Merkel proposa integrar els refugiats en el sanejat mercat laboral alemany
“El dret fonamental a asil per als perseguits no té un límit màxim. És vigent per a tots els refugiats que fugen de l'infern d'una guerra civil”, va afirmar ahir Angela Merkel, cada cop més immersa en el paper de líder generosa davant la crisi humanitària.
Alemanya ha rebut aquest 2015 450.000 sol·licitants, segons xifres del seu vicecanceller i ministre d'Economia, Sigmar Gabriel, cosa que en pronostica un contingent de 800.000 com a còmput final de l'any. Es tracta d'un rècord històric que pot créixer encara més i davant del qual la cancellera no només ha retrobat el seu paper de líder global, sinó que, a més, sembla tenir a la mà una fórmula inexplorada: convertir els refugiats, arribats de territoris en conflicte amb quatre bosses o sense res, en els treballadors que necessita el sanejat mercat laboral alemany.
Els menors que arriben aquests dies a Alemanya han d'aprendre l'alemany; els adults, a més d'aprendre l'idioma, han d'obtenir una capacitació laboral que els tregui de la condició de refugiats supeditats a un subsidi per malviure en albergs. Aquestes eren les consignes, ahir, de la cancellera, després de fer dues visites a un centre d'enregistrament d'asilats, primer, i a una escola al barri de Kreuzberg on s'imparteixen “cursos de benvinguda” (és a dir, bàsicament d'alemany) als menors, amb vista a possibilitar-ne l'escolarització.
No hi ha dia que Merkel no es tregui de la cartera una proposta nova per ratificar el seu compromís per donar una acollida digna als qui fugen d'una guerra. Dimecres va anunciar una partida pressupostària de 6.000 milions d'euros per a la logística i atenció als sol·licitants. Dijous va afegir 1.000 milions a la partida de capacitació i integració en el mercat laboral.
Mentre Merkel dóna dia a dia notícies d'esperances als qui arriben al país, sense témer el que s'anomena l'“efecte crida”, als lands es pregunten quan arribaran els recursos que reclamen per gestionar tota aquesta generositat.
A Alemanya, el repartiment entre els setze estats federats discorre d'una manera semblant al que la Comissió Europea (CE) vol implantar entre els 28 membres, per quotes. Els més poderosos (per població o rendiment econòmic) n'acullen més.
Entre Renània del Nord-Westfàlia, Baviera i Baden-Württemberg n'assumeixen el 49%. Són tres estats federats diferents, governats pels socialdemòcrates –els renans–, la dreta –els bavaresos– i els Verds –Baden-Württemberg–. Les seves reclamacions a Berlín, en el cas dels refugiats, però, són molt semblants: més recursos per fer front als reptes logístics i polítics que se'n deriven.