jueves, 21 de enero de 2016

La Obergrenze bávara


Merkel insisteix que no imposarà límits a l'arribada de refugiats


Pressionen la cancellera perquè restringeixi l'acollida de sol.licitants d'asil


El límit que, segons els bavaresos, hauria de posar Alemanya són 200.000 refugiats per any. Aquesta era la reclamació ahir dels diputats de la CSU, tancats al seu balneari sota la neu. Merkel sabia el que l'esperava, després que els mitjans alemanys haguessin filtrat una carta d'entre 40 i 100 diputats de les seves files en què se li insistia en aquesta direcció.
Alemanya necessita “una solució europea”, va dir Merkel, molt en la línia del que ha reclamat des de fa mesos, sense que de moment ningú entre els seus habitualment dòcils socis europeus li hagi fet cas. No té sentit tancar una frontera, perquè el problema es traspassa a un altre país. D'un tap es passa al següent, mentre continua arribant gent desesperada a Europa.
Més morts a Lesbos
La primera economia europea se sent comprimida entre les restriccions frontereres de Dinamarca –pel que fa als refugiats que volen arribar a Suècia–i els límits que imposarà Àustria. Les notícies que arriben des de les fronteres exteriors –Grècia– no permeten pensar en un alleujament de la situació.
Una dona de 35 anys i un nen de cinc van morir d'hipotèrmia a l'illa grega de Lesbos ahir mateix, en un nou capítol de la tragèdia diària que amenaça els qui tracten de passar a Europa des de Turquia. Cada dia arriben a les costes gregues més d'un miler de refugiats, fins a un total de 31.200 des que va començar l'any 2016.
Baviera no suporta el pes d'aquestes morts diàries. Però sí que afronta un flux diari d'entre 4.000 i 5.000 refugiats que entren a Alemanya pel seu territori. Cada cop que a Merkel li arriben les exigències dels seus socis ella respon amb la fórmula de la “solució europea”.
La cancellera anirà al pròxim Consell Europeu, a mitjan febrer, amb aquesta reivindicació. Abans, però, es trobarà aquest divendres a Berlín amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb qui, fins ara, ha trobat molta més disposició a assumir els refugiats dins el seu territori –a canvi de milers de milions d'euros i suport polític– que entre els seus teòrics aliats europeus.