El pequeño Estambul del Bundestag
Berlín desafia Erdogan
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Va ser com un crit d'independència des del Bundestag (la cambra baixa alemanya). Amb només un vot en contra i una abstenció, entre els més de 600 diputats del Parlament de Berlín, es va aprovar la resolució que reconeix com a genocidi les matances dels armenis i altres minories cristianes entre el 1915 i el 1917. Gairebé sense esperar-ne el resultat, des d'Ankara n'arribava la reacció: primer es va cridar a consultes l'ambaixador a Berlín, que havia assistit a la sessió parlamentària; després, des del Ministeri d'Afers Estrangers turc es qualificava la decisió parlamentària alemanya d'islamòfoba i antiturca. Dos qualificatius forts per a un país on viuen 3,5 milions de ciutadans d'origen turc i quatre milions de musulmans. A sobre, es va voler emparentar així una declaració simbòlica i de contingut històric amb els estralls de la nova ultradreta alemanya, clarament islamòfoba i, de moment, sense escons al Parlament federal.
Pel Bundestag, l'aprovació gairebé unànime tenia aquest punt de proclamació sobirana. Tothom a la cambra era plenament conscient que la resolució, consensuada entre els opositors Verds i els conservadors de Merkel, topava directament amb l'interès de la cancellera de mantenir viu l'acord amb Turquia per frenar l'arribada de refugiats a territori comunitari –i sobretot
a Alemanya, país que el 2015 va rebre 1,1 milions de peticionaris d'asil.
Que faci més de cent anys de l'inici de les expulsions i matances dels armenis i que el genocidi fos comès per un imperi que
ja no existeix –l'otomà– no vol dir res per al president Recep Tayyip Erdogan. Turquia, l'estat hereu d'aquell imperi, no admet la paraulagenocidi aplicada a les morts d'entre 800.000 i 1,5 milions d'armenis. Abans que el Bundestag, estats com el francès, Rússia, Suècia, Holanda i Suïssa, a més del Parlament Europeu, el papa Francesc i el mateix president alemany, Joachim Gauck, ja havien emprat el terme genocidi aplicat al destí dels armenis. Però això tampoc no va calmar Erdogan. Pel president turc, que l'Alemanya de Merkel s'hagi atrevit a fer aquest pas és una bufetada.
En el text es deixa constància de la coresponsabilitat alemanya en aquell genocidi –era país aliat de l'imperi i el seu cos diplomàtic estava al cas dels plans contra els armenis–. Aquest mea culpa de l'Alemanya d'avui no sembla suficient per alleugerir el conflicte bilateral. Al contrari. També aquest factor s'interpretava com una ofensa a Turquia, país que nega el genocidi planificat.
Merkel, en una conferència de premsa amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va mirar de girar full afirmant que les relacions bilaterals són fortes i estan per damunt de diferències puntuals. Stoltenberg, de visita a Berlín, li va donar un cop de mà recordant que Turquia és membre de l'OTAN i expressant la confiança en un acostament entre Ankara i Armènia. Que Erdogan reaccionaria malament era més que previsible. Feia dies que enviava missatges dissuasius. Si es tracta o no d'una escenificació, en el context de les seves expansions autoritàries, es veurà més endavant, probablement en la cimera de l'OTAN a Varsòvia, el juliol vinent.