Frauke y Beatrix no se cortan

El euroescepticismo alemán toma brío y gira hacia la xenofobia contra el asilado

Gemma Casadevall

Berlín, 31 ene (EFE).- La euroescéptica Alternativa para Alemania (AfD) ha cobrado brío tras orientar su mensaje hacia la xenofobia contra el asilado, en plena caída de popularidad de Angela Merkel y en un país que, a escala parlamentaria, parecía inmune al populismo ultraderechista.
Un 12 % pronostica para la AfD el sondeo del instituto Emnid difundido este domingo, el mayor porcentaje hasta ahora estimado por las encuestas a una formación que parecía agónica tras no haber logrado acceder al Bundestag (Parlamento) en la generales de 2013.
Del rechazo al euro -y al rescate a Grecia- con que nació hace tres años ha pasado a adoptar contenidos que la aproximan a Pegida -Patriotas Europeos contra la Islamización de Occidente-.
Su presidenta, Frauke Petry, desató el sábado un considerable revuelo al pronunciarse de favor de que la policía fronteriza "haga uso de las armas" para impedir que un refugiado entre en el país de forma ilegal, en caso de necesidad extrema y "de acuerdo a la ley".



La vicepresidenta Beatrix von Storch añadió leña al fuego este domingo, al responder a la cascada de reacciones, desde su cuenta en Facebook, con un simple "sí" a la pregunta de si también puede dispararse sobre mujeres y niños. Poco después se corregía a sí misma y decía que se refería "sólo" a las mujeres.
El escándalo sigue al generado unas semanas atrás por un líder regional -Björn Höcke-, al hablar de unas supuestas "diferencias genéticas entre africanos y europeos".
"Hay serias dudas de que la AfD se ciña al orden constitucional democrático de Alemania", aseveró el vicecanciller y líder socialdemócrata, Sigmar Gabriel, al dominical del diario "Bild".
La AfD debería estar bajo observación del Departamento de Defensa de la Constitucional -el espionaje interior-, apuntó Gabriel, quien recordó que Petry, nacida en territorio de la Alemania comunista, debe saber lo que significa disparar en la frontera.
"El último político alemán que dio orden de disparar contra refugiados fue Erich Honecker", apuntó el jefe del grupo socialdemócrata del Bundestag, Thomas Oppermann, asimismo en alusión a los germanoorientales muertos al pasar al lado occidental.
 A las críticas del ámbito político se sumó la precisión del presidente del sindicato de la Policía, Jörg Radeck, según el cual la ley no contempla que se dispare contra quien cruza ilegalmente la frontera, salvo en defensa propia o ante inminente peligro.
Petry, de 40 años y nacida en Dresde, la ciudad donde surgió Pegida, se colocó al frente de la AfD en 2014, en plena división entre la apuesta por una vía neoliberal y el populismo radical.
Tras la llegada masiva de refugiados -1,1 millones recibió Alemania el año pasado- y las críticas a Merkel por su gestión de esa crisis, la AfD aspira a capitalizar el voto de protesta ciudadano, incluido el claramente xenófobo.
El blindaje del sistema electoral alemán frente a formaciones minoritarias -basado en el listón del 5 %, mínimo para obtener escaños- ha dejado sin acceso al Bundestag a la ultraderecha, que durante décadas solo obtuvo presencia esporádica en algunos "Länder".
Mientras las formaciones xenófobas han avanzado en otros países europeos -sea el Frente Nacional francés o sus equivalentes en Holanda y Escandinavia-, Alemania parecía inmune a ellos en lo que al espectro parlamentario federal se refiere.
La máxima expresión de las consignas populistas se reservaba a la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU), hermanada a la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel y ahora el gran azote interno a la gestión de la crisis de los refugiados por parte de la canciller.
El año electoral alemán se abre el 13 de marzo con comicios en los "Länder" de Baden-Würtemberg, Sajonia-Anhalt y Renania Palatinado. La canciller multiplicará su presencia en campaña, algo que esta vez quizás no actúe en beneficio de sus líderes regionales.
Merkel ha modificado su línea, articulado a toda prisa medidas restrictivas a las leyes de asilo y agilizado las posibilidades de expulsión de quienes vean rechazada su solicitud a Alemania.
Su apuesta fue la integración de los refugiados en el tejido social y laboral, pero ayer sábado afirmó que muchos de quienes reciben asilo deberán volverse cuando termine la guerra en su país.
Las regionales de marzo se presentan cuesta arriba para Merkel, mientras que Petry se prepara para festejar como un triunfo su previsible acceso a las cámaras de estos "Länder", a modo de preámbulo para las generales de 2017. EFE
gc/si

Siempre nos quedará la musa

La Staatsoper revive a Salieri com asesino de Mozart de la mano de Winkler

Gemma Casadevall

Berlín, 30 ene (EFE).- La Staatsoper de Berlín recupera el mito de Antonio Salieri como envenenador del enervante y genial Wolfgang Amadeus Mozart con una pieza a medio camino entre la ópera y el teatro, apuntalada en la gran musa de la escena alemana Angela Winkler. 
"Mord an Mozart. Eine relative Vernichtungstheorie (Asesinato de Mozart. Una relativa teoría de la aniquilación)" es el título de la obra, estrenada esta semana en el Schiller Theater, domicilio provisional de la más clásica entre las tres grandes óperas de Berlín, la Staatsoper Unter den Linden, actualmente en obras. 



Se trata de una recreación del "Mozart y Salieri" estrenado por Nikolai Rimski-Kórsakov en Moscú, en 1898, en que el mentor se convierte en asesino del alumno privilegiado al que reconoce como "un Dios", que para mayor exasperación "ni siquiera sabe que lo es". 
Arranca de Salieri tratando de concentrarse mientras el bebé grande que es Mozart le martiriza interpretando las "Seis variaciones del 'Mio caro Adone", todas al mismo tiempo. 
Deriva a lo largo de las cerca de dos horas de representación, sin entreacto, en una reflexión sobre el odio, la guerra, la aniquilación y la muerte, incluida la de Dios. 
Salieri -interpretado por Roman Treckel- y Mozart -Stephan Rügamer- se comportan de acuerdo a los cánones del "Amadeus" que llevó al cine Milos Forman, mientras sentada en una esquina del escenario Winkler repasa y lee en sus apuntes, en silencio. 
Se desarrolla así el drama que Rimski-Kórsakov ideó en torno al envenenamiento del genio hasta que justamente la muerte de éste da paso a lo que acaba siendo el factor fundamental: el largo monólogo de la actriz alemana. 
A sus 72 años, Winkler no solo conserva la voz profunda y sensual del "Tambor de Hojalata" -la película filmada por Volker Schlöndorff en 1979, sobre la novela de Günter Grass-, sino que parece haber agrandado incluso la fuerza interpretativa de entonces. 
Mozart y Salieri quedan rebajados a presencias esporádicas mientras la actriz lee una carta de Albert Einstein a Sigmund Freud, dominada por la pregunta del significado de la guerra, a la que el interlocutor admitirá no tener respuesta. 
Winkler es ahí un desbordado Freud que declama sobre una sonata para violín y piano de Mozart, para pasar luego al Gran Inquisidor de los "Hermanos Karamajov", de Fiodor Dostoievski, que se atreve a juzgar a Cristo. 
La parte musical se reserva ahora a Dimitri Shostakovich, para regresar finalmente a una versión del "Requiem" de Mozart remodelada por el compositor David Robert Coleman para el estreno en el Schiller Theater. 
Winkler culmina su interpretación convertida en un "pastor" a lo Joseph Beuys y eclipsando de nuevo al teórico tándem protagonista Mozart-Salieri. 
"Dios ha muerto" es el apocalíptico mensaje final de la pieza y el monólogo de Winkler, donde queda claro que el envenenamiento de Mozart por Salieri era solo un pretexto para reflexionar sobre la violencia como factor exterminador de lo humano y lo divino. 
El estreno de "Mord an Mozart" forma parte de las incorporaciones de nuevos talentos -Annika Haller, Elisabeth Söppler, Jens Schroth y Max Renne, equipo responsable de la producción- a la programación de la Staatsoper berlinesa, cuyo director titular es el maestro argentino-israelí Daniel Barenboim. 
El alojamiento en el Schiller Theater, de escenario mucho más reducido que el edificio histórico de la ópera en la Avenida Unter den Linden, en el corazón monumental clásico de la capital alemana, obliga a Barenboim a "encoger" el desarrollo escénico de las grandes producciones operísticas. 
"Mord an Mozart" acaba viéndose favorecido con el traslado provisional, sobre todo porque acerca a Winkler al público y le permite seguir a distancia corta cada uno de los gestos de la musa. EFE 
gc/psh 
(foto)

Se nos despistó el Oso

La Berlinale promete fuerte presencia de América Latina pese a no ir a por el Oso

Gemma Casadevall

Berlín, 29 ene (EFE).- El director de la Berlinale, Dieter Kosslick, prometió hoy una "fuerte presencia" del cine de América Latina en la 66 edición del festival de cine berlinés, pese a que no habrá ninguna película de un director de la región en la competición oficial por el Oso de Oro. 

"Que no haya ni un título entre las seleccionadas para la competición no significa que no esté presente en el festival", indicó Kosslick, en un encuentro con medios extranjeros, previo a la presentación, el próximo martes, del programa completo del festival que inaugurará "Hail, Caesar!" ("¡Ave, César!"), de los hermanos Joel y Ethan Coen. 

La anterior edición fue un "año extraordinario" para América Latina, recordó el director del festival, quien se reconoce un "entusiasta" de la cinematografía de la región. 

El Gran Premio del Jurado fue, ese 2015, para la chilena "El Club", de Pablo Larraín; el Alfred Bauer (a la innovación) para la guatemalteca "Ixcanul", de Jayro Bustamante, y el de mejor guión para el documental "El botón de nácar", del chileno Patricio Guzmán. 

Entre los directores latinoamericanos que acudirán ahora a Berlín, aunque fuera de concurso, estará el argentino Daniel Burman, que abrirá la sección Panorama Special con "El rey del once" 

Burman exhibió en Berlinale su primera película "Un crisantemo estalla en cinco esquinas" (1998) y concursó en 2004 con "El abrazo partido" -Oso de Plata especial y premio a la mejor interpretación masculina para el actor Daniel Hendler-. 

"Chile, Bolivia y México tienen también mucho que aportar a nuestro festival. Pero a competición tenemos 18 plazas y, por razones múltiples, este año no correspondió ninguna a América Latina", justificó. 

La única concursante con participación latinoamericana será la franco-alemana-mexicana "Soy Nero", del iraní Rafi Pitts, centrada en un joven mexicano de 19 años que atraviesa el desierto en busca de una vida mejor, en Estados Unidos. 

Las migraciones, lo que éstas generan en el país del que parten y en el de destino, así como la reivindicación del derecho a una vida mejor será el gran ejes temático de esta Berlinale, que se celebrará del 11 al 20 de febrero. 

"Entendemos la temática desde una perspectiva diversificada, más allá del debate sobre la incesante llegada de refugiados a Europa, gente que huye de la miseria y la destrucción", prosiguió Kosslick. 

El filme de Pitts encaja en la temática dominante, lo mismo que "Fuocoammare", película italiana entre el documental y la ficción y filmada sobre el trasfondo del drama diario en la isla de Lampedusa. 

Asimismo desde esta panorámica estará la filipina "A Lullaby to the Sorrowful Mysteri", de Lav Diaz, centrada en la historia de la independencia del archipiélago respecto a España, rodada en blanco y negro y de ocho horas exactas de duración. 

Habrá, por supuesto, cine espectáculo, como el filme de los Coen, que abrirá el festival, aunque fuera de competición, e interpretado por George Clooney, Josh Brolin, Ralph Fiennes, Scarlett Johansson, Frances McDormand, Tilda Swinton y Channing Tatum. 

No habrá aspirante español al Oso y sí de Portugal, que competirá con "Cartas da guerra" ("Letters from War"), dirigida por Ivo M. Ferreira y protagonizada por Miguel Nunes y Margarida Vila-Nova. 

Por parte del cine anfitrión estará "24 Wochen" ("24 Weeks"), centrado en una pareja ante el dilema de si traer o al mundo un bebé que saben con síndrome de Down. 

Francia estará a concurso con "L'avenir" ("Things to Come"), de Mia Hansen-Løve, protagonizada por Isabelle Huppert, así como "Quand on a 17 ans" ("Being 17"), de André Téchiné. 

De Estados Unidos acudirá "Genius", de Michael Grandage, e interpretada por Colin Firth, Jude Law, Nicole Kidman y Laura Linney, junto con "Midnight Special", de Jeff Nichols, y el documental "Zero Days", dirigido por Alex Gibney. 

Otra presencia destacada a concurso será la de Thomas Vintenberg, con "Kollektivet" ("The Commune"), mientras que el bosnio Danis Tanovic competirá "Smrt u Sarajevu / Mort à Sarajevo". 

A la actriz estadounidense Meryl Streep, ganadora de tres Óscar, le corresponderá presidir el jurado, cuya composición al completo dará a conocer Kosslick, junto con el resto del programa, el próximo martes, diez días antes del arranque del festival. EFE 

gc/agf

Alemanazos en Lloret

Escorcoll a Lloret per un portal web neonazi

GEMMA C. SERRA - LLORET DE MAR

La policia alemanya va detenir ahir una dona de 47 anys i un home de 27 com a presumptes responsables d'una plataforma d'internet que difonia propaganda neonazi, anomenada Altermedia Deutschland. L'arrest es va produir en paral·lel a una sèrie d'escorcolls d'habitatges tant a Alemanya com a Lloret de Mar, relacionats amb la parella. La plataforma va quedar tancada per ordre del Ministeri de l'Interior alemany, mentre que els detinguts han passat a disposició de la fiscalia, que els imputa pertinença a una organització criminal ultradretana. Altermedia està considerat un dels grans portals de continguts ultradretans en llengua alemanya. A través del web, els detinguts i tres presumptes còmplices difonien tota mena de continguts neonazis, així com missatges xenòfobs incitadors a la violència contra els estrangers residents a Alemanya. La investigació ha passat a la fiscalia federal, que considera el cas de màxima rellevància, ja que els continguts del web tenien difusió mundial. A més, la recerca també s'ha estès fins a Rússia. I és que, per evitar que els poguessin rastrejar a través de la xarxa, els dos detinguts havien situat en aquest país el servidor que alimentava el web neonazi. A Alemanya, la policia ha fet escorcolls a Renània del Nord-Westfàlia, Baden-Württemberg, Berlín i Turíngia.

La ley de las joyas

L'Europa més rica confisca béns i drets als asilats

Dinamarca aprova la llei per requisar pertinences als sol·licitants d'asil 

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

L'estigmatització dels refugiats i les tensions derivades de la seva acollida s'han traduït, de moment, en dues línies d'actuació en una Europa tancada a rebre aquests contingents. D'una banda, l'articulació de lleis destinades a “acontentar” la ciutadania que tem els alts costos econòmics que suposa allotjar-los. De l'altra, la pràctica de les autoritats locals o propietaris privats que, fartes d'esperar solucions des de dalt, practiquen l'exclusió de factod'aquests col·lectius.

Dinamarca es va inscriure ahir en els països que confisquen els béns dels refugiats per fer-los contribuir als costos que ocasionen, amb l'aprovació, per gran majoria, del seu Parlament de l'anomenada “llei de les joies”. Aquest malnom respon a les comparacions sorgides amb les pràctiques dels nazis. De la fórmula finalment aprovada queden exclosos, però, els “objectes d'especial valor afectiu” i quantitats inferiors a l'equivalent a 1.340 euros.

La llei era controvertida, sobretot perquè es produeix en un país que amb prou feines va rebre l'any passat 21.000 sol·licitants d'asil. Segueix la perplexitat causada per la pròspera Noruega, que va decidir deportar a Rússia els refugiats que havien entrat mesos enrere per aquesta via i que tenen permís de residència en aquest país. Es tracta d'afganesos i sirians que havien fet la trampa de creuar la frontera amb bicicleta –a peu està prohibit i no és fàcil trobar cotxes disposats a fer-ho perquè està sancionat–, a qui ara els obligaven a tornar per on van venir, a 30 graus sota zero.

O el cas de Suècia, país amb govern socialdemòcrata que ha imposat els controls a les fronteres i endurit la llei d'asil amb l'argument que ha rebut més refugiats per càpita que cap altre membre de la UE –163.000, l'any passat–. Dinamarca, Suècia i Noruega tenen en comú, a més de la prosperitat econòmica, l'emergència de les forces ultradretanes entre el seu electorat.

La llei del requisament danesa ha aixecat molts titulars. A la pràctica, però, la fórmula de fer pagar al sol·licitant d'asil els costos que genera és més estesa del que es pensa. S'ha imposat a Suïssa i, encara que es no es practica de manera generalitzada, està prevista a Alemanya per quantitats superiors als 750 euros. L'argument amb què es justifica és que no confiscar aquests diners seria un greuge comparatiu envers els perceptors de l'auxili social –alemanys o estrangers–, a qui s'obliga a exhaurir els estalvis com a condició prèvia per rebre els subsidis bàsics (els anomenats Hartz IV, d'uns 450 euros al mes, ampliables amb complements en funció de si tenen persones al seu càrrec, ajut a l'habitatge, etcètera).

Les autoritats de Baviera, el land per on ha entrat la majoria dels 1,1 milions de refugiats arribats a Alemanya el 2015 van “recordar” fa uns dies l'existència d'aquesta normativa. Fins ara, però, no es requisen aquests diners de manera generalitzada. Més aviat se'ls indica que, si no se'ls gasten abans, no se'ls concediran aquests subsidis, que de totes maneres no percebran fins que no es completi el procés de registre com a sol·licitants d'asil; un tràmit que pot durar setmanes.

El que sí funciona, i a ple rendiment, són les normes que van prenent autoritats locals cada cop que s'encén l'alarma d'abusos sexuals o, senzillament, de comportament inadequat dels refugiats. Unes setmanes enrere va ser a la ciutat de Bornheim, a prop de Bonn, on es va prohibir l'accés a la piscina dels refugiats homes, en resposta a les denúncies de nedadores i personal femení de les instal·lacions.

El vet es va aixecar poc després, però tot seguit van aparèixer altres poders locals amb iniciatives semblants per tranquil·litzar les pors del ciutadà o ciutadana, fossin fonamentades o no, sota l'impacte dels abusos massius de la nit de Cap d'Any, a Colònia.

Als refugiats se'ls tanquen les portes de les discoteques i altres espais d'oci, qüestió que no és menor, ja que el perfil majoritari d'aquest col·lectiu correspon a homes joves d'entre 15 i 25 anys. El còctel és explosiu: molta energia, pocs diners i cap ocupació –fins que no se'ls admet com a demandants d'asil no poden treballar i és difícil que trobin feina fins que no adquireixen un nivell mínim d'alemany–.

Tensions de govern

També és explosiva, a escala política, la situació de Merkel. La seva gran coalició fa aigües i els socis bavaresos de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) van arribar ahir a amenaçar-la per carta d'anar al Tribunal Constitucional si no “canvia” de rumb en la seva línia d'acollida de refugiats. És a dir, si no imposa un límit de 200.000 demandants l'any. La reivindicació de la CSU no és nova, però sí que ho és el to, cada cop més agre i menys respectuós, en què es creuen amenaces els bavaresos i l'altre soci, el Partit Socialdemòcrata.

Es la economía, estúpida

Berlín exhibe estabilidad política y económica pese a las grietas de la coalición 

Gemma Casadevall

Berlín, 27 ene (EFE).- El Gobierno alemán exhibió hoy estabilidad económica y política, apuntalado en el sólido crecimiento de su Producto Interior Bruto (PIB), y minimizó las grietas aparecidas en la gran coalición que lidera Angela Merkel por la acogida de refugiados. 
"No hay peleas en el Gobierno. Nuestro crecimiento económico y nuestro mercado laboral son la envidia de muchos socios europeos. Somos un modelo de estabilidad económica y política", afirmó el ministro de Economía, vicecanciller y líder socialdemócrata, Sigmar Gabriel, al presentar su informe económico de 2016. 
Su departamento prevé para el presente año un crecimiento del PIB del 1,7 %, el mismo nivel que en 2015 y solo levemente por debajo del 1,8 % previsto por el Ejecutivo en sus anteriores pronósticos. 
Se mantiene así la línea de la robustez marcada en 2014, con un crecimiento del 1,6 %, que fue ya un signo claro de recuperación de la primera economía de la Unión Europea (UE), tras el 0,3 % de 2013. 
Se estima que Alemania logrará, por segundo año consecutivo, el objetivo del déficit cero en los Presupuestos del Estado, y que la deuda pública se situará por debajo del 70 % del PIB. 
En lo que respecta al mercado laboral, se pronostica otro récord histórico de ocupación -43 millones de trabajadores- y una tasa de desempleo del 6,4 %, de las más bajas de la UE. 
"Somos cautelosos con las estimaciones del crecimiento, porque pese al buen funcionamiento del consumo interno, público y privado, nuestra economía depende de factores externos, como la exportación", admitió Gabriel. 
El ministro de Economía calificó de "mediano" y "no óptimo" el porcentaje del 1,7 % de crecimiento pronosticado para este año y advirtió de que, para que Alemania mantenga su solidez actual, hay que reforzar la inversión, pública y privada, en los próximos años. 
Para el presente ejercicio se prevé un incremento de la demanda interna del 2,3 % -en 2015 fue del 1,6 %-, mientras que las exportaciones crecerán un 3,2 %, frente al 5,4 % del año anterior. 
"No hay que temer por el futuro de nuestra industria ni de nuestro motor exportador. Pero está claro que hay que invertir para mantener nuestra competitividad en términos globales", apuntó. 
Gabriel declinó hacer estimaciones sobre el impacto económico que tendrá la acogida de refugiados -Alemania recibió el año pasado 1,1 millones de solicitantes de asilo-, sea sobre su mercado laboral o sobre la evolución del PIB. 
"Es difícil hacer cálculos sobre ello, puesto que depende de muchos factores", se excusó, para citar entre estos elementos su capacidad efectiva para integrarse en el mercado laboral y también cuántos finalmente podrán quedarse en el país. 
En los próximos meses no hay que esperar "un gran impacto" de la llegada de refugiados en el mercado laboral, aventuró el ministro, quien consideró importante mantener la calma frente al enorme desafío político y logístico que supone su acogida, tanto a escala alemana como europea. 
"No hay que caer en histerias", sostuvo, para destacar como ejemplo de respuesta equilibrada el proyecto de ley aprobado hoy mismo por el consejo de ministros para agilizar la expulsión de delincuentes extranjeros. 
La medida fue adoptada "en tiempo récord", en medio de la alarma causada por los abusos sexuales a mujeres y robos masivos de la pasada Nochevieja, en Colonia, y tras comprobarse que entre los presuntos atacantes había solicitantes de asilo. 
El Gobierno está trabajando "sin fisuras", dijo, ante las insistentes preguntas sobre las grietas en la gran coalición entre conservadores y socialdemócratas, que ha mantenido bloqueado un paquete de medidas en materia de asilo pactado en noviembre. 
"Hay diferencias entre los partidos, en el Gobierno hay total cohesión y equilibrio", insistió, para incluir en este buen comportamiento a los ministros de la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU). 
La formación bávara, hermanada a la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel, envió el martes un ultimátum por escrito a la canciller, a la que apremiaba a dar un giro a su política de asilo e imponer un límite de 200.000 refugiados por año, con la advertencia de que, en caso contrario, recurrirá al Tribunal Constitucional. EFE   gc/nl/emm

Angela no está sola, dice Ahmet

Merkel es refugia a Turquia

Davutoglu i Merkel durant la seva trobada ahir a Berlín Adam Berry / efe

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Ni se sent sola ni té por d'acostar-se massa a Turquia, el país al qual, fins ara, Angela Merkel negava una perspectiva propera d'ingressar a la Unió Europea (UE). La cancellera va aplacar ahir amb una sola frase –“No, no em sento sola”– la possibilitat d'un possible aïllament enmig de la crisi dels refugiats, que tantes crítiques li costen a casa i tan pocs amics li donen a la resta d'Europa. I amb una altra frase –“Turquia rebrà els 3.000 milions compromesos”– va voler donar per fet que la Comissió Europea pagarà a Ankara els fons acordats, a canvi de millorar les condicions de vida dels dos milions i mig de refugiats sirians que té a casa. De moment, aquestes millores no s'han vist, i Brussel·les no fa senyals per pagar. Però la cancellera es veu amb cor de garantir que aquests problemes, si més no, es resoldran en la cimera de la Unió Europea del febrer.

Les dues frases, pronunciades davant del primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, van il·lustrar, per molt que digués el contrari, la solitud de la líder alemanya davant l'arribada incessant de peticionaris d'asil a Europa, amb el seu país com a destí prioritari. El fet que altres membres de la UE –com Àustria, Dinamarca i Suècia– hagin aixecat barreres per acollir-los no fa sinó augmentar l'allau cap a Alemanya dels que arriben a territori comunitari a través Turquia. La solució ha de ser, segons Merkel, fer que no surtin d'aquest país, encara que sigui amb aquestes promeses.

Davatoglu es va comportar com l'amic que Merkel necessita i va agrair el “gest humanitari històric” que està fent la cancellera. Però era evident que el primer ministre turc portava en cartera la demanda dels 3.000 milions compromesos per Brussel·les, a canvi de la seva “contribució” a buscar una solució per a la crisi dels refugiats. “Ningú no pot esperar que Turquia carregui amb tot el pes”, va avisar, perquè els campaments turcs es troben totalment desbordats.

A Davutoglu l'esperava a la cancelleria no només una Merkel necessitada d'amics i d'alliberar el pes de la crisi dels refugiats que ara suporta Alemanya entre el conjunt de la UE, sinó que també s'hi va trobar grups de manifestants kurds i alemanys. Les seves protestes clamaven tant contra la repressió a Turquia als mitjans de comunicació crítics com contra l'ofensiva turca empresa des de finals de l'any passat contra el clandestí Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Merkel només hi va incidir de passada. “És important reprendre un proces polític per resoldre la qüestió kurda”, va dir. I, sí, en la seva conversa amb el visitant turc es va parlar de la situació dels mitjans de comunicació. Davatoglu, com el seu president, Recep Tayyip Erdogan, és clar a l'hora d'assegurar que la seva opció davant el PKK és la militar, per molt que l'ofensiva actual ja hagi provocat, segons ONG locals turques, centenars de morts civils. Però Merkel necessita un aliat, costi el que costi. Les crítiques internes i la caiguda de popularitat de Merkel són temes molt presents a Alemanya. Merkel insisteix, dia rere dia, que no es desviarà de la seva línia i que no marcarà xifres a l'entrada de refugiats.

La cancellera sembla decidida, també, a plantar cara als sondejos adversos enmig de la crisi. “Angie”, com se l'anomena en els mítings electorals, agafarà les regnes de la campanya de cara a les eleccions regionals del març, que, teòricament, podrien precipitar un canvi de rumb en la seva política de refugiats. Fins a vint actes de campanya ha organitzat la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb la presència de la cancellera. La líder de la primera economia de la UE encabirà a la seva agenda interna, europea i multilateral aquests vint actes per a les regionals, que se celebren el dia 13 de març a Baden-Württemberg, Saxònia-Anhalt i Renània-Palatinat. L'enemic de Merkel no és el Partit Socialdemòcrata, el seu soci a escala federal.

El malson per a la cancellera és l'euroescèptica Alternativa per Alemanya (AfD), sense perspectives d'entrar en cap govern regional, però que aspira a una victòria moral empesa pel vot de càstig a la gestió de la crisi dels refugiats. Els sondejos li pronostiquen entre un 9% i un 11% dels vots.

La Obergrenze bávara

Merkel insisteix que no imposarà límits a l'arribada de refugiats

Pressionen la cancellera perquè restringeixi l'acollida de sol.licitants d'asil

Gemma C. Serra - Berlín

 

 “Estem d'acord que cal reduir de manera persistent i duradora l'arribada de refugiats” va ser la frase del dia de la cancellera Angela Merkel, ahir, en arribar al balneari bavarès de Wildbad Kreuth. Dins l'esperaven els seus socis de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU), presidida per Merkel. Germans o no, la CSU no s'ha cansat de posar un ultimàtum rere un altre a la seva líder i de fer sentir la seva reclamació de frenar l'entrada de sol·licitants d'asil, d'acord amb l'exemple marcat ara pels veïns austríacs. L'últim d'aquests ultimàtums per endegar solucions palpables era el mes de març. Coincidència o no, a Alemanya hi haurà aleshores eleccions regionals a tres länder. Serà el moment de verificar, o no, si la CDU pateix el vot de càstig que apunten els sondeigs ara. O si l'euroescèptica Alternativa per a Alemanya treu profit del desgast de popularitat de la cancellera com a conseqüència de la crisi de refugiats.

El límit que, segons els bavaresos, hauria de posar Alemanya són 200.000 refugiats per any. Aquesta era la reclamació ahir dels diputats de la CSU, tancats al seu balneari sota la neu. Merkel sabia el que l'esperava, després que els mitjans alemanys haguessin filtrat una carta d'entre 40 i 100 diputats de les seves files en què se li insistia en aquesta direcció.
Alemanya necessita “una solució europea”, va dir Merkel, molt en la línia del que ha reclamat des de fa mesos, sense que de moment ningú entre els seus habitualment dòcils socis europeus li hagi fet cas. No té sentit tancar una frontera, perquè el problema es traspassa a un altre país. D'un tap es passa al següent, mentre continua arribant gent desesperada a Europa.

Més morts a Lesbos

La primera economia europea se sent comprimida entre les restriccions frontereres de Dinamarca –pel que fa als refugiats que volen arribar a Suècia–i els límits que imposarà Àustria. Les notícies que arriben des de les fronteres exteriors –Grècia– no permeten pensar en un alleujament de la situació.
Una dona de 35 anys i un nen de cinc van morir d'hipotèrmia a l'illa grega de Lesbos ahir mateix, en un nou capítol de la tragèdia diària que amenaça els qui tracten de passar a Europa des de Turquia. Cada dia arriben a les costes gregues més d'un miler de refugiats, fins a un total de 31.200 des que va començar l'any 2016.
Baviera no suporta el pes d'aquestes morts diàries. Però sí que afronta un flux diari d'entre 4.000 i 5.000 refugiats que entren a Alemanya pel seu territori. Cada cop que a Merkel li arriben les exigències dels seus socis ella respon amb la fórmula de la “solució europea”.
La cancellera anirà al pròxim Consell Europeu, a mitjan febrer, amb aquesta reivindicació. Abans, però, es trobarà aquest divendres a Berlín amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb qui, fins ara, ha trobat molta més disposició a assumir els refugiats dins el seu territori –a canvi de milers de milions d'euros i suport polític– que entre els seus teòrics aliats europeus.

http://www.dw.com/es/cuadriga-10-a%C3%B1os-de-evo-morales-a-d%C3%B3nde-va-bolivia/av-18997017

CUADRIGA

Cuadriga - 10 años de Evo Morales: ¿A dónde va Bolivia?

10 años de Evo Morales: ¿A dónde va Bolivia?

Con Amancaya y Silvia, que significa acabar hablando de Venezuela

Y otra de Clooney

18 aspirantes al Oso en una Berlinale que arranca con los Coen a exhibición

Gemma Casadevall

Berlín, 20 ene (EFE).- Un total de 18 películas competirán por el Oso de Oro de la próxima edición de la Berlinale, que abrirá el día 11 el filme "Hail, Caesar", dirigida por los hermanos Joel y Ethan Coen, con George Clooney al frente del reparto y exhibida fuera de concurso.
La dirección del festival de cine completó hoy la lista de filmes a competición con la inclusión de nueve últimos títulos, que se añaden a los anteriormente difundidos, y entre los que destacan "Soy Nero", del iraní Rafi Pitts, centrada en un deportado mexicano, en busca de su identidad.
Se trata de una coproducción germano-francesa-mexicana y la única aspirante con participación latinoamericana, algo inusual en una Berlinale que en los anteriores ediciones se volcó hacia las cinematografías de esa región y que el año pasado concedió tres de sus Osos de Plata al cine latinoamericano.
En la edición de 2015 el Gran Premio del Jurado fue para "El Club", de Pablo Larraín (Chile); el Alfred Bauer (a la innovación) para "Ixcanul", de Jayro Bustamante (Guatemala) y el de mejor guión para "El botón de nácar", de Patricio Guzmán (Chile). 

No habrá tampoco ninguna representante del cine español a concurso, mientras que Portugal competirá con "Cartas da guerra" ("Letters from War"), dirigida por Ivo M. Ferreira y protagonizada por Miguel Nunes y Margarida Vila-Nova.  
Por parte del cine anfitrión competirán "24 Wochen" ("24 Weeks"), dirigida por Anne Zohra Berrached, y "Jeder stirbt für sich allein" ("Alone in Berlin"), del suizo Vincent Perez, con el hispano alemán Daniel Brühl, Brendan Gleeson, Emma Thompson y Mikael Persbrandt en el reparto. 

Francia estará presente en la lucha por el Oso a través de "L'avenir" ("Things to Come"), de Mia Hansen-Løve, protagonizada por Isabelle Huppert, así como "Quand on a 17 ans" ("Being 17"), de André Téchiné.
Otra cinematografía tradicionalmente mimada por el festival, la iraní, estará en competición con "Ejhdeha Vared Mishavad!" ("A Dragon Arrives!"), de Mani Haghighi, además del mencionado filme de Pitts, un director habitual en ese festival.
Estados Unidos competirá con "Genius", de Michael Grandage, e interpretada por Colin Firth, Jude Law, Nicole Kidman y Laura Linney, junto con "Midnight Special", de Jeff Nichols, y el documental "Zero Days", dirigido por Alex Gibney.
El danés Thomas Vintenberg acudirá con "Kollektivet" ("The Commune"), mientras que el bosnio Danis Tanovic lo hará con "Smrt u Sarajevu / Mort à Sarajevo" ("Death in Sarajevo"), tres años después de ganar el Gran Premio del Jurado con "Epizoda u zivotuberaca zeljeza" ("An Episode in the Life of an Iron Picker").
Por parte china luchará por el Oso "Chang Jiang Tu" ("Crosscurrent"), de Yang Chao ("Passages"), y asimismo procedente del cine asiático estará la coproducción entre Filipinas y Singapur "Hele Sa Hiwagang Hapis" ("A Lullaby to the Sorrowful Mystery"), de Lav Diaz.
Cierran la lista de concursantes el documental francoitaliano "Fuocoammare" ("Fire at Sea"), de Gianfranco Rosi; la polacosueca "Zjednoczone Stany Milosci" ("United States of Love"), de Tomasz Wasilewski; la canadiense "Boris sans Béatrice" ("Boris without Béatrice"), de Denis Côté, y la tunecina "Inhebbek Hedi" ("Hedi"), de Mohamed Ben Attia.
Entre estas 18 cintas repartirá los premios oficiales el jurado internacional que presidirá en esta ocasión la actriz estadounidense Meryl Streep, ganadora de tres Óscar.
Como suele ocurrir en la Berlinale, la máxima aportación de estrellato procederá de las películas incluidas en la sección oficial, pero fuera de concurso.
En este apartado se encuentra la mencionada película de los Coen, que además de Clooney -probablemente, el más habitual visitante de la Berlinale entre los astros estadounidenses- interpretan Josh Brolin, Ralph Fiennes, Scarlett Johansson, Frances McDormand, Tilda Swinton y Channing Tatum.
Fuera de competición se proyectará también "Chi-Raq", de Spike Lee, con Wesley Snipes, Angela Bassett, John Cusack y Samuel L. Jackson.
De Francia acudirá, también con carácter de exhibición, "Saint Amour", dirigida por Benoît Delépine y con Gérard Depardieu en el elenco, así como "Des nouvelles de la planète Mars", de Dominik Moll. EFE
gc-egw/agf

El maltrecho corazón turístico

Berlín muestra sangre fría ante un atentado con víctimas alemanas en Turquía

Gemma Casadevall

Berlín, 13 ene (EFE).- El Gobierno de la canciller Angela Merkel respondió hoy con sangre fría al atentado de ayer en el corazón de Estambul, cuyas víctimas mortales fueron turistas alemanes, pero insistió en no considerarlo un ataque intencionado contra Alemania, pese a su renovada alianza política con Turquía.
No hay indicios de que el objetivo directo del atentado fuera Alemania, aseguró el ministro del Interior alemán, Thomas de Maizière, desplazado a Estambul para seguir sobre el terreno las investigaciones del ataque.
El mismo mensaje repitió en Berlín la portavoz del Ministerio de Asuntos Exteriores, Sawsan Chebli, tras dar a conocer el último balance de víctimas mortales alemanas -diez- y expresar el temor a que la cifra pueda aún subir, dado que hay cinco heridos en la unidad de cuidados intensivos, junto a otros tres de menor gravedad.
Todos ellos eran integrantes de un grupo de 33 turistas llegados a Turquía en un viaje organizado por la agencia berlinesa Lebenslust y se encontraban en el momento del atentado suicida en la plaza Sultanahmet, un lugar muy turístico por la cercanía de la Mezquita Azul, el Palacio Topkapi y la iglesia bizantina de Santa Sofía.
"Turquía ha sido objeto en los últimos meses de otros trágicos atentados", recordó Chebli, que citó el del pasado octubre contra una marcha pacifista, en que murieron 102 personas, el más grave en la historia moderna del país.
La portavoz recordó la condena de Merkel, el día anterior, al apuntar que el objetivo del terrorismo islámico es siempre el mismo, actúe en París, Copenhague, Túnez o Turquía, y que éste es "atacar nuestras vidas libres, en sociedades libres".

 

La respuesta no debe ser evitar viajar a Turquía, porque eso sería "darle una victoria al terrorismo", dijo, en un mensaje asimismo muy similar al lanzado en Estambul por De Maizière, quien afirmó que no hay motivo para dejar de visitar ese país, destino vacacional para millones de alemanes.
El propósito de dar una respuesta serena a lo ocurrido contrasta con las advertencias al viajero actualizadas ayer en la web de Exteriores, donde se "aconseja de forma apremiante" evitar concentraciones en lugares públicos y puntos de atracción turística, así como seguir las noticias a través de los medios.
Tanto la portavoz de Exteriores como su colega de Interior, Johannes Dimroth, y el del Gobierno, Steffen Seibert, declinaron hacer valoraciones acerca de la presunta autoría de grupo yihadista Estado Islámico (EI), así como las informaciones brindadas por Turquía sobre la identidad del terrorista suicida, supuestamente un peticionario de asilo sirio.
Los tres insistieron en que no disponen de información propia al respecto, lo que se espera lograr gracias al trabajo que realice un equipo de cuatro agentes de la Oficina de Investigación Criminal (BKA) desplazados a Estambul.
El atentado de ayer será "capítulo importante", dijo Seibert, en la cumbre bilateral prevista para el 22 de enero, que inicialmente iba a centrarse en la apuesta de Merkel por una alianza estratégica con Turquía como clave para frenar la oleada de refugiados a Europa.
Merkel, quien ayer presidió un Consejo de Ministros extraordinario convocado tras el atentado, enviará esta semana a Turquía para preparar esa cumbre al ministro de la Cancillería y coordinador para Asuntos de Refugiados, Peter Altmaier.
El mensaje lanzado hoy desde Berlín buscaba evitar juicios prematuros, dada la cantidad de frentes que tiene abiertos Turquía.
Por un lado, el EI, al que combate activamente en Siria; por el otro, la dura ofensiva iniciada en diciembre contra la guerrilla del Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK), y, en paralelo, la hostilidad creciente con Moscú.
Merkel, que no ha encontrado apoyos efectivos en la Unión Europea en su búsqueda de soluciones a la acogida de refugiados, optó por acercarse al presidente turco, Recep Tayyip Erdogan, visto que Turquía sí está dispuesta a atenderlos en su territorio, a cambio de ayuda financiera y política.
La perspectiva de que Alemania -que aporta a la lucha contra EI sus aviones de reconocimiento Tornado- se haya convertido en objetivo directo del terrorismo en suelo turco sería un problema añadido para la canciller, sometida desde hace meses a fuertes presiones por la incesante llegada de refugiados a Alemania. EFE
gc/nl/si
(foto) (audio)

Expulsión a lo desconocido

 

Merkel respon a l'escàndol de Colònia amb expulsions 

Qualsevol condemnat amb sentència ferma podrà ser expulsat 

 

Gemma C. Serra - Berlín

 

 

 

 

Qualsevol estranger a Alemanya, peticionari o no d'asil, podrà ser sotmès a un procés d'expulsió si ha estat condemnat per algun tipus de delicte sexual, contra la vida o la integritat física d'una persona o fins i tot contra la propietat privada –en aquest cas, si es tracta de robatoris amb reincidència, no d'una acció puntual–. Aquesta serà la norma, a partir d'ara, a la primera potència europea, amb 81 milions d'habitants, dels quals 8,2 milions són estrangers –segons dades oficials de principis del 2015–, sense comptar el milió llarg de refugiats que han arribat en els últims dotze mesos.
La mesura va ser anunciada pel ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Angela Merkel, i el de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Amb això es va donar format de resposta sorgida i assumida per tota la gran coalició alemanya, enmig de l'alarma política i social derivada dels abusos sexuals massius de la nit de Cap d'Any a Colònia.
Fins ara només se sap que entre la trentena de sospitosos identificats com a presumptes autors hi ha dinou “estrangers”, procedents del nord d'Àfrica –el Marroc i Algèria–, i també uns deu peticionaris d'asil. No se sap –o no ha transcendit– si a aquests darrers se'ls imputen robatoris o abusos sexuals. El nombre de denúncies puja dia a dia –650 fins ahir–, tot i que tampoc no és clar quantes d'aquestes corresponen a delictes pròpiament sexuals. El caos entorn dels fets de la nit de Cap d'Any és comparable al desgavell de l'actuació policial d'aquella nit, en què es va deixar fer al miler d'homes concentrats a l'estació, borratxos i equipats amb material pirotècnic, mentre desenes de dones eren víctimes d'atacs sexuals que, en el millor dels casos, acabaven amb el robatori del telèfon mòbil o la targeta de crèdit. Per a dues de les víctimes va significar violació.
El caos va arribar a una dimensió tal que si s'aconseguís obrir sumari contra els presumptes responsables costa creure que se'n poguessin derivar sentències fermes i, més endavant, els pertinents processos d'expulsió. El cas de Colònia, a més, no és únic. En paral·lel s'han anat descobrint situacions semblants a Hamburg i altres ciutats alemanyes. La mateixa nit de Cap d'Any o en altres concentracions massives, enmig de situacions confuses o eufòriques.
És com si, de cop, els responsables polítics a escala de poders locals, regionals o nacionals haguessin volgut tapar la realitat de la indefensió de la dona en una societat dita civilitzada com l'alemanya. I que tampoc no s'haguessin decidit a explicar que es tracta d'actes comesos principalment per immigrants –no necessàriament refugiats acabats d'arribar– per por de crear una situació explosiva.
El polvorí va fer un primer esclat el cap de setmana en forma d'atacs d'ultradretans violents contra estrangers. N'hi va haver un altre, dilluns a la nit, a Leipzig, amb els disturbis protagonitzats per 250 ultres, coincidint amb la manifestació islamòfoba dels simpatitzants de Pegida, aquest cop protagonitzada per pancartes al·lusives als estrangers “abusadors”. Els missatges d'advertència contra la instrumentalització dels fets de Colònia s'han succeït a escala alemanya o de la UE. Però la situació és altament explosiva, també a escala política, amb Merkel –una dona– com a probable víctima.

Colonia, el fin de la inocencia

La ultradreta obre la “cacera” contra el refugiat

A les 516 denúncies per les agressions de cap d'any segueixen accions de càstig contra estrangers

Gemma C. Serra - Berlín

 

 

La mateixa ciutat que, des de fa deu dies, s'identifica amb les desenes de dones que van ser víctimes d'abusos sexuals i atacs en plena nit de cap d'any, Colònia, va passar a acaparar titulars ahir com a exponent del sentit de la “justícia venjadora” ultradretana. Grups de fins a 25 caps rapats, hooligans i altres energúmens es van llançar als carrers d'aquesta ciutat el cap de setmana passat, després de citar-se per les xarxes socials, disposats a “castigar” els estrangers. Les víctimes van ser dos pakistanesos i un sirià, que van patir ferides de diversa consideració.
“No tolerarem que incendiaris extremistes instrumentalitzin aquells actes intolerables”, va dir el ministre de Justícia, Heiko Maas. “És evident que hem d'investigar a fons i prendre mesures contra atacs com els de cap d'any. Però també ho és que hem de protegir els refugiats majoritàriament pacífics que arriben al nostre país buscant refugi”, hi va afegir el portaveu del govern d'Angela Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa de cada dilluns.
Els fets de Colònia no només avergonyeixen aquesta ciutat i les seves autoritats, sinó que també han complicat encara més la situació de Merkel, pressionada des de fa mesos, principalment pels seus socis de govern bavaresos –la dretana Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)–, perquè tanqui l'aixeta a l'acollida de refugiats. “Sembla que algú estava esperant que succeís alguna cosa com els atacs de Colònia per passar a l'atac”, va dir Maas, del Partit Socialdemòcrata (SPD), l'altre soci de la gran coalició alemanya.
Des dels atacs, els insults a internet al col·lectiu musulmà s'han multiplicat. El Consell dels Musulmans d'Alemanya ho va denunciar en explicar la seva decisió de tallar el número de telèfon per estalviar-se missatges xenòfobs. “Estem vivint una nova dimensió de l'odi”, explicava el seu president, Aiman Mazyek, en un diari local.
La investigació policial del que va passar la nit del 31 de desembre avança amb comptagotes. Se sap que els homes concentrats davant l'estació eren principalment nord-africans i s'han obert investigacions contra dinou sospitosos, deu dels quals eren sol·licitants d'asil. El nombre de denúncies puja a 516, de les quals 237 són per agressions sexuals. A Hamburg hi ha dos centenars més de denúncies, per casos semblants.
“La policia de Colònia va cometre errors molt greus”, va dir el ministre de l'Interior del land de Renània del Nord-Westfàlia, Ralf Jäger. Ningú s'explica que no demanessin reforços, en una nit en què al país sencer, com a bona part d'Europa, s'estava en alerta pel temor d'atemptats del terrorisme islàmic. Ningú entén per què no es va reaccionar en veure aquella concentració d'homes, beguts o no, nord-africans o no, a Colònia. Encara menys que l'endemà, com ha sortit ara a la llum, el comunicat policial de Colònia descrivís com a “tranquil·la” la nit de cap d'any i com a “bona” l'actuació de les forces de seguretat del país.

Suècia va tapar agressions sexuals

Suècia ha obert una investigació sobre un cas d'agressions sexuals a càrrec d'un suposat grup de joves immigrants l'estiu passat durant un festival juvenil a Estocolm, uns fets que la policia va amagar. Segons el Dagens Nyheter, el principal diari del país, informes interns del cap de la policia d'Estocolm ja avisaven de nombrosos episodis d'aquesta mena durant el festival We are Sthlm, que havien tingut lloc també l'any passat. Els informes parlaven de joves que tocaven i magrejaven noies, uns episodis que van anar augmentant i que es van atribuir a una quinzena de refugiats afganesos que formaven part d'una banda. Segons el Dagens Nyheter, les autoritats policials van ocultar els fets per evitar que afavorissin Demòcrates de Suècia, partit ultradretà i el tercer més votat al país. El primer ministre Stefan Löfven va lamentar ahir la “doble traïció” a les noies per no haver investigat els fets.

En cualquier estantería

Edició crítica del ‘Mein Kampf'

Un Hitler de regal

 

 

 

Gemma C. Serra - Berlín

 

“No hi veig la notícia ni la necessitat. Jo he tingut el meu Mein Kampf des de sempre al prestatge de la llibreria de casa. Mai no ha estat prohibit, ningú no em va demanar mai que el retirés, ni els aliats durant l'ocupació. Tampoc cap dels meus fills no ha tingut mai cap interès a llegir-lo”, explica Ingrid Pescher, de 89 anys, veïna d'Oberhausen-Könighardt, un de tants extraradis de Rin del Nord. Acaba d'escoltar al Tageschau –l'informatiu de la televisió pública Ard– la notícia de la reedició de l'ideari d'Adolf Hitler, per primer cop en 70 anys. I també la recomanació de la ministra de Cultura, Johanna Wanka, que es llegeixi a les escoles. L'objectiu és que els nois d'avui no perdin de vista la monstruositat del pensament nazi i com aquella ideologia es va plasmar en la maquinària que va fer possible l'Holocaust.

“Tots en teníemun a casa. Després de la guerra el vam amagar o hi vam conviure sense problemes”

Es tracta d'una edició comentada, que multiplica per dos les 800 pàgines de l'original, ja que cada plana del text del Führer va acompanyada d'una altra, contextualitzadora, amb un total de 3.500 comentaris. “Un altre absurd: el lector que ho vulgui saltarà el comentari. O s'avorrirà de llegir”, sentencia Pescher, que presumeix de devorar tota mena de llibres i es considera una lectora intel·ligent.
La reedició comentada del Mein Kampf surt a la venda demà a Alemanya, coincidint amb la fi del bloqueig que durant els darrers 70 anys ha imposat el land de Baviera al text. Un equip d'experts de l'Institut d'Història Contemporània (IfZ) de Munic s'ha encarregat de preparar-ne els comentaris, tasca que els ha ocupat sis anys i que vol explicar la monstruositat de l'ideari nazi a les generacions actuals.
“A l'època nazi tots en teníem un al prestatge. Alguns el van amagar, per por, després de la guerra. D'altres hi hem conviscut sense problemes”, continua aquesta ciutadana alemanya, que no recorda qui el va comprar, a casa seva, o si potser el van rebre de regal. “Era un obsequi habitual”, diu. Els nou milions d'exemplars que es van vendre des de l'arribada de Hitler al poder, el 1933, fins a la capitulació del Tercer Reich continuen repartits entre prestatges com el seu, més o menys a la vista, o han estat adquirits per camins diversos per vells nazis nostàlgics o neonazis d'arreu del món. Qui s'entreté a buscar-ne un exemplar, amb la finalitat que sigui, en pot trobar sense grans entrebancs a llibreries de vell i també és relativament fàcil baixar-se'l per Internet. Una mica de raó sembla tenir aquesta ciutadana alemanya en estranyar-se de la notícia. La nova edició, amb una tirada de menys de 4.000 exemplars, es posarà a la venda per 59 euros. Està destinada a ser una mena de sensació de la temporada, tot i que la intenció de l'IfZ –l'editorial del llibre– no és convertir-la en un best-seller, explica Christian Hartmann, historiador i director de l'equip d'experts de la institució.“És una obra nascuda del fracàs, escrita des de la presó per un Hitler a qui havien desmantellat el seu primer intent colpista, a Munic”, continua. Des de la seva cel·la de la penitenciaria de Landsberg, a Baviera, va escriure un pamflet en què deixa clars quins són els enemics que cal eliminar –els jueus i els comunistes–, quina és la seva ambició política –guanyar per a Alemanya Lebensraum, espai vital– i també la disposició a envair Europa. La primera edició, el 1926, es va vendre amb comptagotes. Ni tan sols l'impacte posterior del Partit Nacional Socialista va anar acompanyat d'un gran èxit editorial. Fins que l'ideari nazi no va esdevenir una mena de doctrina d'Estat, a partir de 1933, no va arribar de manera massiva als prestatges dels alemanys, fossin o no militants convençuts.

Drets de Baviera

El desbloqueig de la reedició és fruit de les lleis alemanyes sobre els drets d'autor. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril del 1945 al seu búnquer de Berlín. No tenia fills ni altres hereus legals, de manera que el dipositari d'aquests drets va ser, per decisió dels aliats, Baviera. En 70 anys, els governs del land van optar per mantenir la prohibició de reeditar el Mein Kampf. Ara s'ha decidit que qualsevol reedició ha d'anar acompanyada de comentaris que el contextualitzin. Un cop aixecat el bloqueig, Alemanya vol assegurar-se que les seves llibreries no es convertiran en aparell difusor d'objectes de culte neonazis. Alemanya és una democràcia madura on, a diferència d'altres països europeus, la ultradreta no hi ha fet peu com a formació parlamentària a escala federal. No ha entrat al Bundestag, cosa que no vol dir que no hi hagi un teixit propici a aquesta ideologia, com ho demostren les més de 200 camaraderies locals repartides pel país.
“Hitler recollia en el seu llibre part del pensament antisemita i nacionalista de l'època i l'enfocava des d'una perspectiva ordenada, criminal i perversa”, advertia Hartmann en una trobada amb corresponsals estrangers. Ni la democràcia més ben blindada contra la ultradreta pot permetre's jugar amb aquestes teories. Menys encara al país d'on va partir l'Holocaust. Una cosa és no retirar del prestatge el Mein Kampf original que ningú no recorda –o no vol recordar– d'on va treure. L'altra, convertir-lo en regal, a l'aparador d'una llibreria.

Demasiadas películas

Una amenaça d'atemptat gihadista imminent dispara l'alarma a Munic

Gemma C. Serra - Berlín

Dues estacions de trens evacuades –la central de Munic i la de la barriada de Pasing– i sota el setge policial, mentre a la resta de la capital bavaresa es vivia un ambient semblant al de Berlín la nit de Cap d'Any: batalla campal de focs artificials i coets, sigui a les festes organitzades a qualsevol cantonada, llançats per ciutadans de qualsevol edat i condició, abraçades i xampany. En primer lloc, perquè en el moment d'activar-se l'alarma per un possible atemptat terrorista –cap a les onze de la nit–, qui més qui menys ja era al carrer. En segon lloc, perquè la consigna actual, copiada dels francesos des dels atemptats del 13 de novembre, és no deixar-se robar el dret a la festa ni la llibertat de moviment.

Munic es va col·locar la nit de Cap d'Any en l'òrbita de les ciutats europees directament amenaçades pel terrorisme islàmic, en rebre's informacions dels serveis secrets francesos sobre un presumpte escamot de cinc o set sospitosos –sirians i iraquians– preparat per actuar. L'estació central que, mesos enrere, es va convertir en un campament improvisat de desenes de milers de refugiats, passava a ser un recinte fantasma, entre patrulles de policies armats com en un estat d'emergència.
Les explicacions, ahir, tant de les autoritats bavareses com del ministre d'Interior d'Angela Merkel, Thomas de Maizière, recordaven les de l'endemà del dia en què va desallotjar in extremis l'estadi de futbol de Hannover on havia de jugar Holanda contra Alemanya, en presència de la cancellera i 48 hores després dels atemptats parisencs. Hi havia informacions fiables i es va optar pel que semblava més responsable: activar l'alarma.

En el cas de Munic, es tenien fins i tot els noms i cognoms dels presumptes terroristes, vinculats a Estat Islàmic. Però no se sap ni tan sols si són reals o falsos, va admetre el cap de la policia de Munic, Hubertus Andrä. No s'ha aconseguit localitzar els sospitosos i encara menys se sap si són a Alemanya. Però cap al migdia es va reduir el nivell d'alerta, en considerar que no hi havia un perill imminent.
El dilema sobre quan actuar és la constant amb què es troben les autoritats dels països occidentals situats en el punt de mira d'Estat Islàmic. Alemanya ho és per partida doble, com a principal país d'acollida de refugiats i com a membre de la coalició internacional que combat EI a Síria.
L'alarma de Munic va coincidir amb els preparatius de la convenció que la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) obrirà la setmana vinent. La cúpula del partit dretà, agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, hi anirà amb una sèrie de propostes per tancar l'aixeta a l'acollida de refugiats i obligar els qui vulguin quedar-se al país a demostrar “voluntat d'integració”. La CSU manté un estira-i-arronsa constant contra Merkel, que responsabilitza de l'arribada del milió llarg de peticionaris d'asil que ha rebut el 2015 el país, la majoria dels quals entren per Baviera. L'alerta de Cap d'Any a Munic reforça el seu argument que cal tenir un control rigorós sobre aquests contingents, entre els quals poden haver-se camuflat presumpte terroristes.