Alemanya endureix la llei d'asil i retalla prestacions
Les restriccions i els controls fronterers imposats per mirar de controlar l'arribada de nous sol·licitants d'asil no han contingut l'allau de persones que busquen refugi a Alemanya, fins a 10.000 al dia.
El govern d'Angela Merkel partia del pronòstic que aquest any n'arribarien 800.000 i ahir mateix el ministre alemany de l'Interior, Thomas de Maizière, va anunciar que per al 2016 s'espera que arribi el mateix nombre de persones. És a dir, 1,6 milions en dos anys, una allau que depassa la capacitat d'acollida del país, i especialment la del land de Bayern, al sud, primera destinació dins el país.
La mateixa Merkel va mirar de posar-hi remei la setmana passada, en una reunió amb els líders regionals en què va posar sobre la taula dels municipis que els rebin un ajut addicional de 670 euros mensuals per a cadascun dels acollits en els cinc primers mesos d'estada al país, mentre s'estudia el cas. Amb això va voler calmar els ànims del primer ministre bavarès, Horst Seehofer, que un dia abans havia rebut i estès l'estora vermella al primer ministre hongarès, Viktor Orbán. La mesura d'urgència per a aquests primers mesos no serà suficient, però, si no es combina amb normatives a mitjà i llarg termini, segons va explicar ahir el portaveu del govern, Steffen Seibert. És a dir, si no s'endureix la llei d'asil i s'hi apliquen retallades.
Ahir mateix, el consell de ministres va aprovar un projecte de llei respecte a aquesta qüestió. Inclou un catàleg de mesures que van de l'acceleració dels tràmits d'avaluació dels sol·licitants a l'ampliació dels països de procedència considerats segurs. Albània, Kosova i Montenegro deixen de ser considerats insegurs i, per tant, només en casos molt concrets es reconeixerà com a refugiats els peticionaris procedents dels Balcans.
Es vol, segons Seibert, descongestionar el munt de tramitacions acumulades i accelerar el retorn d'aquestes persones que no arriben fugint de la guerra o altres persecucions als seus llocs d'origen. Als peticionaris dels Balcans se'ls expulsarà amb més rapidesa i als qui sí que siguin acceptats se'ls retallaran els diners en efectiu que perceben mentre són demandants d'asil i, per tant, no estan autoritzats a treballar.
Merkel i el seu equip ministerial han insistit en la necessitat d'integrar els refugiats en el mercat laboral. No només perquè hi ha prou oferta de treball, sinó perquè és la manera d'incorporar-los a la societat del país.
El problema és que són pocs –menys d'un 20%, segons els experts– els que s'hi poden incorporar sense haver de passar una capacitació professional a Alemanya i, a més, és condició prèvia un mínim aprenentatge de l'idioma alemany.
Entre les mateixes files conservadores de Merkel hi ha qui aposta per “deixar-los” treballar per sota del salari mínim interprofessional. Els socis socialdemòcrates, la pressió dels quals va fer que s'implantés aquest mínim, a principi d'any, establert en 8,5 euros l'hora, s'hi neguen.