Merkel respon a l'escàndol de Colònia amb expulsions

Qualsevol condemnat amb sentència ferma podrà ser expulsat

Gemma C. Serra - Berlín

Qualsevol estranger a Alemanya, peticionari o no d'asil, podrà ser sotmès a un procés d'expulsió si ha estat condemnat per algun tipus de delicte sexual, contra la vida o la integritat física d'una persona o fins i tot contra la propietat privada –en aquest cas, si es tracta de robatoris amb reincidència, no d'una acció puntual–. Aquesta serà la norma, a partir d'ara, a la primera potència europea, amb 81 milions d'habitants, dels quals 8,2 milions són estrangers –segons dades oficials de principis del 2015–, sense comptar el milió llarg de refugiats que han arribat en els últims dotze mesos.
La mesura va ser anunciada pel ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Angela Merkel, i el de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Amb això es va donar format de resposta sorgida i assumida per tota la gran coalició alemanya, enmig de l'alarma política i social derivada dels abusos sexuals massius de la nit de Cap d'Any a Colònia.
Fins ara només se sap que entre la trentena de sospitosos identificats com a presumptes autors hi ha dinou “estrangers”, procedents del nord d'Àfrica –el Marroc i Algèria–, i també uns deu peticionaris d'asil. No se sap –o no ha transcendit– si a aquests darrers se'ls imputen robatoris o abusos sexuals. El nombre de denúncies puja dia a dia –650 fins ahir–, tot i que tampoc no és clar quantes d'aquestes corresponen a delictes pròpiament sexuals. El caos entorn dels fets de la nit de Cap d'Any és comparable al desgavell de l'actuació policial d'aquella nit, en què es va deixar fer al miler d'homes concentrats a l'estació, borratxos i equipats amb material pirotècnic, mentre desenes de dones eren víctimes d'atacs sexuals que, en el millor dels casos, acabaven amb el robatori del telèfon mòbil o la targeta de crèdit. Per a dues de les víctimes va significar violació.
El caos va arribar a una dimensió tal que si s'aconseguís obrir sumari contra els presumptes responsables costa creure que se'n poguessin derivar sentències fermes i, més endavant, els pertinents processos d'expulsió. El cas de Colònia, a més, no és únic. En paral·lel s'han anat descobrint situacions semblants a Hamburg i altres ciutats alemanyes. La mateixa nit de Cap d'Any o en altres concentracions massives, enmig de situacions confuses o eufòriques.
És com si, de cop, els responsables polítics a escala de poders locals, regionals o nacionals haguessin volgut tapar la realitat de la indefensió de la dona en una societat dita civilitzada com l'alemanya. I que tampoc no s'haguessin decidit a explicar que es tracta d'actes comesos principalment per immigrants –no necessàriament refugiats acabats d'arribar– per por de crear una situació explosiva.
El polvorí va fer un primer esclat el cap de setmana en forma d'atacs d'ultradretans violents contra estrangers. N'hi va haver un altre, dilluns a la nit, a Leipzig, amb els disturbis protagonitzats per 250 ultres, coincidint amb la manifestació islamòfoba dels simpatitzants de Pegida, aquest cop protagonitzada per pancartes al·lusives als estrangers “abusadors”. Els missatges d'advertència contra la instrumentalització dels fets de Colònia s'han succeït a escala alemanya o de la UE. Però la situació és altament explosiva, també a escala política, amb Merkel –una dona– com a probable víctima.