Merkel i Tsipras expressen la dissensió amb somriures
“Estem d'acord en la voluntat de trobar solucions, malgrat les diferències”, deia Angela Merkel davant Alexis Tsipras. “Les reformes van tenir conseqüències catastròfiques en la nostra economia... Però estem aquí per conèixer-nos millor”, destacava al seu costat el seu convidat grec. La primera gran trobada bilateral entre la cancellera de la poderosa Alemanya i el cap del govern d'un país a punt del Grexit –sortida de l'euro– va discórrer entre somriures, malgrat que el que deien s'assemblava molt als abismes palesats, dies enrere, pels seus ministres de Finances, Wolfgang Schäuble i Iannis Varufakis. “Represento un país entre els dinou de l'Eurogrup”, va insistir Merkel, per a qui la decisió sobre si es dóna el vistiplau a les propostes que prepara Varufakis a Atenes no és un mandat seu. Era evident que Tsipras havia anat a Berlín a presentar un esborrany d'aquestes reformes que han de “convèncer” l'Eurogrup. Però tant ella com el seu convidat van negar que estiguessin pactant res en format bilateral.
“És una persona que sap escoltar”, va dir, en to galant, Tsipras, respecte a la cancellera, que contestava insistint en la via del diàleg. Va ser una estrena bilateral, sense decisions, en un dilluns en què a Berlín es parlava d'altres riscos, a més del Grexit.
La setmana va començar amb una bona i una mala notícia per a Merkel: el vell aliat Nicolas Sarkozy ha ressuscitat a França, com a guanyador de la primera volta a les eleccions departamentals; l'obedient Mariano Rajoy es va endur una clatellada a les eleccions andaluses, primera etapa de l'any electoral en què el líder conservador aspira a ser reelegit.
“L'èxit de Marine Le Pen amenaça tot Europa”, va titular el diari Süddeutsche Zeitung, per recordar que mentre que Brussel·les i Berlín es concentren en el perill d'aquest Grexit, el risc real per a la zona euro és l'avenç del Front National de Le Pen. Un triomf de la ultradreta deixaria l'eix francoalemany ferit de mort. De cop, ja no es parla dels problemes dels perifèrics, sinó del cor d'Europa.
Des de primera hora del matí, el govern de Merkel s'havia posat les piles per distendre les relacions amb Atenes, després de mesos d'hostilitats representades pels rostres durs de Schäuble i Varufakis. El ministre d'Afers Estrangers, el socialdemòcrata Frank Walter Steinmeier, s'havia reunit diumenge al vespre amb el seu homòleg grec, Nikos Kotziàs, per reanimar les relacions bilaterals. El vicecanceller, ministre d'Economia i líder del seu partit, Sigmar Gabriel, expressava el desig d'un “nou començament” amb Atenes.
El mateix Kotziàs va mirar de desactivar el terreny en un gran tema de dissentiment bilateral, com són les reparacions de guerra que Atenes reclama a Berlín pels estralls causats per l'ocupació nazi. No es tracta de recórrer camins jurídics, sinó polítics, deia al diari Süddeutsche Zeitung.
Tsipras va insistir davant Merkel en la necessitat d'obrir un diàleg en aquesta qüestió. Però aquí no va trobar el somriure de Merkel: el capítol està tancat, jurídicament i políticament, va tallar la cancellera.
Per Berlín, el capítol de les reparacions va quedar tancat el 1990, amb el tractat que va deixar pas a la reunificació alemanya. Un tractat que es va consensuar entre els dos estats alemanys i les quatre potències vencedores de la Segona Guerra Mundial, però no Grècia.