L'euro estrena casa enmig del caos
Uns dos-cents ferits –entre policies i manifestants–, cotxes privats o policials convertits en cendres, contenidors incendiats i una violència que va tirar per terra les previsions de les autoritats de Frankfurt: aquest era el panorama de la capital financera continental, el matí programat per a la inauguració de la nova seu del Banc Central Europeu (BCE). Un edifici marcat per dues torres imponents, que ha costat 1.300 milions d'euros –el doble del previst– i que en lloc de simbolitzar la solidesa de la moneda única representa, si més no per a les desenes de milers de manifestants arribats de tot Europa, l'austericidi i la dictadura del capital sobre el ciutadà.
És clar que no és el moment més dolç del BCE, amb l'euro en condicions de feblesa persistent i amb la paraula “Grexit” –sortida de Grècia de l'euro– planant sobre la zona euro.
La seu del BCE, al districte est de Frankfurt, funciona de fet des de fa prop d'un any, però a Mario Draghi, el president del BCE, li va correspondre fer-ne la inauguració oficial en aquestes circumstàncies adverses. Blockocupy havia convocat l'esquerra de bona part d'Europa a expressar el seu rebuig al BCE. Molt abans de les 11.30, hora de la cerimònia inaugural de Draghi, els governadors dels bancs centrals europeus i la resta de l'aparell de la zona euro, Frankfurt era un camp de batalla.
Grups de manifestants van començar a actuar i els antidisturbis tampoc no es van fer esperar. Van començar les càrregues gairebé de matinada, mentre els bombers demanaven per Twitter que, com a mínim, se'ls deixés fer la feina.
Com si no estigués prou clar que el BCE i el carrer viuen en mons paral·lels, Draghi va procedir a la seva cerimònia amb el seu rostre impassible de sempre. Va agrair els esforços policials per protegir la nova “casa de l'euro”, i va defensar tot seguit que el culpable de la crisi no és el BCE. “Hi ha qui pensa, com alguns manifestants, que el problema és que fem poc. Altres creuen, com les formacions populistes, que fem massa i que s'han de renacionalitzar les polítiques econòmiques”, deia Draghi.
Força imprevista
A l'expressió violenta del rebuig cap al BCE van seguir hores de certa tranquil·litat, mentre els portaveus de Blockocupy –entre ells, l'eurodiputat de Podem Miguel Urbán– es distanciaven dels radicals, potser espantats pels estralls causats. El moviment anticapitalista feia mesos que preparava la convocatòria, que volia acolorida i sorollosa, però pacífica. Que hi hauria radicals antisistema barrejats amb els manifestant, es preveia. Però no que aconseguirien imposar-se al poderós contingent policial desplegat a Frankfurt.
Poc després va començar la manifestació, que va aplegar més de 20.000 persones. Mentrestant, la policia reforçava els seus dispositius per fer front a una possible nova escalada de violència, la nit de dimecres a dijous.