Tsipras, a la cova del llop alemany
Alexis Tsipras, l'esquerrà i primer ministre grec, finalment a la cancelleria d'Angela Merkel, la líder identificada com a representació física del Diktatalemany: aquest és l'escenari més esperat, en el context polític de la zona euro, des que Syriza va guanyar les eleccions a Grècia, al gener passat, després d'una campanya enfocada contra Alemanya, com a font de tots els mals de la Grècia rescatada, però amb un deute impagable.
Dos mesos després d'aquella victòria, i uns pocs dies després de la trobada a Brussel·les entre Tsipras i els grans de la UE, el primer ministre grec es trobarà de nou avui amb la cancellera, aquest cop sense la presència de tercers –com el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, o el president francès, François Hollande– que li puguin fer de para-xocs.
Serà un escenari amb molts factors de risc. D'una banda, les incògnites sobre el deute grec i el paquet de reformes estructurals que el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, prepara a Atenes per mirar d'acontentar tothom: el ciutadà grec i els socis europeus de qui depenen les injeccions de liquiditat que necessita Grècia. De l'altra, les reparacions de guerra que Atenes espera de Berlín des de la postguerra i que, fins ara, han anat quedant bloquejades en diferents acords, dels anys 60 fins a la reunificació alemanya, que Grècia no dóna per concloents i Alemanya sí.
A aquests fronts s'hi afegeixen la desconfiança mútua i el foc creuat entre els mitjans grecs i els
alemanys, que han convertit Merkel en l'enemic número u del ciutadà, d'una banda, i Grècia en la butxaca sense fons del contribuent alemany, de l'altra.
I, un altre element de risc, la por de la família conservadora europea que un èxit postelectoral de Grècia, en el sentit d'un alleujament de la seva crisi, pugui precipitar altres victòries agermanades entre l'esquerra europea.
És, sens dubte, casualitat que la primera visita de Tsipras a Berlín sigui l'endemà de les eleccions andaluses, primer capítol de l'any electoral a l'Estat espanyol que ha de conduir a les generals en què Rajoy es jugarà la reelecció. Serà difícil que a la conferència de premsa de Tsipras amb Merkel puguisuggerir-se aquesta qüestió. Però la simple imatge del líder de Syriza somrient mentre saluda Merkel serà susceptible d'interpretacions postelectorals intencionades.
També serà difícil, però no descartable, que Merkel obri la mà en la qüestió de les reparacions de guerra. Evidentment, no en format de reconeixement d'indemnitzacions multimilionàries per les víctimes individuals i les destrosses col·lectives de l'ocupació, però, potser, un reconeixement moral o algun gest d'acostament entorn del crèdit que els nazis van arrencar a Grècia, com a “despeses d'ocupació”. Un crèdit que va servir al Tercer Reich per pagar-se no només l'ocupació d'aquest país, sinó també les campanyes als Balcans i a l'Àfrica. Si Atenes ha de fer front als crèdits presents, Alemanya no pot deixar sense pagar els del passat, apunten ara polítics i experts alemanys.