Merkel porta Putin a Berlín en plena tensió amb Occident
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Angela Merkel va aconseguir portar Putin al seu terreny per a una cimera amb Hollande, teòricament centrada en Ucraïna, però on el tema dominant era, lògicament, Síria. Tots tres es van reunir durant quatre hores amb el president ucraïnès, Petró Poroixenko, però després aquest va abandonar la trobada perquè els altres continuessin les discussions sobre el tema que atrau totes les mirades, Alep, focus d'un drama humanitari en què Moscou actua d'aliat d'Al-Assad.
Putin no era a Berlín des de la ruptura derivada de l'annexió de Crimea, el 2014. La trobada amb Merkel va estar envoltada de fredor, com era previsible. Però, com a mínim, la visita no va ser cancel·lada a darrera hora, com havia passat fa una setmana amb la que tenia prevista a París. A la capital alemanya se l'esperava com la peça clau de qui ningú no pot prescindir, malgrat que les seves relacions amb Occident passen pel pitjor moment des de fa anys.
Grups d'activistes el van rebre escampant un centenars d'ossets de joguina tacats de sang davant la cancelleria, en al·lusió als bombardejos sobre metges, hospitals i civils a Alep. 275.000 persones, inclosos 100.000 nens, no tenen accés garantit a l'aigua, als aliments ni a medicines, denunciaven els activistes d'una ONG alemanya. Joves sirians i ucraïnesos es van afegir a la protesta, agermanats per la presència de l'enemic “comú”.
Des del Kremlin, el seu portaveu, Dimitri Peskow, havia donat a entendre que de la cita de Berlín calia esperar un “diàleg constructiu”, però poca cosa més. La frase es remetia a Ucraïna. Des de París, Hollande havia transmès la intenció comuna, d'ell i la cancellera, d'aconseguir una treva per a Alep més enllà de les poques hores anunciades per a avui. El portaveu del Kremlin no volia avançar resultats respecte a la guerra d'Alep. Sí que va avançar, però, que es comptava amb una conversa llarga, que podia perllongar-se fins a mitjanit. La impressió coincident era que Ucraïna quedava de nou degradada a un segon terme. L'anomenat format Normandia es va adoptar arran de la trobada dels quatre líders el 2014, mesos després d'esclatar el conflicte. Va seguir amb els anomenats de Minsk, de 2015, consistents en un full de ruta per desactivar el conflicte. Des d'aleshores, s'ha anat de trobada en trobada, sovint a escala de ministres, sense avanços concrets.
Que finalment es fes la cimera a Berlín era gairebé un miracle de gestió diplomàtica, vistes les pèssimes relacions entre Putin i Occident. Probablement no hauria arribat a tenir lloc, si no fos que el drama d'Alep obliga, d'alguna manera, a desminar ni que sigui mínimament els altres conflictes en què Moscou està implicat. En aquest cas, el d'Ucraïna.
Angela Merkel va aconseguir portar Putin al seu terreny per a una cimera amb Hollande, teòricament centrada en Ucraïna, però on el tema dominant era, lògicament, Síria. Tots tres es van reunir durant quatre hores amb el president ucraïnès, Petró Poroixenko, però després aquest va abandonar la trobada perquè els altres continuessin les discussions sobre el tema que atrau totes les mirades, Alep, focus d'un drama humanitari en què Moscou actua d'aliat d'Al-Assad.
Putin no era a Berlín des de la ruptura derivada de l'annexió de Crimea, el 2014. La trobada amb Merkel va estar envoltada de fredor, com era previsible. Però, com a mínim, la visita no va ser cancel·lada a darrera hora, com havia passat fa una setmana amb la que tenia prevista a París. A la capital alemanya se l'esperava com la peça clau de qui ningú no pot prescindir, malgrat que les seves relacions amb Occident passen pel pitjor moment des de fa anys.
Grups d'activistes el van rebre escampant un centenars d'ossets de joguina tacats de sang davant la cancelleria, en al·lusió als bombardejos sobre metges, hospitals i civils a Alep. 275.000 persones, inclosos 100.000 nens, no tenen accés garantit a l'aigua, als aliments ni a medicines, denunciaven els activistes d'una ONG alemanya. Joves sirians i ucraïnesos es van afegir a la protesta, agermanats per la presència de l'enemic “comú”.
Des del Kremlin, el seu portaveu, Dimitri Peskow, havia donat a entendre que de la cita de Berlín calia esperar un “diàleg constructiu”, però poca cosa més. La frase es remetia a Ucraïna. Des de París, Hollande havia transmès la intenció comuna, d'ell i la cancellera, d'aconseguir una treva per a Alep més enllà de les poques hores anunciades per a avui. El portaveu del Kremlin no volia avançar resultats respecte a la guerra d'Alep. Sí que va avançar, però, que es comptava amb una conversa llarga, que podia perllongar-se fins a mitjanit. La impressió coincident era que Ucraïna quedava de nou degradada a un segon terme. L'anomenat format Normandia es va adoptar arran de la trobada dels quatre líders el 2014, mesos després d'esclatar el conflicte. Va seguir amb els anomenats de Minsk, de 2015, consistents en un full de ruta per desactivar el conflicte. Des d'aleshores, s'ha anat de trobada en trobada, sovint a escala de ministres, sense avanços concrets.
Que finalment es fes la cimera a Berlín era gairebé un miracle de gestió diplomàtica, vistes les pèssimes relacions entre Putin i Occident. Probablement no hauria arribat a tenir lloc, si no fos que el drama d'Alep obliga, d'alguna manera, a desminar ni que sigui mínimament els altres conflictes en què Moscou està implicat. En aquest cas, el d'Ucraïna.