La ultradreta austríaca impugna l'elecció que va perdre per la mínima
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La ultradreta austríaca no accepta veure's apartada d'una presidència que creia guanyada i que va acabar en mans d'un exlíder dels Verds, Alexander van der Bellen. Dues setmanes i mitja després de la segona volta presidencial, que va guanyar per 30.863 vots d'avantatge el candidat progressista i alternatiu, el president del Partit Liberal (FPÖ), Heinz Christian Strache, va impugnar ahir els comicis en què havia sortit derrotat el seu candidat, Norbert Hofer.“No és que no sapiguem perdre, és que cal fer valer els fonaments de la democràcia”, va dir Strache. El seu argument són les presumptes irregularitats o els errors que, segons els seus càlculs, es van poder produir en més de mig milió de vots, del total de 900.000 paperetes dipositades al correu.
Cal recordar que aquesta modalitat de vot avançat va donar la victòria a Van der Bellen, un candidat que va arribar a la segona volta gràcies a la desfeta de les dues formacions de la gran coalició de govern: conservadors i socialdemòcrates. Els dos partits que tradicionalment s'han alternat el poder a Àustria van quedar ensorrats en l'11% en la primera volta presidencial, a mitjan abril. Hofer va ser el guanyador d'aquella volta, amb un 35,3%; Van der Bellen va quedar segon, amb un 21,3%. L'ultradretà va entrar a la segona volta com a clar favorit.
La nit electoral, Hofer es va ficar al llit amb un empat lleugerament decantat a favor seu –un 51,9%–. L'endemà, el recompte del vot per correu va invertir la tendència a favor del candidat progressista. Era de preveure que Hofer, un líder ambiciós de 45 anys, en la línia del fundador del partit xenòfob, Jörg Haider –mort el 2008 en un accident de cotxe–, no encaixaria la derrota. El càrrec de cap d'estat d'Àustria és representatiu. Però col·locar un dels seus en aquesta posició hauria esperonat el conjunt de la dreta radical emergent a tota Europa.
Els 30.863 vots d'avantatge de Van der Bellen son el 0,6% del total de paperetes dipositades, en un país amb uns sis milions d'electors. La por d'una victòria ultra va mobilitzar l'electorat no extremista a favor d'un candidat de tarannà inofensiu.
L'FPÖ denuncia que en el recompte del vot per correu va intervenir-hi personal no autoritzat. Argumenta també, en un plec de 150 pàgines, que en aquesta modalitat de votació avançada i domèstica no hi pot haver garantia absoluta de privacitat ni de qui col·loca la papereta dins el sobre. Hi ha, per tant, moltes possibilitats que hagin intervingut o influït en el vot aliè menors de 16 anys, l'edat mínima per votar. O fins i tot persones sense la nacionalitat austríaca.
Unió dretana Viena-Berlín
La nova dreta radical d'Alternativa per Alemanya (AfD) busca agermanar-se amb els veïns més experimentats d'Àustria. Aquest partit emergent alemany, de poc més de tres anys de vida, va anunciar ahir una “cimera” entre els pics de Garmisch-Partenkirchen, a Baviera. Serà demà, divendres, amb la líder d'AfD, la mediàtica Frauke Petry, i el líder de l'FPÖ, Hans-Christian Strache. L'objectiu és “analitzar la situació política d'Alemanya i d'Àustria”. L'extremisme busca la unió i el primer pas el farà a Baviera, el land on des de fa dècades governa la Unió Socialcristiana (CSU), aliat regional de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i que, fins ara, ha sentenciat que al seu territori no hi ha espai per a ningú més a la seva dreta.