Hofer, a un pas de la victòria
El líder ultradretá venç l'independent Van der Bellen en les presidencials austríaques en espera del vot per correu, que se sabrà avui
L'elecció més disputada en la història de les presidencials austríaques es decidirà en la pròrroga: el candidat de la formació ultradretana FPÖ, Norbert Hofer, el nou rostre d'aquesta formació xenòfoba, va quedar un pèl per sobre de l'independent Alexander van der Bellen, que es presentava amb el suport d'Els Verds per obtenir la presidència del país. El resultat es va decantar amb un 51,9% lleugerament a favor de Hofer. 144.006 vots per sobre del seu rival li donen un marge estret que el posa a un pas de la victòria, però l'alt percentatge de ciutadans que opten pel vot per correu (900.000, en un país amb sis milions d'electors) fa impossible donar l'elecció per decidida. En espera, doncs, del recompte del vot per correu, el resultat final se sabrà avui.
La d'ahir era una segona volta en unes presidencials molt polaritzades,
ja que els sondejos assenyalaven Hofer com a favorit, fet que col·locaria un ultradretà com a cap d'estat per primer cop en un país de l'Europa occidental. Van der Bellen, un tranquil economista de 72 anys, era l'encarregat d'evitar l'ascens al poder d'aquest ambiciós i dinàmic Hofer, de 45 anys, propulsat cap a la presidència amb el lema Àustria, primer per als austríacs.
Hofer ha deixat clar en la campanya que pensa donar al seu càrrec una funció que anirà més enllà del mer paper representatiu que tradicionalment ha tingut la presidència d'Àustria, país on les funcions executives corresponen al canceller. El seu cavall de batalla ha estat el rebuig als refugiats, que, pel seu partit, és essencialment per motius econòmics. I ha vinculat l'arribada dels demandants d'asil amb l'augment de la criminalitat. En realitat, Hofer ha fet equilibris per no caure en una islamofòbia oberta, sense estar-se d'al·ludir al problema que representa, segons ell, l'arribada de refugiats procedents “d'altres cultures i religions” per a la societat austríaca. De tota manera, se'l considera un moderat si se'l compara amb el discurs xenòfob de l'ala més radical de l'FPÖ.
La segona volta de les presidencials austríaques celebrada ahir va ser atípica, ja que per primera vegada en la història d'aquest país centreeuropeu no hi havia cap dels dos partits tradicionals en la lluita per la plaça de cap d'estat. Ni els conservadors de l'ÖVP ni els socialdemòcrates de l'SPÖ van poder passar a la segona volta. D'aquesta manera, Àustria esdevé el mirall de la situació política que es viu a bona part d'Europa: erosió de les formacions tradicionals i del bipartidisme establert, d'una banda, i empenta dels extremistes, especialment des de l'òptica ultradretana, per l'altra.
Que un independent, proper a l'ecologisme, fos el contracandidat al populisme de l'FPÖ, i ho fos sense una plataforma política clara, il·lustra també els canvis en l'organigrama polític que viu el nucli dur de la Unió Europea.
La clatellada de la primera volta havia estat molt dura per a l'SPÖ (que no va passar de l'11% dels vots) i es va traduir en la dimissió, dues setmanes després de la primera ronda, del canceller i cap del partit, Werner Faymann. Els socialdemòcrates han buscat un relleu ràpid en el lideratge amb l'elecció de Christian Kern com a nou cap del govern. Però, per damunt dels efectes interns en la política austríaca d'aquesta mena de remei exprés davant de la gran coalició, és evident que la crisi dels refugiats ha donat ales al discurs xenòfob de l'FPÖ.
La ultradreta austríaca experimenta una revifalla semblant a la del Front National francès com no recordava aquest partit austríac des de temps del carismàtic Jörg Haider. El partit xenòfob s'ha refet de les sotragades internes, dels intents aleshores del conjunt de la Unió Europea per aïllar-lo i de la crisi de lideratge en què va quedar des de la mort de Haider, l'any 2008, quan conduïa de matinada, alcoholitzat, i doblant la velocitat permesa.
La formació ha pujat com l'escuma, en paral·lel al desgast del bipartidisme austríac. I, en comptes de trobar-se amb les resistències de la resta de la Unió Europea, veu com cada vegada està més agermanat amb altres veïns de l'Europa xenòfoba.