GEMMA C SERRA
Munic, que en els dies passats va mostrar una imatge positiva acollint els refugiats, de cop va llançar el crit d'alarma: ni tan sols una ciutat identificada amb la prosperitat alemanya pot donar aixopluc als 10.000 nous sol·licitants d'asil arribats en poques hores. L'alcalde, el socialdemòcrata Dieter Reiter, reclamava que es reparteixi el nou contingent entre altres lands, davant la por de noves allaus a la desesperada. Les amenaces de Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, de tancar fronteres i expulsar el que considera “immigrants irregulars” han fet que es disparin de nou les previsions.
Munic, que en els dies passats va mostrar una imatge positiva acollint els refugiats, de cop va llançar el crit d'alarma: ni tan sols una ciutat identificada amb la prosperitat alemanya pot donar aixopluc als 10.000 nous sol·licitants d'asil arribats en poques hores. L'alcalde, el socialdemòcrata Dieter Reiter, reclamava que es reparteixi el nou contingent entre altres lands, davant la por de noves allaus a la desesperada. Les amenaces de Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, de tancar fronteres i expulsar el que considera “immigrants irregulars” han fet que es disparin de nou les previsions.
Si divendres es parlava de 40.000 al llarg del cap de setmana, ahir ningú no volia fer pronòstics. Les dificultats logístiques que implica donar-los una acollida digna, com s'ha compromès a fer Angela Merkel, van anar complementades ahir de dos senyals de signe antagònic. D'una banda, el de la cancellera, que va dedicar el seu missatge setmanal, per vídeo, a convidar les dones refugiades que arriben al país a integrar-se en la seva societat. De l'altra, el d'Orbán, que, des del diari més llegit d'Europa, el popular Bild, va afirmar que els líders europeus “no tenen ni idea del perill” que comporta tot això. I hi va afegir: “Si els deixem entrar a tots, Europa s'enfonsarà.” “No vénen a Europa a buscar seguretat, sinó una vida millor que en els camps on eren”, deia el primer ministre hongarès. “Tingueu coratge, apreneu el nostre idioma i no us aïlleu; integreu-vos en la nostra societat”, era el missatge de Merkel a les dones refugiades. La cancellera ha entrat en un terreny arriscat. La seva posició en la crisi dels refugiats li ha merescut elogis en els mitjans de comunicació internacionals i nacionals, quan setmanes enrere se li criticava fredor enmig d'una catàstrofe humanitària. Té, a més, el suport de l'opinió pública. No només dels milers de voluntaris aplegats en estacions de tren, com la de Munic, sinó també dels que s'ho miren des de casa: un 62 % dels ciutadans creuen que Alemanya està capacitada per assumir l'allau de refugiats, segons una enquesta de la televisió pública. Aquesta opinió favorable, però, es pot capgirar si s'acaben produint les situacions de col·lapse o de caos que el líder bavarès, Horst Seehofer, pronostica. El cap del govern de Baviera i líder de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat a les files de Merkel, ha criticat aquests dies la “generositat” de Merkel i ha convidat Orbán a participar en un congrés de la CSU. Una situació perillosa per a la cancellera, que la setmana que ve mantindrà una reunió de coalició amb els líders dels partits que la integren, el mateix Seehofer i el socialdemòcrata Sigmar Gabriel.
La tensió política interna a Alemanya és un reflex de les manifestacions a favor i en contra de l'acollida de refugiats a Europa. A Varsòvia, uns 5.000 nacionalistes polonesos van desfilar per protestar contra l'arribada dels 2.000 sol·licitants d'asil previstos pel seu govern. A Praga van discórrer dues manifestacions paral·leles, l'una a favor i l'altra en contra, igual que a Bratislava. A Barcelona, Madrid, Londres i a Copenhaguen, milers de persones van donar suport als refugiats.