El comptable d'Auschwitz es declara culpable
Un vellet de 93 anys, amb caminador, entrant a l'Audiència de la ciutat on ha viscut des de sempre, Lüneburg, al nord d'Alemanya, per respondre de la mort de 300.000 deportats a Auschwitz. És a dir, el camp d'extermini nazi on van morir assassinats 1,5 milions de presos, de l'alliberament del qual, el 27 de gener del 1945, es van commemorar aquest any el 70è aniversari.
Oskar Gröning no va amagar mai haver estat
el “comptable” d'aquesta maquinària de la mort. Ell s'encarregava de comissar les maletes i els objectes de valor, evidentment també els diners, dels qui arribaven al camp d'extermini. Formava part de l'aparell administratiu, de l'eficiència del qual depenien les transferències que feia a Berlín. Contribuïa, en definitiva, al finançament del Tercer Reich. El procés que ahir es va obrir a Luneburg es remetia als 300.000 morts, l'any 1944, en l'anomenada operació Hongria.
el “comptable” d'aquesta maquinària de la mort. Ell s'encarregava de comissar les maletes i els objectes de valor, evidentment també els diners, dels qui arribaven al camp d'extermini. Formava part de l'aparell administratiu, de l'eficiència del qual depenien les transferències que feia a Berlín. Contribuïa, en definitiva, al finançament del Tercer Reich. El procés que ahir es va obrir a Luneburg es remetia als 300.000 morts, l'any 1944, en l'anomenada operació Hongria.
No havia amagat mai els seus vincles amb Auschwitz. Fins i tot havia admès en alguna entrevista, deu anys enrere, que sabia el que passava allà dins. Ara li va arribar el moment de confessar-ho, no davant de periodistes o al veïnat, sinó davant la justícia. “Sí, en sóc el responsable moral”, va començar la seva confessió, per demanar després perdó al grup de supervivents i familiars de les víctimes que, des de fa dècades, reclamaven justícia.
Explicacions clares
Gröning, el vellet del caminador, amb més de noranta anys i el cap clar, no va dubtar a admetre que sabia des que va començar a servir a Auschwitz, el 1941, el que hi passava a dins. Que hi havia cambres de gas i que hi anaven a parar els deportats, immediatament després d'arribar a Auschwitz, si se'ls classificava com a no aptes per ser emprats com a esclaus per la indústria amiga del nazisme. Les paraules de Gröning, a l'Audiència de Lüneburg, eren un reconeixement de culpabilitat moral i un primer pas per al col·lectiu de supervivents i familiars de víctimes en què s'apuntala l'acusació de la fiscal.
Que ara comparegui davant la justícia, més de 70 anys després de l'alliberament d'Auschwitz, té a veure amb la condemna, el 2011, a l'ucraïnès John Demjanjuk, guarda voluntari al camp de Sobibor. També, en el seu cas, l'acusació era de complicitat, no d'intervenció directa en aquelles morts. Amb això és va crear jurisprudència i es va obrir la porta a un seguit de judicis per aquest càrrec.
Hi ha una trentena de casos semblants que esperen ser instruïts. Tots afecten vellets de més de 90 anys, l'edat aproximada dels supervivents que poden testimoniar. No es tracta de ficar-los a la presó, sinó de portar a la pràctica la idea que l'assassinat no prescriu i que la impunitat, tampoc.