Merkel es refugia a Turquia
Ni se sent sola ni té por d'acostar-se massa a Turquia, el país al qual, fins ara, Angela Merkel negava una perspectiva propera d'ingressar a la Unió Europea (UE). La cancellera va aplacar ahir amb una sola frase –“No, no em sento sola”– la possibilitat d'un possible aïllament enmig de la crisi dels refugiats, que tantes crítiques li costen a casa i tan pocs amics li donen a la resta d'Europa. I amb una altra frase –“Turquia rebrà els 3.000 milions compromesos”– va voler donar per fet que la Comissió Europea pagarà a Ankara els fons acordats, a canvi de millorar les condicions de vida dels dos milions i mig de refugiats sirians que té a casa. De moment, aquestes millores no s'han vist, i Brussel·les no fa senyals per pagar. Però la cancellera es veu amb cor de garantir que aquests problemes, si més no, es resoldran en la cimera de la Unió Europea del febrer.
Les dues frases, pronunciades davant del primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, van il·lustrar, per molt que digués el contrari, la solitud de la líder alemanya davant l'arribada incessant de peticionaris d'asil a Europa, amb el seu país com a destí prioritari. El fet que altres membres de la UE –com Àustria, Dinamarca i Suècia– hagin aixecat barreres per acollir-los no fa sinó augmentar l'allau cap a Alemanya dels que arriben a territori comunitari a través Turquia. La solució ha de ser, segons Merkel, fer que no surtin d'aquest país, encara que sigui amb aquestes promeses.
Davatoglu es va comportar com l'amic que Merkel necessita i va agrair el “gest humanitari històric” que està fent la cancellera. Però era evident que el primer ministre turc portava en cartera la demanda dels 3.000 milions compromesos per Brussel·les, a canvi de la seva “contribució” a buscar una solució per a la crisi dels refugiats. “Ningú no pot esperar que Turquia carregui amb tot el pes”, va avisar, perquè els campaments turcs es troben totalment desbordats.
A Davutoglu l'esperava a la cancelleria no només una Merkel necessitada d'amics i d'alliberar el pes de la crisi dels refugiats que ara suporta Alemanya entre el conjunt de la UE, sinó que també s'hi va trobar grups de manifestants kurds i alemanys. Les seves protestes clamaven tant contra la repressió a Turquia als mitjans de comunicació crítics com contra l'ofensiva turca empresa des de finals de l'any passat contra el clandestí Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Merkel només hi va incidir de passada. “És important reprendre un proces polític per resoldre la qüestió kurda”, va dir. I, sí, en la seva conversa amb el visitant turc es va parlar de la situació dels mitjans de comunicació. Davatoglu, com el seu president, Recep Tayyip Erdogan, és clar a l'hora d'assegurar que la seva opció davant el PKK és la militar, per molt que l'ofensiva actual ja hagi provocat, segons ONG locals turques, centenars de morts civils. Però Merkel necessita un aliat, costi el que costi. Les crítiques internes i la caiguda de popularitat de Merkel són temes molt presents a Alemanya. Merkel insisteix, dia rere dia, que no es desviarà de la seva línia i que no marcarà xifres a l'entrada de refugiats.
La cancellera sembla decidida, també, a plantar cara als sondejos adversos enmig de la crisi. “Angie”, com se l'anomena en els mítings electorals, agafarà les regnes de la campanya de cara a les eleccions regionals del març, que, teòricament, podrien precipitar un canvi de rumb en la seva política de refugiats. Fins a vint actes de campanya ha organitzat la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb la presència de la cancellera. La líder de la primera economia de la UE encabirà a la seva agenda interna, europea i multilateral aquests vint actes per a les regionals, que se celebren el dia 13 de març a Baden-Württemberg, Saxònia-Anhalt i Renània-Palatinat. L'enemic de Merkel no és el Partit Socialdemòcrata, el seu soci a escala federal.
El malson per a la cancellera és l'euroescèptica Alternativa per Alemanya (AfD), sense perspectives d'entrar en cap govern regional, però que aspira a una victòria moral empesa pel vot de càstig a la gestió de la crisi dels refugiats. Els sondejos li pronostiquen entre un 9% i un 11% dels vots.