Merkel busca el desglaç amb Putin enmig de l'horror sirià
“No podem esperar cap miracle. Però parlar sempre és important, fins i tot quan les diferències de parer són grans”, va afirmar ahir Angela Merkel, poc després que el seu portaveu, Steffen Seibert, anunciés una cimera que feia dies que voltava en les agendes oficioses. La trobada serà avui, amb el president Vladímir Putin, el francès François Hollande i l'ucraïnès Petró Poroixenko. El tema formal: la recerca d'una solució al conflicte ucraïnès. Evidentment, però, Merkel i Hollande aprofitaran l'avinentesa per parlar amb Putin de la guerra a Síria i del drama d'Alep, reconeixia la cancellera.
“La situació és més desastrosa que mai, des del punt de vista humanitari. Tenim bombardejos sirians i russos sobre civils, hospitals i metges”, va respondre, a una pregunta sobre les expectatives de la cimera, en una conferència de premsa conjunta amb el president del Panamà, Juan Manuel Varela, de visita oficial a Berlín. Serà la primera vegada que Putin trepitja la seu de la cancelleria des que les relacions entre tots dos països van quedar pràcticament congelades, com a conseqüència de l'annexió de la península de Crimea, el 2014. Per Merkel, la “violació de la integritat territorial ucraïnesa” que va suposar aquell cop és un fet intolerable, un fet que justifica, des d'aleshores, les sanciones imposades pel conjunt de la UE contra Moscou.
Oficialment, Berlín no volia incloure en l'agenda d'avui la guerra de Síria. Merkel, per pur realisme, sap que no era possible mantenir-ho al marge de la cimera. La situació a Alep és dramàtica i des del Ministeri d'Afers Estrangers alemany es va insistir ahir que la treva decretada dilluns al vespre és “insuficient”.
Merkel és partidària de noves sancions de la UE contra Moscou pel seu paper a Síria, segons asseguren aquests dies mitjans alemanys, tot i que ella negava ahir que aquest sigui ara mateix un tema prioritari. Frank-Walter Steinmeier, el seu ministre d'Exteriors, comparteix la posició d'altres socis del bloc comunitari que no és el moment de demanar més sancions, per molt que els Estats Units reclamin reaccions contundents contra Moscou. Steinmeier insisteix en la necessitat d'aconseguir un treva duradora per a Alep, un objectiu difícil d'assolir si es torna a sancionar Rússia.
El cap de la diplomàcia alemanya ha estat, d'altra banda, el principal defensor de mantenir el diàleg obert amb Putin, fins i tot en els moments més durs a escala bilateral i principalment en tot el conflicte ucraïnès.
L'última trobada a escala de líders de l'anomenat “format Normandia” va tenir lloc el 2 d'octubre del 2015, a París. Però, des d'aleshores, Steinmeier ha convocat una reunió darrere l'altre dels seus col·legues francès, rus i ucraïnès, a Berlín, per mantenir viu, ni que sigui a escala diplomàtica, aquest format, el nom del qual remet al desembarcament aliat sobre les costes franceses que es considera que va precipitar la caiguda del nazisme, el 1945. És a dir, la fi de la Segona Guerra Mundial, que havia arrencat del Berlín d'Adolf Hitler.