ANÀLISI
Sacrificar Schäuble
Wolfgang Schäuble, el poder en cadira de rodes, com se l'anomena a Alemanya, ha estat en aquesta ronda de negociacions dramàtiques la imatge de l'esgotament. Al ministre de més pes de la cancellera Angela Merkel se'l va veure en dos reunions de l'Eurogrup com un home amargat, pessimista i sembla que disposat a activar el llum verd al Grèxit, per convicció i per principis. “No he vist cap proposta nova (…). Sense propostes substancials no pot haver-hi acord”, deia Schäuble ahir, després de la reunió dels ministres de l'Eurogrup, en un to gairebé tan lúgubre com l'emprat en la sessió de dijous passat.
En comparació amb el seu home fort, Merkel ha estat en aquesta mateixa ronda la imatge de la recerca de solucions. “Si hi ha voluntat es troba el camí”, ha estat la frase més repetida aquests dies per la cancellera. El primer cop que se li va escoltar va ser unes setmanes abans, en la visita a Berlín del premier David Cameron i aplicada a un altre escenari apocalíptic –el Brexit o sortida del Regne Unit, en aquest cas de la Unió Europea–. En els últims deu dies, l'ha repetida cada cop que s'ha referit a Grècia. Tant fort ha estat el contrast entre el pessimisme de Schäuble i la confiança de Merkel que més d'un analista es volia imaginar quina cara posarà el ministre de Finances alemany quan vegi sortir una fumata biancade la cimera. Sigui l'extraordinària d'ahir, entre els líders de la zona euro, o la de mitjans de setmana, entre els socis de la UE.
Alguns mitjans han volgut veure també un abisme entre la cancellera i el seu home de ferro. Fins i tot un abandonament del vaixell del polític que, a Alemanya, s'identifica amb el sacrifici personal i l'esperit de superació. Schäuble, l'arquitecte del Tractat d'Unitat alemanya –signat per ell el 1990, com a ministre de l'Interior de Helmut Kohl– a punt de tirar la tovallola, fart de confrontacions, fantasmades o provocacions de Ianis Varufakis? Costa de creure.
Schäuble no només va posar fil a l'agulla de la gran empresa nacional unificadora. Un any més tard va esdevenir icona de la fortalesa en reaparèixer en qüestió d'unes setmanes, disposat a seguir treballant, després de rebre dos trets d'un pertorbat en un míting –un a la galta, l'altre a la columna vertebral– i quedar condemnat a la cadira de rodes, el seu senyal d'identitat actual.
Ha rebut molts cops des d'aleshores. De successor designat de Kohl va passar a veure com Merkel agafava les regnes dels conservadors, enmig d'un escàndol de finançament irregular del seu partit. I va arrodonir la imatge de l'abnegació, en resignar-se a ser el soldat lleial de la dona més poderosa del món. Costa d'imaginar-se'l tirant la tovallola. Mentre Merkel el tingui de soldat, el ciutadà alemany continuarà confiant en que hi ha algú –ell– que vetlla per la casa. Mentre Schäuble sigui el guardià de la caixa forta, la cancellera sap que podrà continuar confiant amb el vistiplau del Parlament a allò que es decideixi a Brussel·les.
Els mitjans alemanys especulen amb què sortirà més car a la primera economia de la UE, el Grèxit o nous rescats. Els titulars hostils cap a Atenes i el govern d'Alexis Tsipras formen part de la premsa diària en termes indigeribles per als 283.000 grecs que viuen al país. Però mentre Schäuble acabi sortint, com fins ara, amb cara de pomes agres però demanant al Parlament el vistiplau a la fumata bianca o nera, els diputats diran amén. Ell és el rostre del sacrifici. Per això, ni Merkel ni Grècia no poden permetre's sacrificar-lo.