dimarts passat de Barcelona en direcció a Düsseldorf. Forma part del secret professional que es considera sagrat i que afecta tot el sector mèdic. Inclòs el metge que li va emetre la baixa.
Exponent d'aquest secretisme era un comunicat, emès per la direcció de la Clínica Universitària de Düsseldorf, on s'aclaria que Lubitz havia estat atès allà el passat 10 de març, com havia dit un altre mitja, però que “era incorrecte” que ho hagués fet per sotmetre's a un tractament psiquiàtric. Ho havia fet per “contrastar diagnòstics”, cosa que es pot interpretar com en recerca d'una segona opinió, a més de la del metge que li havia estès la baixa i que el tenia en tractament.
L'explicació del secret mèdic té, però, una llacuna que afecta directament Lufthansa i les autoritats aèries alemanyes. Com havia explicat dijous el president de la companyia, Carsten Spohr, Lubitz havia interromput la seva formació com a pilot a la seva elitista escola l'any 2009, per uns sis mesos. Després la va reprendre, fins a superar totes les proves físiques i mentals establertes i entrar a Germanwings el 2013.
Molt abans que la fiscalia expliqués que Lubitz estava de baixa, però treballant, el diari sensacionalista Bild havia ofert als seus lectors un retrat del jove perfecte, maratonià i format com a pilot entre Alemanya i Estats Units, amb problemes de “depressió greu” corresponents a aquests sis mesos del 2009. Aquest “capítol de depressió greu” que el màxim responsable de Lufthansa no havia volgut concretar per qüestions de confidencialitat havia de constar en el seu expedient professional amb el codi “SIC”. Una abreviatura que, per a qualsevol que la llegeixi dins l'àmbit del transport aeri alemany, significa que ha de sotmetre's a “exàmens regulars mèdics específics”.
És aquí on la sospita torna a caure sobre l'eficiència dels controls de Lufthansa, no tant sobre els aparells tècnics, sinó sobre el factor humà. Els metges de la sanitat pública o privada alemanya estan lligats al secret professional, però no els qui han de sotmetre els aspirants a pilot a les rigoroses proves d'aptitud.
Que Lubitz passés totes les revisions sense que es detectés el seu trastorn, fos diagnosticable com a depressió o no, resulta difícil d'explicar. Una cosa és trencar i no transmetre el paper de la baixa mèdica al patró. L'altra, “enganyar” els professionals que, teòricament, han de poder detectar aquests problemes. Ningú no pot llegir fins al fons de l'ànima humana, cap autòpsia podria revelar –en cas que es trobés el cos del pilot– què passava pel seu cap, advertia ahir el psicòleg Rudolf Egg, a la televisió pública ZDF. Tot sembla apuntar que el jove que somniava de petit ser pilot, havia amagat als metges la seva depressió, conscient que amb un diagnòstic com aquest mai no hauria superat les proves d'accés ni entrat a treballar a la filial de Lufthansa.
El cas de Lubitz va donar així un nou tomb, envoltat en la recerca d'una definició per al presumpte causant únic de la tragèdia: un boig, un assassí, un suïcida, un malalt o tot alhora.
Els familiars de les víctimes de la decisió atroç d'Andreas Lubitz rebran un ajut pont de la companyia Lufthansa mentre no s'acordin les indemnitzacions. Segons el diari Der Tagesspiegel, rebran per cada passatger mort 50.000 euros.   Es van trobar documents mèdics que apunten a una malaltia i el seu corresponent tractament mèdic. Van trobar baixes mèdiques, actuals i fins i tot vigents per al dia dels fets, fetes miques

Agraïments als pilots

El nou daltabaix en la investigació de la tragèdia de l'Airbus estavellat als Alps va coincidir, ahir, amb l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa a tot Alemanya. Milions de persones es preparaven per sortir, amb cotxe, amb tren o amb avió, sols o amb la família. Impossible no marxar cap a l'aeroport amb sentiments estranys, especialment per a qui sempre ha tingut l'anomenada por de volar.
Una dona, que dimecres va viatjar amb Germanwings, expressava a Facebook el seu agraïment al pilot d'aquell avió. Abans d'enlairar-se, el capità va passar per la cabina dels passatgers, els va saludar personalment i després es va adreçar a tots ells per explicar-los que ell també tenia família i que faria tot el possible per estar al vespre amb els seus. Quan va acabar va rebre un aplaudiment de tot el passatge. I l'agraïment d'aquesta passatgera, amb por de volar, el missatge de la qual a Facebook va rebre 290.000 clicades de “m'agrada”.

Lubitz, la autopsia a un apellido

 

Andreas, el pilot de la mort

27/03/15 02:00 - Berlin - Gemma C. Serra

27 anys, nascut i criat en una ciutat alemanya tranquil·la, de 12.400 habitants, Montabaur, a Renània-Palatinat, i encara amb domicili oficial a casa els pares, a més d'un habitatge propi a Düsseldorf, la ciutat on mai no va arribar el vol 4U 9525 de Germanwings, procedent de Barcelona, amb 150 persones a bord. A Alemanya, els mitjans seriosos es referien ahir al rostre que, de cop, havia fet la volta al món com a Andreas L., per raons de protecció de dades. Per als mitjans estrangers és Andreas Lubitz, amb nom i cognom. Un noi amable, simpàtic i tranquil, que no cridava l'atenció, com s'acostuma a descriure, a posteriori, molts autors de crims o atemptats monstruosos, en aquest cas un copilot de Germanwings, la filial de baix cost de Lufthansa. El membre de la tripulació que va tancar-se per dins a la cabina de l'Airbus de la companyia, probablement aprofitant que el seu company més experimentat havia anat al lavabo, i que ja no el va deixar entrar mentre feia que s'estavellés l'aparell contra les muntanyes dels Alps francesos.
El pilot suïcida, el pilot assassí o el pilot de la mort, són els termes amb què arreu del món, i no només als països de procedència de les víctimes –setze nacionalitats, en total–, es parla ara d'aquest jove somrient, membre des de la seva joventut del club d'avió local LSC Westerland i format a l'escola de pilots de Lufthansa de Bremen (nord d'Alemanya), amb una llarga estada també als Estats Units.
“Va complir la seva preparació i superar totes les proves, de personalitat i coneixements, sense problemes”, deia el president de la companyia aèria alemana, Carsten Spohr. Un perfil impecable, un bon estudiant, un noi normal, simpàtic i comunicatiu, segons insistien a qualificar-lo els antics companys i preparadors de l'escola de Westerland, que va acabar el batxillerat el 2007 i va començar un any després la formació com a pilot. Un jove que va superar els més estrictes exàmens psicològics, físics i mentals i que va aconseguir el seu somni de ser admès en el restrictiu club dels pilots del seu país, sortit d'una escola de prestigi internacional.
Tot impecable, en paraules de Spohr, qui no va voler explicar, però, de nou per raons de privacitat i de protecció de dades personals, per què aquest jove brillant i impecable va interrompre durant uns quants mesos la seva formació. Va ser el 2009 i, sembla ser que per seguir un tractament mèdic, les raons del qual no es poden revelar per secret professional, deia Spohr.
Burnout, va ser el terme mèdic que, tot seguit, va disparar-se entre els mitjans alemanys, de la premsa popular al seriós Frankfurter Allgemeine Zeitung, com a explicació més raonable per a un comportament teòricament inexplicable: que un professional preparat per ser el guardià de la seguretat aèria, com a màxima prioritat, decideixi posar fi a 149 vides, a més de la pròpia.
Burnout la síndrome de l'esgotament laboral, és una altra etiqueta que cou, de cop, en l'aerolínia alemanya i el seu selecte club de pilots, entre els millors del món, segons la companyia, on no es poden descartar, però, aquests “casos únics”.
Si dies enrere defensava la integritat tècnica de l'Airbus de Germanwings, la seva filial de baix cost, ahir a Spohr li va correspondre fer-ho respecte a la del conjunt dels pilots de la casa, on ningú no pot excloure, però, el “cas únic”. La pitjor versió d'un desastre personal, el que sigui, aplicat a un pilot que té a les seves mans el destí de 149 persones, a més del seu.
El cap de Lufthansa, a qui aquests dies ningú no enveja la seva presència mediàtica constant enmig de la catàstrofe, va insistir, però, que abans de ser readmès de nou a l'escola de Bremen va ser sotmès un altre cop a les més rigoroses proves per assegurar-se de la seva integritat, física i mental. És a dir, que va passar els exàmens per primer cop el 2008 i, de nou, el 2010, i que a l'última verificació de les moltes que ha passat, aquest mateix 2015, no consten ni antecedents penals ni vincles amb un rerefons terrorista. Tenia 630 hores de vol –una dècima part que el company a qui va tancar mentre estavellava l'avió– i havia ingressat a Germanwings el setembre del 2013.

Horror a l'escola

Suïcidi o assassinat múltiple, inclòs el dels seus companys de tripulació –cinc– i les persones que potser havia vist pujar a l'avió, com els 16 nois de l'escola de Haltern am See, una població encara més petita que la seva i la dels seus pares. El director de l'escola Joseph König, Ulrich Wessel, no va voler entrar ahir en especulacions entre un terme i l'altre. “Cal saber ben bé què ha passat”, va dir, en una conferència de premsa, més trasbalsat encara que a les dels dies anteriors i mirant d'expressar en paraules com se senten ara les famílies i els amics dels nois morts. Al dolor immens de la pèrdua s'ajunta l'horror de saber que va ser el copilot el qui els va arrossegar a la mort.
Alguns familiars d'aquests nois i noies, com els de les víctimes catalanes i de la resta de nacionalitats destrossades per la tragèdia, van ser ahir a Sanha, la població més propera al lloc on Andreas Lubitz va estimbar el vol 4U 9525. Entre aquests 300 familiars també hi eren els pares del copilot. El grup dels 40 parents de la tripulació anava separat de la resta i, com aquests, convenientment preservats dels mitjans de comunicació acampats en el mateix lloc on el dia abans havien estat els polítics representants dels països més afectats per la tragèdia: la cancellera Angela Merkel, el president François Hollande i Mariano Rajoy, a més d'Artur Mas i Hannelore Kraft, la cap del govern regional de Rin del Nord-Westfàlia.
En aquesta situació es van assabentar els pares del copilot de la notícia que va donar un nou daltabaix a la catàstrofe: la implicació del seu fill com a artífex directe de tant de dolor compartit. La família va haver de preparar un retorn encara més traumàtic a casa. La policia alemanya, mentrestant, va acordonar tant el domicili de Montabaur com l'habitatge del pilot en una barriada perifèrica de Düsseldorf. En totes dues adreces s'havia concentrat ja un bon nombre d'equips de televisió, alemanys i estrangers, en cerca d'algun veí que ajudés a reconstruir el retrat d'aquest copilot teòricament impecable, però afectat del burnout o d'algun altre tipus de trastorn que el va convertir en autor d'una monstruositat que ha destrossat moltes famílies i enfonsat Lufthansa en la pitjor tragèdia dels seus 60 anys d'història.
Mentre els mitjans buscaven testimonis entre el veïnat, la fiscalia de Düsseldorf va entrar i escorcollar la casa, en cerca de fets que expliquin la transformació mental o d'altra mena del jove de 27 anys. El company alemany de Mohamed Atta –el coordinador dels atemptats de l'11-S del 2001 contra els Estats Units– o l'Anders Breivik de Lufthansa –autor del doble atemptat d'Oslo i l'illa d'Utoya de juliol del 2011, amb 77 morts–, com se l'anomenava en perfils improvisats que circulaven per les xarxes socials.

Alemanya i el ‘monstre' intern

27/03/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Alemanya se sentia abans d'ahir enfonsada per una catàstrofe que feia pensar en una falla tècnica que no creia possible en la seva companyia aèria estel·lar. Ahir, de cop, va passar a un escenari encara pitjor: el del monstre intern. “La tragèdia ha cobrat una nova dimensió, gairebé inimaginable”, va dir la cancellera Angela Merkel, en una compareixença semblant a la de dimarts, el dia en què es va estavellar l'avió de Germanwings. Dos dies després de la commoció per la mort de 150 persones, Alemanya buscava respostes al comportament del copilot Andres Lubitz. “Farem tot el que calgui per aclarir el que ha passat –va assegurar la cancellera–, perquè així ho devem a totes aquelles persones que hi han perdut la vida i als seus familiars i amics.”
El seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, hi va afegir que no hi havia cap “indici” d'un rerefons terrorista. S'ha investigat tant el copilot com la resta de les persones que hi havia a l'aparell i no hi ha res que apunti en a aquesta direcció, segons el ministre. Això no vol dir que es pugui descartar del tot aquesta hipòtesi, almenys fins que no s'examini el material aplegat en els escorcolls que ahir va fer la policia a la casa dels pares del copilot, on també s'estava aquest jove de 27 anys, i també al seu domicili privat, als afores de Düsseldorf. Entre altres objectes, se'n va treure un ordinador i sacs sencers de roba. Les explicacions del govern es van completar amb les de Lufthansa, donades tant pel seu omnipresent cap, Carsten Spohr, com per altres representants de la companyia matriu de Germanwings. “No sóc jurista, però no crec que es pugui anomenar suïcida qui arrossega en la seva mort 149 persones”, va dir Spohr.
El fet que el copilot es quedés sol a la cabina, la tanqués i impedís que els seu company hi entrés va ser possible per la normativa establerta després dels atemptats de l'11-S als Estats Units, explicaven. Una norma antiterrorista que, pel que sembla, va precipitar la tragèdia.
En resposta a aquesta evidència, es van succeir les declaracions d'algunes companyies aèries –com les de baix cost Easyjet i Norwergian, totes dues amb vols de diferents ciutats alemanys a l'Estat espanyol, inclosa Barcelona– per anunciar un canvi de normativa perquè mai més una persona es pugui quedar sola a la cabina.
De les respostes puntuals es va passar a una declaració de la Federació del Tràfic Aeri Alemany a l'agència de notícies DPA, en què va fer extensiva la mesura a totes les grans companyies que operen al país. En el futur, si el pilot o el copilot s'absenten, haurà d'ocupar el seu lloc un altre membre de la tripulació. Aquesta norma és la pràctica fora de l'àmbit europeu.

La autoproclamada impecable Lufthansa

Prohibit especular amb la tragèdia

26/03/15 00:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

El president de Lufthansa, Carsten Spohr, ahir al PratFoto: EFE.

1

Si algun punt de coincidència hi havia ahir, entre el món polític, les companyies afectades i fins i tot el ciutadà, és que no és moment d'especular. Les mil teories, inclòs el sabotatge o bé l'atemptat, que en un altre país podien omplir els informatius, són, a Alemanya, un terreny reservat a la premsa groga i prou.

De la mateixa manera que dimarts es va preservar de les mirades alienes els familiars de les víctimes que anaven arribant a Düsseldorf, ahir es buscava no entrar de ple en teories alimentades per la incertesa.

A l'aeroport de destí del vol 4U 9525, amb prou feines un minut de silenci, cap a les deu del matí, va servir per recordar amb dolor les víctimes, però també que la vida continua i que l'activitat al tercer aeròdrom d'Alemanya, pel que fa a trànsit aeri, no s'atura. Un minut de silenci, amb el personal de Lufthansa i de Germanwings uniformat, valia més que mil paraules. També, un petit recordatori improvisat al mig de la terminal de facturacions, amb les espelmes, alguna flor i missatges en diferents idiomes que els visitants hi deixaven.

Els únics noms que en aquests dos dies de commoció nacional omplen els diaris, els informatius i els pensaments dels ciutadans alemanys són els dels 16 nois i noies que tornaven de Llinars de Vallès en l'avió de Germanwings. Ells representen la tragèdia col·lectiva, concentrada en l'escola d'un poblet petit, Haltern am See, com també ho fan, d'una altra manera, els sis membres de la tripulació del 4U 9225, el record dels quals ha encomanat la resta de la plantilla de Germanwings, la filial pobra de Lufthansa, de cop immersos en la por de volar.

Reaccions humanes

Res a veure amb les condicions dels seus aparells, insisteixen des de la companyia aèria. Segons remarcava la companyia, es tracta de la reacció humana dels qui, no ho oblidem, també han perdut companys –de vegades, companys d'altres vols– als Alps francesos.

“A Düsseldorf, tots ens coneixem”, deia Thomas Winkelmann, president de Germanwings, al diari localExpress. “La companyia és una gran família. El personal que no es vegi amb cor de treballar aquests dies té dret a agafar-se uns dies lliures”, hi afegia.

Per la seva part, Vereinigung Cockpit (VC), el sindicat de pilots de Lufthansa, va expressar la seva “empatia màxima” pels amics i familiars de passatgers i tripulants de cabina del vol. “Demanem que s'evitin especulacions, ja que fan especialment mal. No són l'objecte de la investigació ni li són útils”, afirmava el sindicat en un comunicat.

Avió impecable, tragèdia inexplicable

26/03/15 02:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

Una noia diposita una espelma ahir a Haltern, amb un cartell que diu ‘Per què?' Foto: AFP.

1

El president de Lufthansa, Carsten Spohr, anava ahir d'aeroport en aeroport, oferint una declaració rere l'altra als mitjans, alemanys o internacionals, que volien sentir dels seus llavis allò que no deixava de repetir: que l'A-320 de Germanwings, la filial de baix cost de la companyia estrella, estava en estat impecable –malgrat que se li havia detectat un problema el dia abans de la jornada fatídica–; que no era un aparell vell –més de 25 anys de vols és normal– i que el pilot era un professional tan impecable com l'avió. “Lufthansa mai no estalviarà en seguretat”, deia, a l'aeroport de Düsseldorf, una de les cites del dia, de retorn del lloc de la catàstrofe, després d'haver-se trobat amb familiars de les víctimes i abans de marxar de nou cap a Barcelona, a explicar-se també des del lloc on es va enlairar el seu avió impecable, però que es va estavellar als Alps francesos.

Les paraules de Spohr sonaven una mica buides. No només a Alemanya, país on teòricament la paraula impecable es dóna per descomptada, sobretot si s'aplica a Lufthansa. És així? Paradoxalment, ahir a Düsseldorf semblaven més necessitats de trobar explicacions els mitjans internacionals que els mateixos alemanys, potser perquè, des del país, es té una imatge menys impecable del funcionament del Made in Germany, a Lufthansa o altres marques insígnia, que entre els estrangers.

La realitat no sempre s'ajusta a l'estereotip de país poderós on tot rutlla perfectament. Els alemanys ja ho saben, la resta del món se sorprèn. L'altre cap protagonista de la tragèdia, el de Germanwings, Thomas Winkelmann, omnipresent també d'aeroport en aeroport, va haver de reconèixer que no tenia ni tan sols la xifra certa de passatgers alemanys. Setanta-dos, deia, donant-la encara com a provisional, perquè tampoc no es pot saber, en aquest món globalitzat i de població canviant, quantes dobles nacionalitats hi havia entre les 150 víctimes.

Ahir a la nit, el seu equip no havia pogut ni localitzar totes les famílies. N'hi faltaven una vintena.

La premsa alemanya qüestiona l'espanyola

Alguns mitjans alemanys van assenyalar ahir el diferent tracte que es va dispensar als familiars de les víctimes que en el moment de conèixer-se l'accident van anar a demanar informació a l'aeroport del Prat i al de Düsseldorf. Una informació al web de Deutsche Welle destacava el contrast entre el tracte rebut pels familiars a l'aeroport alemany, “que van ser respectats i sense ser exposats a imatges emocionals”, amb les escenes amb corredisses de periodistes que volien captar imatges i declaracions dels familiars. El mitjà digital enllaçava amb una crònica del seu corresponsal a Barcelona, Nik Martin, que explicava com els familiars eren “molestats” fins que personal de l'aeroport els rescatava i els portava a una àrea restringida. En canvi, a Düsseldorf entraven directament a les àrees VIP reservades per a ells sense que ningú els perseguís per obtenir alguna frase o imatge d'ells. Els diaris alemanys, com els catalans, no van posar imatges de familiars a les portades. Alguns d'espanyols sí. També hi va haver mitjans que es van fixar en els tuits que aplaudien l'accident perquè hi havia catalans i alemanys. El diari digital Focus en va fer un ampli seguiment.

david marín

Haltern, sin palabras

Klimpel, el rostre humà de la tragèdia

25/03/15 00:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

Estudiants del Joseph-König de Haltern, a l'oest d'Alemanya, ahir a la porta de l'escola Foto: AFP / ROLF VENNENBERND.

1

Alemanya era ahir un paisatge de contenció i dolor, expressat en rostres compungits i poques imatges de familiars corrent a l'aeroport de Düsseldorf, el lloc de destinació del vol de Germanwings que havia sortit del Prat amb 150 persones a bord. La majoria eren alemanys, estava clar. Però la doctrina de la contenció manava sobre les emocions.

“No és moment d'especulacions, és moment d'estar al costat dels qui pateixen”, deia Angela Merkel, la cancellera del país més poderós d'Europa, de negre rigorós. La notícia de la tragèdia aèria, en la companyia low cost de Lufthansa, havia deixat en no res les imatges dominants del dia anterior, amb una Merkel somrient al costat del líder grec, Alexis Tsipras, amb qui es va tancar en un sopar de cinc hores per parlar del gran tema europeu des que va esclatar la crisi, el deute grec. L'endemà de la cita amb Tsipras ningú a Alemanya no tenia ulls ni cap per a res que no fos mirar d'entendre el que havia passat: un vol de Germanwings, la filial de la companyia estel·lar del país, amb 150 persones a bord, s'havia estavellat als Alps francesos.

Els informatius reproduïen la declaració de la cancellera, que deixava en suspens la seva agenda per estar, avui dimecres, al lloc de la catàstrofe, però també la de la conferència de premsa de l'alcalde d'un poblet perdut prop de Düsseldorf, l'aeroport de destinació del vol 4U 9525 de Germanwings.

Entre les 67 víctimes alemanyes hi havia 16 nois i dos professors de l'escola Joseph-König de Haltern, una població de l'oest del país el nom de la qual no deia res a pràcticament ningú a Alemanya. De cop, el seu alcalde, Bodo Klimpel, era el rostre més humà de la tragèdia. Les televisions havien estalviat als seus conciutadans imatges dels familiars de les víctimes, destrossats per un dolor “immens i impossible de mesurar”, en paraules de Merkel.

Encara menys es podia pensar a difondre la identitat dels qui havien mort, fins que no se'n tingués la certesa absoluta. Klimpel, un alcalde que mai no havia pensat que seria notícia d'abast nacional i encara menys ser-ho en aquestes circumstàncies de dol compartit a tot el país, donava una conferència de premsa, unes hores després de tenir constància que aquella tragèdia aèria enfonsava d'una manera especial el seu poblet. Era un dolor immens, compartit entre Alemanya, França i l'Estat espanyol, com havia expressat des de Berlín la cancellera, però que havia deixat el seu poblet enfonsat en el silenci. Havien perdut 16 nois, i dues mestres, en una comunitat on tothom coneix tothom i on tothom sentia que li

havien arrancat un dels seus.

Els mitjans alemanys reproduïen el dolor, sincer i contingut, de l'alcalde, i també el nom de la població catalana on aquells 16 noiets havien passat una setmana, dins el programa d'intercanvi entre Haltern i Llinars del Vallès. Amb tota probabilitat ningú a Alemanya no sabia de quina població catalana s'estava parlant –no era Lloret de Mar, ni Calella, ni cap de les altres poblacions identificades amb unes vacancesalemanyes a Catalunya–. Però era, sens dubte, el rostre d'aquesta jornada de dolor, enmig del mar de flors i espelmes que anaven dipositant a la porta del col·legi els companys d'escola o pares que no havien perdut els seus en la tragèdia del vol 4U 9525, de Barcelona a Düsseldorf.

D'altra banda, els cantants lírics Oleg Bryjak, originari del Kazakhstan, i l'alemanya Maria Radner, juntament amb el marit de la contralt i el seu nadó, també van morir en l'accident. Tots dos artistes havien actuat al Gran Teatre del Liceu en l'òpera de Wagner Siegfried, dissabte passat per última vegada, segons van confirmar fonts del teatre, que van expressar el seu condol i van anunciar que avui al migdia han convocat un minut de silenci. Bryjak, que era baríton i interpretava el paper d'Alberich, tornava cap a Düsseldorf, on vivia. Radner debutava al Liceu.

Germanwings, el low cost de Lufthansa

25/03/15 02:00 - DÜSSELDORF / BARCELONA - GEMMA C. SERRA / M.S

Germanwings, filial de Lufthansa, és la tercera companyia àeria d'Alemanya Foto: INA FASSBENDER / AFP.

“Germanwings és una companyia molt sòlida, que ofereix un tracte molt bo als passatgers”, assegurava ahir Athina Sismanidou, professora de màrqueting i operacions a Eada Business School i experta en línies aèries de baix cost. “Gairebé podem dir que és com una mini-Lufthansa, una companyia que no et fa sentir que viatges en low cost”, explicava Sismanidou, alhora que comparava l'alemanya, per concepte, qualitat de servei i funcionament amb la catalana Vueling, també de baix cost.

Germanwings, tercera línia aèria alemanya després de Lufthansa i Air Berlin, va ser fundada per la Eurowings l'octubre del 2002 i el primer de gener del 2009 va entrar en l'òrbita de Lufthansa, que va passar a ser propietària del cent per cent de la línia aèria i la va convertir en la seva filial de baix cost.

Amb base aeroportuària a Colònia i una plantilla de 2.000 empleats, ofereix vols des d'aquesta ciutat i també des de Bonn, Berlín, Dortmund, Düsseldorf, Hamburg, Hannover i Stuttgart a més de 130 destinacions al continent europeu, el nord d'Àfrica, el Pròxim Orient, l'Àsia i l'Amèrica Central.

Germanwings disposa d'una flota de 76 avions –Airbus A319, A320 i A330 i Bombardier CRJ900 NextGen–, amb els quals va transportar 16 milions de passatgers entre el juliol del 2013 i el juliol del 2014. L'A320, el model Airbus que es va estavellar ahir a l'alta Provença, és l'aparell més gran de la seva flota i un dels més venuts en el món per a rutes de curt i mitjà radis, amb una capacitat de 174 seients.

Des del 2013, Lufthansa ha anat traspassant progressivament a Germanwings les rutes d'Alemanya –115 connexions, de les quals 52 des de l'aeroport de Düsseldorf– i d'Europa, excepte els vols que s'enlairen o aterren a Frankfurt i Munic, principals hubs de la casa mare. Germanwings opera amb un costos un 20% més baixos que Lufthansa, però superiors a la d'Eurowings, l'altra low cost de la companyia de bandera alemanya, que ja ha anunciat la fusió de les dues sota la marca Eurowings a partir d'aquesta tardor.

Mal moment

La catàstrofe aèria del 4U 9525 enxampa Lufthansa en un moment d'inflexió –a la baixa– de la que continua sent la companyia estrella del cel alemany, però que evidentment no és el que era. La setmana passada, la vaga dels seus pilots –5.400 professionals– va obligar a suspendre la meitat dels seus vols –1.500, en els trajectes alemanys i europeus, més 150 dels intercontinentals–, en els seus quatre dies de durada. Era la quarta tanda de vagues d'aquest col·lectiu, centrada en la lluita dels pilots per mantenir un sistema de jubilacions anticipades privilegiat, però que en realitat amaga el conflicte d'aquest sector contra les retallades de la direcció.

Fa un any que Lufthansa està immersa en un pla de reestructuració que, entre altres mesures, implica la supressió gradual dels vols europeus en favor de Germanwings i, a partir de la tardor, d'Eurowings, fet que agreuja les pors entre els empleats de la casa mare, que intenta, com els seus competidors, rebaixar costos de la matriu a través de les filials de baix cost.

Düsseldorf busca respuestas, Berlín pide cautela

Berlín pide cautela en medio de la catástrofe

Gemma Casadevall

Düsseldorf (Alemania), 25 mar (EFE).- El Gobierno alemán pidió hoy cautela y tiempo para dar con las causas del accidente aéreo registrado ayer en los Alpes franceses, en el que murieron 150 personas, mientras el país vivía una nueva jornada de duelo ante las decenas de compatriotas fallecidos.

El aeropuerto de Düsseldorf, destino del avión siniestrado, y la localidad de Haltern, que perdió a 16 estudiantes y dos profesoras que regresaban de un intercambio escolar en la provincia de Barcelona (España), fueron hoy la imagen nacional del dolor.

La primera consigna en Berlín, con la canciller Angela Merkel, de camino a la zona del siniestro, era hoy clara: evitar dar pábulo a cualquier hipótesis para explicar la tragedia del vuelo de la compañía aérea de bajo coste alemana Germanwings que cubría la ruta Barcelona-Düsseldorf hasta que los expertos se pronuncien.

"Esperamos poder aclarar las causas, pero por el momento no nos permitimos especulaciones sobre lo sucedido", afirmó el ministro de Transporte, Alexander Dobrindt, tras comparecer de forma extraordinaria en una comisión del Bundestag (cámara baja) para dar cuenta del accidente.

Dobrindt garantizó que el Gobierno alemán tiene un "gran interés en la aclaración" de las causas del accidente, así como los otros dos países más afectados -Francia y España- y las empresas implicadas (Germanwings, su matriz Lufthansa y el fabricante Airbus).

El ministro se desplazó ayer hasta el lugar de los hechos junto a su colega de Exteriores, Frank-Walter Steinmeier, y sobrevoló el área del accidente en helicóptero, desde donde vio "imágenes terroríficas": "Millones" de pequeños fragmentos del avión esparcidos por una "amplia área" de "alta montaña".

"El mayo trozo que vimos era una parte del fuselaje con sólo tres ventanillas", recordó.

En este mismo sentido fueron las palabras de Steinmeier sobre el accidente: "Nos duele especialmente la cantidad de niños y jóvenes que había", señaló en tono sombrío para referirse a los dos bebés entre los pasajeros y a los 16 alumnos de entre 15 y 16 años de Haltern.

El ministro de Interior alemán, Thomas de Maizière, incidió también en la pertinencia de abstenerse de especular sobre las causas y resaltó que por el momento "no hay ningún indicio sólido" que apunte a que la catástrofe aérea tenga sello terrorista.

Por su parte, el presidente de Lufthansa, Carsten Spohr, tildó de "inexplicable" lo ocurrido porque el aparato estaba en buenas condiciones.

Desde el aeropuerto de Düsseldorf aseguró que la aerolínea "no ahorra ni ahorrará en seguridad" y salió así de nuevo al paso de informaciones publicadas por distintos medios sobre la reparación realizada en el avión en la víspera de la tragedia.

La lista provisional de víctimas mortales aportada hoy por el Gobierno germano, a partir de las informaciones facilitadas por Germanwings, apunta que cerca de la mitad de las 150 víctimas mortales eran ciudadanos alemanes.

El presidente de Germanwings, Thomas Winkelmann, afirmó hoy que esa lista incluye a 72 alemanes y a 35 españoles, cifra que no casa con la de las autoridades españolas, que hablan de 51 muertos nacionales, aunque los datos pueden variar por la existencia de pasajeros con doble nacionalidad.

Además, hay constancia de que en el aparato siniestrado viajaban dos australianos, dos argentinos, dos iraníes, dos venezolanos, dos estadounidenses, un británico, un holandés, un colombiano, un mexicano, un japonés, un belga y un israelí.

La catástrofe, una de las que más víctimas alemanas ha causado en las últimas décadas, ha dejado en "estado de shock" al país, como explicó Bodo Klimpel, el alcalde de la localidad de los 16 adolescentes fallecidos.

Esta pequeña ciudad siguió hoy sumergida en el duelo por la pérdida de sus vecinos y celebró un servicio ecuménico en su recuerdo, además de varios homenajes espontáneos en la calle y junto a su centro escolar.

Los momentos de recuerdos se repitieron también en el aeropuerto de Düsseldorf, la capital del estado federado de Renania del Norte-Westfalia, en el que residían unos 50 de los 72 alemanes fallecidos en la tragedia.

El personal de tierra de Germanwings y Lufthansa en Düsseldorf guardó un minuto de silencio poco antes de las diez de la mañana en homenaje a los fallecidos.

El consejo de ministros alemán, que celebró hoy su habitual reunión semanal, también guardó un minuto de recuerdo mientras las banderas ondean a media asta en todos los edificios oficiales. EFE

gc-ber/psh

(foto) (audio)

Düsseldorf busca consuelo y respuestas 

Gemma Casadevall

Düsseldorf (Alemania), 25 mar (EFE).- El aeropuerto de Düsseldorf fue hoy exponente de la búsqueda de consuelo y respuestas en Alemania, plasmada en gestos íntimos o en silencios solemnes, en medio de una tragedia que toca muy de cerca al país y a su aerolínea insignia, Lufthansa.

Un minuto de silencio por las 150 víctimas del vuelo 4U 9525, con el personal de tierra de la compañía uniformado ante sus mostradores junto a los de su filial Germanwings, recordó poco antes de las 10.00 horas GMT que este miércoles no podía ser una jornada normal, por mucho que las actividades fueran las habituales del aeródromo.

Ya no había pasajeros guardando cola a la espera de ser recolocados por la cancelación de su vuelo, como ocurrió el martes cuando algunos auxiliares se negaron a volar, en medio de la conmoción por la noticia de una tragedia del avión de Germawings.

Tampoco había información de anulaciones ni retrasos en las pantallas de información, pero a esa hora muchas miradas se clavaron en los datos del vuelo de la filial de bajo coste de Lufthansa que debía aterrizar a las 10.55 GMT, procedente de Barcelona.

La misma hora y procedencia de la jornada anterior, y otros pasajeros al día siguiente de la tragedia.

Jóvenes españoles como Mario Rufarte, de 24 años y originario de la región de la Vall d'Aran, en Lleida, quien sonreía ante el revuelo de cámaras apostadas esperando a los recién llegados.

"Ha sido un vuelo tranquilo. Ninguna referencia, ni por parte de la tripulación ni de otros pasajeros", explicaba a Efe el joven, quien describía el comportamiento de la tripulación de cabina de "muy amable, nos daban todo lo que pedíamos".

Con una única maleta, el joven acudía a Düsseldorf para pasar una semana de vacaciones -"en compañía", precisó sin más-, mientras a pocos metros de distancia una alemana, Gisela Finkel, aseguraba que no había tenido tentaciones de cancelar.

"Pocos dejan la motocicleta en casa por mucho que todos los días haya accidentes de moto. Volar es más seguro que ir en moto", apuntaba esta mujer, de 68 años y residente en Duisburg, ciudad vecina de Düsseldorf.

Al minuto de silencio, anunciado por megafonía en alemán y en inglés, y a la llegada de los pasajeros en un vuelo casi idéntico al del día anterior, siguió la comparecencia del presidente de Lufthansa, Carsten Spohr, garantizando que su aerolínea "no ahorra ni ahorrará en seguridad".

Son "los momentos más dramáticos en sesenta años" de historia de la compañía, decía Spohr ante decenas de cámaras de televisión en una conferencia de prensa ante los mostradores de la aerolínea.

Salía así al paso de las múltiples informaciones surgidas, en medios alemanes y españoles, acerca de los problemas técnicos registrados un día antes de la tragedia en el Airbus de Germanwings siniestrado.

Lo prioritario es la atención a las víctimas, aseguraba reproduciendo así lo que en estos dos días ha sido el mensaje político lanzado desde Berlín y por la canciller, Angela Merkel.

Las investigaciones están en manos de las autoridades francesas, en cooperación con la aerolínea, y habrá que esperar a sus conclusiones, dijo Spohr acompañado del presidente de Germanwings, Thomas Winkelmann, quien poco antes había informado de que la cifra de víctimas de nacionalidad alemana era de 72 personas.

A unos metros de la conferencia de prensa, decenas de flores, mensajes de condolencia en distintos idiomas y velas prendidas recordaban la tragedia, depositadas de forma espontánea junto a una columna por ciudadanos comunes en recuerdo de las víctimas.

El aeropuerto era testigo de formas distintas de expresar la conmoción general, mientras en una zona VIP herméticamente resguardada de los medios o de miradas ajenas los equipos de asistencia mantenían un retén de atención a los allegados de las víctimas.

Algunos de ellos estarán mañana en el lugar de la catástrofe, en los vuelos organizados por Lufthansa, con salida de Düsseldorf y de Barcelona, según anunció Spohr.

Mientras tanto, en la población de Haltern am See, a unos 90 kilómetros, crecía el mar de flores, velas prendidas y mensajes de dolor y despedida por los 16 muchachos y muchachas de su escuela, muertos junto a dos profesoras en el vuelo de regreso de su semana de intercambio en Llinars del Valles (provincia de Barcelona). EFE

gc/nl

Düsseldorf, silencio solemne mezclado con ansias de normalidad

Gemma Casadevall

Düsseldorf (Alemania), 25 mar (EFE).- El aeropuerto de Düsseldorf era hoy el reflejo de la conmoción por la catástrofe aérea del avión de Germanwing, pero también de las ansias de normalidad de los pasajeros llegados a esa ciudad desde Barcelona (España), en el mismo trayecto que recorrió el avión que se estrelló en los Alpes.

La terminal de despegues fue escenario del impresionante minuto de silencio que guardó el personal de Lufthansa y Germanwing, su filial de bajo coste, tras sus mostradores, poco antes de las 10.00 GMT, a la hora aproximada en que se perdió el contacto con el vuelo 4U 9525.

En la planta inferior, la de aterrizajes, llegaban los pasajeros procedentes de Barcelona, después de que el aparato de Germanwings tomara tierra con algunos minutos de antelación sobre el horario previsto, las 10.55 GMT.

"Ha sido un vuelo tranquilo. Ninguna referencia, ni por parte de la tripulación ni de otros pasajeros. Se notaba algo, claro está. Pero creo que todos tratamos de llevarlo bien", explicaba a Efe Mario Rufarte, de 24 años y originario de la región española de Vall d'Aran.

Con una única maleta de equipaje, el joven llegó solo dispuesto a pasar una semana de vacaciones -"en compañía", precisó sin más-, en medio de un cierto revuelo de medios presentes en el aeropuerto.

"No, no pensamos en cancelar. Pocos dejan la motocicleta en casa por mucho que todos los días haya accidentes de moto. Volar es más seguro que ir en moto", apuntaba Gisela Finkel, de 68 años y residente en Duisburg, ciudad vecina de Düsseldorf.

El silencio y los rostros compungidos del personal de Lufthansa y Germanwings, mientras la megafonía del aeropuerto pedía a los presentes, en alemán y en inglés, respetar ese minuto en recuerdo a las 150 víctimas, contrastaba con el ajetreo acostumbrado de la terminal.

Quienes acudieron el día anterior al aeropuerto, familiares o amigos de los pasajeros que iban en el avión, necesitados de información y atención psicológica, fueron atendidos en una de las zonas VIP, totalmente resguardada de los medios o miradas ajenas.

Un equipo de unas 50 personas, entre psicólogos y otros especialistas en estas situaciones, atendieron a lo largo del día a los alrededor de medio centenar de afectados, que en su mayoría se retiraron por la noche a sus hogares o a hoteles.

También ayer, en ese aeropuerto se habían cancelado una veintena de vuelos de Germanwings, porque algunos asistentes de vuelo se negaron a volar en medio de la conmoción de una catástrofe en que murieron los 144 pasajeros y los 6 miembros de la tripulación a bordo del aparato.

Ello provocó algunas colas ante los mostradores de la compañía de pasajeros que esperaban ser recolocados en trayectos de otras aerolíneas o equivalentes.

El primer vuelo de esa compañía de bajo coste de Lufthansa procedente de Barcelona, la pasada noche, llegó con dos horas largas de retraso, tras la medianoche.

Este miércoles, sin embargo, la normalidad era prácticamente absoluta y apenas se registraron algunas alteraciones en los horarios previstos, así como una única cancelación de un vuelo de Germanwings. EFE

gc/nl/jac

Al fin solos

Merkel i Tsipras expressen la dissensió amb somriures

24/03/15 00:00 - BERLÍN - GEMMA C.SERRA

Merkel i Tsipras, durant la roda de premsa conjunta a la seu de la cancelleria alemanya, ahir a Berlín Foto: STEPHANIE PILICK / EFE.

1

“Estem d'acord en la voluntat de trobar solucions, malgrat les diferències”, deia Angela Merkel davant Alexis Tsipras. “Les reformes van tenir conseqüències catastròfiques en la nostra economia... Però estem aquí per conèixer-nos millor”, destacava al seu costat el seu convidat grec. La primera gran trobada bilateral entre la cancellera de la poderosa Alemanya i el cap del govern d'un país a punt del Grexit –sortida de l'euro– va discórrer entre somriures, malgrat que el que deien s'assemblava molt als abismes palesats, dies enrere, pels seus ministres de Finances, Wolfgang Schäuble i Iannis Varufakis. “Represento un país entre els dinou de l'Eurogrup”, va insistir Merkel, per a qui la decisió sobre si es dóna el vistiplau a les propostes que prepara Varufakis a Atenes no és un mandat seu. Era evident que Tsipras havia anat a Berlín a presentar un esborrany d'aquestes reformes que han de “convèncer” l'Eurogrup. Però tant ella com el seu convidat van negar que estiguessin pactant res en format bilateral.

“És una persona que sap escoltar”, va dir, en to galant, Tsipras, respecte a la cancellera, que contestava insistint en la via del diàleg. Va ser una estrena bilateral, sense decisions, en un dilluns en què a Berlín es parlava d'altres riscos, a més del Grexit.

La setmana va començar amb una bona i una mala notícia per a Merkel: el vell aliat Nicolas Sarkozy ha ressuscitat a França, com a guanyador de la primera volta a les eleccions departamentals; l'obedient Mariano Rajoy es va endur una clatellada a les eleccions andaluses, primera etapa de l'any electoral en què el líder conservador aspira a ser reelegit.

“L'èxit de Marine Le Pen amenaça tot Europa”, va titular el diari Süddeutsche Zeitung, per recordar que mentre que Brussel·les i Berlín es concentren en el perill d'aquest Grexit, el risc real per a la zona euro és l'avenç del Front National de Le Pen. Un triomf de la ultradreta deixaria l'eix francoalemany ferit de mort. De cop, ja no es parla dels problemes dels perifèrics, sinó del cor d'Europa.

Des de primera hora del matí, el govern de Merkel s'havia posat les piles per distendre les relacions amb Atenes, després de mesos d'hostilitats representades pels rostres durs de Schäuble i Varufakis. El ministre d'Afers Estrangers, el socialdemòcrata Frank Walter Steinmeier, s'havia reunit diumenge al vespre amb el seu homòleg grec, Nikos Kotziàs, per reanimar les relacions bilaterals. El vicecanceller, ministre d'Economia i líder del seu partit, Sigmar Gabriel, expressava el desig d'un “nou començament” amb Atenes.

El mateix Kotziàs va mirar de desactivar el terreny en un gran tema de dissentiment bilateral, com són les reparacions de guerra que Atenes reclama a Berlín pels estralls causats per l'ocupació nazi. No es tracta de recórrer camins jurídics, sinó polítics, deia al diari Süddeutsche Zeitung.

Tsipras va insistir davant Merkel en la necessitat d'obrir un diàleg en aquesta qüestió. Però aquí no va trobar el somriure de Merkel: el capítol està tancat, jurídicament i políticament, va tallar la cancellera.

Per Berlín, el capítol de les reparacions va quedar tancat el 1990, amb el tractat que va deixar pas a la reunificació alemanya. Un tractat que es va consensuar entre els dos estats alemanys i les quatre potències vencedores de la Segona Guerra Mundial, però no Grècia.

De la LoveParade a Germanwings

Düsseldorf, capital alemana de un dolor compartido con España

Gemma Casadevall

Düsseldorf (Alemania), 24 mar (EFE).- La ciudad de Düsseldorf, el lugar de destino del vuelo 4U 9525 de Germanwings siniestrado hoy en los Alpes franceses, es el centro neurálgico en Alemania del dolor compartido con España, en medio de una tragedia entre cuyas víctimas había 16 adolescentes de la región, de regreso de vacaciones.

A Hannelore Kraft, la jefa de gobierno del Norte Westfalia, le correspondió transmitir a sus conciudadanos de ese populoso "Land" del oeste alemán la consternación y el "inmenso dolor" que, desde Berlín, la canciller Angela Merkel había expresado al país entero.

De nuevo, Kraft -"fuerza", en alemán- compareció conteniendo las lágrimas por los 67 compatriotas muertos, entre ellos dos bebés y 16 estudiantes, en una imagen que recordaba a otra tragedia en ese "Land", con muchas víctimas jóvenes -la "LoveParade" de 2010, con 21 muchachos muertos que quedaron atrapados entre la multitud.

También ahí hubo víctimas alemanas y españolas -dos catalanas, de visita en la fiesta "tecno"- y la expresión espontánea de dolor de la ciudadanía se expresó con flores como las que, hoy, llenaron los accesos del instituto Joseph König de Haltern.

De esa pequeña población, a menos de 100 kilómetros de Düsseldorf, habían salido los 16 adolescentes y dos maestras que esta mañana tenían previsto regresar a casa, tras una semana en Llinars del Vallés, en la provincia de Barcelona.

"No saben lo que es esto para una ciudad pequeña como la nuestra. Aquí todos nos conocemos. Es como si cada uno de nosotros hubiera perdido a un ser querido", decía su alcalde, Bodo Klimper, un político poco acostumbrado a las cámaras de televisión, en una improvisada conferencia de prensa.

Luchando con las lágrimas, el alcalde ofrecía una imagen parecida de contención y dolor que la de la líder del gobierno regional, a quien desde la tragedia de la "LoveParade" ven sus conciudadanos como una especie de "madre" del "Land".

La escuela suspendió las clases en cuanto se confirmó que en el vuelo de Germanwings iban sus alumnos. Ante el recinto cerrado iban acudiendo compañeros de clase, muchos de los cuales se habían enterado de la noticia por televisión, en busca de información, primero, y consuelo, después.

La población entera quedó en silencio, mientras en el aeropuerto de Düsseldorf se organizaba un muy discreto servicio de atención a los familiares y amigos de las víctimas, a los que inmediatamente se preservó de las cámaras, nacionales y extranjeras, desplazadas al recinto.

A ese aeropuerto, el tercero en tráfico aéreo de Alemania y en el corazón del "Land" que recibió las primeras olas de inmigración a Alemania, en los años 70, se habían acercado también grupos de ciudadanos españoles en busca de información.

"Algunos españoles, familias e individuos" habían acudido al lugar de destino del avión siniestrado "bajo el impacto de la noticia" y en un "ambiente sombrío y triste", explicó a Efe el cónsul español, Francisco Aguilera.

Él mismo, junto a otros tres colaboradores del consulado, se había desplazado al aeropuerto al enterarse de la noticia "para ponerse a la disposición" de eventuales damnificados españoles.

Se trataba, en su mayoría, de españoles que estaban en Düsseldorf de paso, aunque no podía descartarse que hubiera españoles residentes en Alemania entre los fallecidos.

Fueron momentos parecidos a los de la "LoveParade" de 2010, otra tragedia compartida entre Alemania y España, con víctimas de ambos países.

Actualmente en Renania del Norte-Westfalia residen unos 43.000 españoles, en su mayoría descendientes de los emigrantes de los años 60, cuando la colonia española se situaba en unas 300.000 personas. EFE

gc/psh

(foto)