Àustria esquiva l'extrema dreta
Viena i el previsor vot per correu -900.000 d'un total de sis milions d'electors van optar per aquest format- van salvar Europa d'haver de veure assumir la presidència austríaca un capdavanter de l'extrema dreta. Si diumenge encara es parlava d'empat tècnic entre el progressista Alexander van der Bellen i el candidat de la xenòfoba FPÖ, Norbert Hofer, ahir la balança es va decantar a favor del candidat presentat com un antídot contra els ultres.
Va ser amb un avantatge mínim (d'un 50,3 %), però suficient per capgirar els sondejos, que presentaven Hofer com a favorit.
La presidència austríaca no té funcions executives. Era clar, però, que les formacions ultradretanes de tot Europa -des del Front National francès fins als seus agermanats holandesos i escandinaus- es miraven els comicis austríacs com una catapulta en el context d'empenta que viuen en bona part del territori de la Unió Europea (UE).
Van ser només 31.000 vots els que van estalviar un nou ensurt a la vella Europa, procedents del recompte final dels escrutinis a la capital i sobretot del vot per correu.
Que un nombre tan generós de votants es decantessin per aquesta forma de vot avançat respon a una tendència creixent a bona part de l'Europa central, cada cop més mandrosa a l'hora de sacrificar el diumenge per anar a votar. Però també als senyals d'avís llançats des de tot l'arc parlamentari, menys de l'FPÖ, òbviament, per evitar una victòria dels ultres a Àustria.
Van der Bellen, exlíder d'Els Verds que encara té el suport d'aquest partit minoritari, va passar per sobre dels candidats dels dos grans partits, que havien quedat fora de la segona ronda -els socialdemòcrates i els populars, membres de la gran coalició de govern austríaca.
Al final, Van der Bellen, un economista de 72 anys, ha representat l'única alternativa al que hauria estat el primer president ultradretà de l'Europa occidental i, per si això fos poc, en un dels països, juntament amb França, on l'extremisme de dretes ha anat mostrant el seu rostre xenòfob des de molt abans que es precipités el vot de protesta contra els refugiats.
L'FPÖ no és un dels partits nous i sense estructures sòlides que tot just estan improvisant el seu discurs. És una formació amb experiència de govern, revitalitzada ara amb el rebuig a l'arribada de refugiats, després de l'aparent agonia en què havia quedat enfonsada anys després de la mort del seu carismàtic i controvertit líder, Jörg Haider, el 2008.
De tota manera, el mapa polític d'Àustria no és precisament tranquil·litzador per a les grans formacions. Els socialdemòcrates i els conservadors van quedar defenestrats, amb percentatges que no van passar de l'11% en la primera ronda de les presidencials. La gran coalició, que ara lidera Christian Kern (després de la dimissió setmanes enrere del canceller i líder socialdemòcrata Werner Faymann), ho té difícil per recuperar l'electorat amb vista a les properes eleccions generals.
Hofer va admetre la derrota per la mínima contra Van der Bellen, que té un perfil destinat a mantenir-se en la tradició de president gairebé neutral. Això deixa l'FPÖ en una posició forta, gairebé com a guanyador moral d'unes presidencials en què la por per l'ascens dels ultres va ser el factor determinant, reflectida en una mobilització que es va traduir en més d'un 71% de participació. Un percentatge significativament alt, en comparació del 68,5% de la primera volta i, encara més, del 53,5% de les eleccions anteriors, el 2010.
El populisme alemany mira a Viena
A Berlín, els grans partits van respirar alleujats, amb la sensació d'haver salvat els mobles, amb la victòria del respectable Alexander van der Bellen al país on va néixer Adolf Hitler. Mentrestant, l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), que aglutina el vot xenòfob i el populisme dretà, es va apressar a donar per enterrat el bipartidisme.
"És la fi d'una era", deia ahir la líder de la formació, Frauke Petry, malgrat que el partit austríac FPÖ no va aconseguir col·locar el seu candidat com a cap d'estat. Petry es va presentar de nou com a representant de l'Alemanya moderna i alhora defensora dels seus senyals d'identitat davant l'amenaça que suposa, segons ella, l'islam. Una hora de reunió amb el Consell dels Musulmans va servir per donar per trencat l'intent de diàleg amb un col·lectiu que AfD veu com "importador" del radicalisme.
Des del col·lectiu musulmà, per contra, s'insistia que l'arribada d'AfD a la política alemany representa, per primer cop des de la fi del nazisme, "una amenaça contra la llibertat religiosa", principi establert en la Constitució alemanya.