Merkel busca la pau interna davant la crisi dels refugiats
Un parell de frases conciliadores i Angela Merkel va tenir al seu davant la imatge que necessitava per revalidar-se com a líder inqüestionada de la Unió Cristianodemòcrata (CDU): els mil delegats del partit, aprovant a mà alçada i per unanimitat la proposta de la cúpula de la formació sobre el tema més complex del moment, l'acollida de refugiats. Les frases que Merkel, presidenta del partit des del 2000, va necessitar per deixar en no res els símptomes de crítica interna es resumeixen en dos conceptes senzills: la necessitat de “reduir sensiblement” l'arribada de refugiats i la convicció que Alemanya, per poderosa que sigui, no pot assumir de manera continuada contingents com els que actualment està rebent.
Merkel va fer una de les seves demostracions de capacitat per acontentar tothom sense cedir en allò que és la seva convicció principal. D'una banda, es va mantenir en la defensa que no es poden posar límits en xifres a l'acollida de les persones a qui assisteix el dret fonamental d'asil. De l'altra, va buscar la pau interna en un partit que amenaçava d'esquerdar-se, enmig de les crítiques a la seva gestió dels qui exigeixen que es limitin aquests contingents. “El nostre partit escolta les preocupacions dels ciutadans i hi busca solucions”, va dir, davant els delegats reunits a Karlsruhe, al sud del país. Està clar que l'arribada de contingents com l'actual –un milió de refugiats, en aquest 2015– depassa les possibilitats de qualsevol estat i que, per tant, cal articular mesures a escala nacional, europea i mundial per reduir-los. Merkel no va concretar aquestes mesures, fora de les que ja ha posat en marxa el seu govern per mirar d'organitzar-se, enmig del caos administratiu i logístic que es viu al país. El seu discurs era més aviat una repetició del que ha dit en les cimeres de la UE. Va insistir a reclamar una solució compartida al problema que té ara Alemanya, com a “país de la gran promesa” per a la majoria dels sol·licitants d'asil que arriben al territori comunitari. I va ratificar, també, que Turquia ha de tenir un paper determinant en aquesta recerca de solucions, en la mesura que pot atendre –amb l'ajut financer corresponent– aquests desplaçats dins el seu territori.
Un congrés d'un partit no és un lloc on plantejar solucions concretes, sinó més aviat un lloc on retrobar-se amb els coreligionaris. En aquest sentit, la primera jornada de sessions a Karlsruhe va complir totalment amb els propòsits de la cancellera. Un cop més, la líder d'un partit fet a mida de grans patriarques –Konrad Adenauer, el canceller fundacional de la República Federal d'Alemanya, i Helmut Kohl, l'expadrí polític de Merkel– va dominar del primer minut al darrer. Va deixar, a més, en no res l'allau d'articles i columnes difosos aquests dies sobre la suposada rebel·lió interna del partit contra la líder.
Què diu el germà bavarès?
“Merkel s'ha passejat pel congrés, com ho fa sempre.” “Demà li toca rebre al germà bavarès, serà divertit de veure”, comentava Paul Ziemiak, president de les Joventuts de la CDU, en un apart del congrés de Karlsruhe. El grup de Ziemiak havia estat una de les ales del partit que defensaven la implantació d'un límit quantificable a l'acollida d'asilats, però finalment va retirar la seva moció, satisfet amb la proposta de consens de la cúpula. Avui, dimarts, a Karlsruhe s'espera el president de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer. El partit bavarès, agermanat amb la CDU de Merkel, no serà tan fàcil de calmar. Seehofer no va tenir pietat amb la cancellera, unes setmanes enrere, quan va anar de convidada al congrés del seu teòric germà petit. Merkel va haver d'escoltar dempeus, amb cara de consternació, una allau de crítiques de Seehofer davant l'auditori. Avui la situació serà inversa –Seehofer de convidat a casa de Merkel– i, pel que s'ha avançat des d'aquest land, les exigències seran les mateixes. És a dir, posar un fre a l'arribada dels refugiats. No una “reducció sensible”, sinó un límit quantificable en xifres. Es la posició de la CSU, que es proclama defensor dels interessos del land més conservador i pròsper del país, per on entren la gran majoria dels refugiats.