La frontera del no
Colòmbia i Veneçuela es debaten entre el no a l'acord de Santos amb les FARC i els obstacles al referèndum revocatori de Maduro
El resultat del plebiscit de fa una setmana i la crisi a Caracas deixen la regió en una complexa indefinició
“Aquí tenen el senyor Santa, el pare de la Gran Colòmbia que el president Santos volia regalar a les FARC”, diu Richard Emérito davant de la casa natal del general Francisco de Paula Santander, a Villa del Rosario. Porta al taxi compartit –“són dos mil pesitos[menys d'un euro] per cada un”– quatre passatgers que ha recollit en una cantonada de la cèntrica Quinta Avenida de Cúcuta, la capital del departament del Norte de Santander, i que deixarà a La Parada, punt fronterer amb Veneçuela. “El general Santander va ser el puntal de la Gran Colòmbia amb Bolívar i l'autor de la constitució del 1957 que ara es volien carregar. Per sort vam dir no”, diu, amb orgull, el taxista local. Les dates no concorden –el general va néixer el 1792 i hauria tingut 162 anys l'any d'aquella reforma constitucional colombiana del segle passat–, però Richard no vol reflexionar sobre una de les simplificacions sorgides de l'anomenat mentidero uribista, l'aparell propagandístic de l'expresident Álvaro Uribe, impulsor de la campanya del no que va guanyar per la mínima la consulta sobre l'acord amb les FARC de diumenge passat.
Tampoc no veu clar per què, si va imposar-se el no, cal renegociar un acord. La història del senyor Santa, el general que va combatre els conquistadors espanyols, deixa freds dos dels passatgers, Óscar i Mercedes, dos veneçolans, que tornen de Cúcuta a La Parada amb les bosses carregades del que han comprat. “Pasta de dents, desodorant, un xampú suau, blau, que em va molt bé... a més d'arròs, farina i coses que em demanen a casa”, explica Óscar, un dibuixant gràfic de 32 anys. És la seva primera experiència en això de passar a Colòmbia a comprar i està nerviós per si li posaran inconvenients quan creuï el pont internacional Simón Bolívar que connecta La Parada, al cantó colombià, amb San Antonio, a Veneçuela. Mercedes, de 45 anys i perruquera, el tranquil·litza. “No, no hi ha cap problema si no és que pretens acaparar productes comprats als supermercats de la Quinta o la Sexta Avenida de Cúcuta, o dels venedors de La Parada, per revendre'ls a l'altra banda. És la quarta vegada que travessa a peu els 315 metres del pont des que van reobrir la frontera –va estar un any tancada, per ordre del president Nicolás Maduro– a la recerca de productes bàsics. S'han conegut al supermercat i han pujat junts al mateix taxi. “Ja voldríem nosaltres que se'ns convoqués a les urnes”, diu en to respectuós, però irònic, Mercedes, una mica farta de les queixes del colombià sobre el plebiscit. Es refereix òbviament als obstacles de l'aparell veneçolà per impedir el referèndum revocatori de Maduro aquest 2016, impulsat per l'opositora Mesa de Unidad Democrática (MUD) veneçolana. “Si no se celebra aquest any se celebrarà el següent. I si tampoc no els el deixen fer, doncs tenen les presidencials d'aquí un parell d'anys, no? Una mica de paciència. Nosaltres fa 52 anys que estem en guerra”, diu el taxista.“Vostès no passen gana, tenen metges i medecines”, li discuteix Mercedes. Els pocs quilòmetres que separen Villa del Rosario, l'últim nucli urbà abans de La Parada, de la frontera es converteixen en una discussió entre el taxista colombià i la perruquera veneçolana, que mira d'explicar-li que si no hi ha revocatori aquest any no es poden precipitar eleccions anticipades al seu país, ja que fins i tot si guanyés el sí a la destitució de Maduro assumiria el càrrec el seu vicepresident. Que la gent del seu país no pot esperar més i que no tothom pot perdre dotze hores de camí –viu a Maracaibo– i un jornal per creuar la frontera i anar a comprar a Colòmbia.
“Vostès es pensen que Santos és un colomet de la pau. Però és un falcó que va a la seva. A tots ens hauria anat millor si hagués estat lleial al seu país”, insisteix Richard. Recorda que l'actual president va ser ministre de Defensa d'Uribe i, aleshores, responsable del cas dels falsos positivos, uns 3.000 civils assassinats per militars, als quals aquests presentaven com a guerrillers morts en combat perquè a canvi d'aquestes morts accedien a privilegis o eren ascendits. “El colomet de la pau hauria fet bé de completar aquella feina, en comptes de vendre la pàtria a les FARC”, insisteix, ja a La Parada.
Mercedes i Óscar baixen del taxi sense escoltar-lo. S'endinsen a peu pel pont fronterer i es perden entre milers d'altres veneçolans, mentre desenes de joves, colombians o veneçolans, s'ofereixen a portar-los els paquets que han comprat per dos mil pesitos més –o el seu equivalent en pesos bolivarians, que vol dir un feix de bitllets de la devaluadíssima moneda veneçolana.
“Vostès es pensen que Santos és un colomet de la pau. Però és un falcó que va a la seva. A tots ens hauria anat millor si hagués estat lleial al seu país”, insisteix Richard. Recorda que l'actual president va ser ministre de Defensa d'Uribe i, aleshores, responsable del cas dels falsos positivos, uns 3.000 civils assassinats per militars, als quals aquests presentaven com a guerrillers morts en combat perquè a canvi d'aquestes morts accedien a privilegis o eren ascendits. “El colomet de la pau hauria fet bé de completar aquella feina, en comptes de vendre la pàtria a les FARC”, insisteix, ja a La Parada.
Mercedes i Óscar baixen del taxi sense escoltar-lo. S'endinsen a peu pel pont fronterer i es perden entre milers d'altres veneçolans, mentre desenes de joves, colombians o veneçolans, s'ofereixen a portar-los els paquets que han comprat per dos mil pesitos més –o el seu equivalent en pesos bolivarians, que vol dir un feix de bitllets de la devaluadíssima moneda veneçolana.