Orbán i el bavarès Seehofer fan pinya contra Merkel
Viktor Orbán va proclamar ahir davant del líder de Baviera, Horst Seehofer, una mena de “germanor d'armes” –en terminologia del primer ministre hongarès–, fonamentada en l'interès comú dels dos polítics per frenar l'arribada de refugiats i, també, per presentar resistència a Angela Merkel. “Cal tancar les fronteres per evitar que es produeixi un canvi demogràfic”, va dir Orbán, rebut a Munic com un amic de la casa. Frenar l'arribada d'immigrants és una “obligació ètica”, li va respondre Seehofer, primer ministre bavarès i líder de la CSU, el partit oficialment agermanat amb la CDU de Merkel, però des de fa mesos en línia de confrontació amb la cancellera federal.
La cita tenia com a pretext el 60è aniversari de l'aixecament d'Hongria contra els soviètics. La qüestió històrica era secundària. En realitat, era una nova escenificació de la bufetada conjunta dels dos líders, el bavarès i l'hongarès, contra l'acollida de refugiats. Seehofer defensa amb passió la imposició d'un límit a l'arribada de sol·licitants d'asil –200.000 per any, d'acord amb el model austríac–, en contra del parer de Merkel. Orbán rebutja també amb passió el sistema de repartiment per quotes entre els socis de la UE d'aquests contingents, que tan insistentment reclama la cancellera. L'abraçada entre els dos enemics de Merkel –Seehofer, a escala alemanya; Orbán, a escala de la UE– era reincident. Al març, el líder bavarès va anar a Budapest com a convidat il·lustre delpremier hongarès. Li tornava així la visita, després que un any enrere s'haguessin trobat tots dos a Baviera, en els moments més crítics de la crisi dels refugiats.
Seehofer no només s'acosta perillosament a Orbán, sinó que damunt també ha estat aliat polític i convidat reincident de Putin. El president rus i la cancellera no s'han reunit ni a Alemanya ni a Rússia des de l'annexió de Crimea a Rússia. Justament aquests dies es parlava insistentment a Berlín d'una possible cimera a la capital alemanya de l'anomenat “format Normandia” –entre els líders d'Alemanya, Rússia, França i Ucraïna– per mirar de desencallar la recerca de solucions al conflicte de l'est ucraïnès. Des de Moscou s'havia fins i tot fixat una data –demà–, però l'altre gran focus de tensió internacional, Síria, ha fet que no es confirmés.
A Seehofer no sembla que li faci por ballar amb l'enemic. Sobretot si és el de Merkel. Forma part de la seva manera d'entendre l'estira-i-arronsa constant que manté amb la cancellera des de l'inici de la crisi migratòria. Un cop més, l'oposició bavaresa era ahir més a prop de Merkel que no pas el líder de la teòrica força agermanada de la cancellera. “La presència d'Orbán fereix la dignitat del Parlament de Baviera”, va denunciar el líder socialdemòcrata a la cambra regional. Les crítiques es van repetir entre la resta de l'oposició. Des de Berlín, hi havia un silenci sepulcral. Potser perquè la cancellera s'ha resignat a les periòdiques reunions “conspiratives” dels bavaresos.
El llop ronda per casa
Horst Seehofer havia deixat “obert” fins ara si donaria suport a una candidatura de Merkel a la reelecció, en cas de presentar-se de nou a les generals del 2017. El cap de setmana va deixar caure la possibilitat de deixar els càrrecs a Munic i traslladar-se a Berlín, cosa que es pot entendre com una “amenaça” de presentar una candidatura pròpia. És a dir, lliurar batalla des de la capital federal a Merkel, que de moment no ha definit tampoc si pensa aspirar al que seria un quart mandat, en part perquè no té garantit el suport bavarès. Des de fa dècades, la CDU de Merkel i la CSU de Baviera, com a formacions agermanades, no es fan la competència a les urnes, sinó que pacten candidatures conjuntes. Trencar aquesta dinàmica seria un sisme en l'organigrama polític alemany. O, també, una resposta a l'empenta de la ultradreta, en forma de gir dretà autòcton, des de Baviera, contra la línia de Berlín.