Memòria històrica
Esclaus del comunisme
Fins a cent empreses occidentals van emprar com a treballadors forçosos presos polítics de l'RDA
El programa de “socialització” es va estendre tant a reclusos de territori alemany com a d'altres de règims amics, com ara Cuba
La macabra frase de l'“Arbeit macht frei” (“El treball allibera”), penjada als portalons de camps de concentració nazis com ara Auschwitz, va tenir la seva continuïtat en la dictadura següent, la comunista, implantada a l'Alemanya de l'Est des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la caiguda del mur de Berlín. Evidentment, no va anar envoltada de la maquinària d'extermini massiu imposat pel nazisme a tot aquell pres que no estava en condicions de ser emprat com a esclau per a la seva indústria “amiga”. Però sí que es va voler empeltar el mateix esperit cínic del treball “redemptor” als presoners que la República Democràtica Alemanya (RDA) va convertir en mà d'obra esclava.
Entre 15.000 i 30.000 presos de l'Alemanya comunista van ser sotmesos al que l'aparell del règim satèl·lit de Moscou va anomenar “eina de reeducació”. Sota aquesta terminologia s'amagava un programa sistemàtic per treure rendiment econòmic als presos polítics de l'RDA, segons l'informe presentat ahir a Berlín. Es tracta d'un estudi fet en col·laboració amb l'Institut Contemporani d'Història de Potsdam, ciutat veïna de Berlín, i l'autoritat que custodia els arxius de l'antiga policia política comunista, la Stasi.
D'acord amb aquest estudi, als presos polítics de la desapareguda República Democràtica Alemanya se'ls aplicava un règim de treball que anava més enllà del que habitualment s'entén com a eina de resocialització o redempció de condemna per la via de la feina. Se'ls obligava a treballar en condicions infrahumanes, en termes d'explotació, fins al punt que es podia equiparar les feines que se'ls adjudicava amb tècniques repressives contra els considerats enemics del règim.
L'estudi ara publicat segueix la confessió, dos anys enrere, feta per Ikea d'haver emprat aquesta mà d'obra esclava en virtut dels contractes subscrits en temps de l'RDA per la direcció de la cadena sueca amb les autoritats comunistes. Segons es va saber aleshores, els presos a qui es va sotmetre a aquest tracte no eren només els del territori comunista, sinó que també es van subscriure contractes semblants per utilitzar com a esclaus els presos polítics d'altres règims “germans”, com ara Cuba. Unes cent empreses occidentals van participar en aquest programa, amb contractes subscrits amb l'aparell comunista. No només van contribuir així a l'aparell repressió de les presons de l'RDA, sinó que a més van nodrir la seva economia.